RIERA DE VALLCÀRQUERA des del Figaró

Ruta molt amena per fer amb mainada. Deixem el cotxe al poble de El Figaró, el qual ens sorprèn per la seva activitat un diumenge al matí. També passejant per l'antiga carretera de Ribes que travessa el poble ens donem compte de la gran quantitat d'edificis modernistes que hi ha, alguns d'ells d'ús públic com l'antiga escola avui consistori municipal, un hotel avui residència d'avis, etc. sense oblidar les magnifiques torres privades.

Arribem a la Font de Ca L'Andreu, una font d'aigua de servei públic situada a la vorera, però que sorprèn per la seva espectacularitat. Quan arribem al final de la carretera i just abans d'entrar a la C-17 troqem la Riera de Vallcàrquera que començarem remuntant per la seva riba dreta. Ja d'entrada veiem que el bosc de ribera és abundant i molt tupit sort del camí que és ben fresat i no deixa dubte.

Quan hem fet poc troç ja trobem la primera font: la font de la Noguera Punxeguda, divertit el nom, si bé no raja. Continuem riera amunt i comencem a veure saltants i boniques formes que agafa l'aigua avui que hi ha un cabdal abundant. L'entorn és preciós, la tranquil·litat també. No veiem el sol de la vegetació que hi ha i es nota que fa més fred aquí que en el poble.

Seguim riera amunt fins arribar a un saltant més alt que creuarem per sobre. La foto és obligada.

Creuant la riera pujem fins a la carretera que porta a Sant Pere de Vallcàrquera, si bé a la font del Molí nosaltres ens desviarem per la riba esquerra per anar fins a la mina del Socau. El camí és ple d'arbres senyalitzats que pels que només en coneixem quatre espècies se'ns fa distret. Passarem la Font dels Castanyuers que tampoc raja i arribarem a una bifurcació: si no voleu pujar fins a la mina, cal girar a l'esquerra cap a la Rectoria; si voleu anar a la mina del Socau heu d'enfilar amunt (pràcticament és la única pujada que hi ha) fins arribar a un forat tot sinistre que resulta ser la mina.

La tornada per la riba dreta de la riera es fa per la carretera gaudint també de les diferents espècies d'arbres i sobretot del molí de Vallcàrquera que malauradament està en molt mal estat. Tot i així es pot identificar perfectament la resclosa a la riera, el canal que conduïa l'aigua al molí, la bassa que és ben gran i la caseta aquesta sí feta caldo.

A partir d'aquí desfarem el camí per on hem vingut, camí que permet gaudir novament d'aquest bonic entorn fins arribar al poble on aprofitarem per comprar el pa.

La ruta és curta però molt recomanable.