Rellotges de Sol de Ciutat Vella i Eixample

Universitat

Tallers, 76bis (ciutat vella)

Rectangular. Orientació Sud. Línies horàries de 7 a 5, xifres romanes, senyals per a les mitges hores i els quarts. Hi ha representat un sol rialler. Ben conservat. Coord.: N41 23.109 E2 09.903

Tallers,64 edifici singular. Tallers, 54 antiga sede de La Vanguardia

L'edifici La Vanguardia és un edifici modernista projectat per l'arquitecte Josep Majó i Ribas el 1902 que es va finalitzar l'any següent i que va rebre una menció al concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona. Edifici que havia estat ocupat pel grup Godó, editor de La Vanguardia, conjuntament amb la casa annexa amb façana al carrer Pelai. En aquest edifici hi havia els tallers i tenia un aspecte força diferent de l'actual. Entre els anys quaranta i cinquanta va ser transformat en pisos de lloguer després d'una reforma integral duta a terme per Adolf Florensa. Consta de planta baixa, entresòl i quatre plantes pis. La composició de la façana dóna èmfasi a l'eix vertical central i als dos més laterals, que tenen balcons a tots els pisos. Els balcons del pis principal tenen balustrada amb grans gerros ornamentals. El més destacable de la façana són els plafons amb relleus vegetals on hi ha inserits uns medallons amb les efígies de Carlos Godó i Bartolomé Godó Pié, fundadors del diari l'any 1881, una al·legoria de les Ciències i una altra de les Arts, i els bustos de Ramon Godó Lallana, fill de Carlos i continuador seu al capdavant de la propietat del diari entre 1897 i 1931, i Miquel dels Sants Oliver, que en fou director des del 1906 fins a la seva mort el 1920.

Plaça del Bonsuccés cantonada Xuclà,

Xuclà, 4 Granja Viader

Considerada la millor xocolata desfeta. Venta de queviures En una Barcelona en què s'imposen els àpats ecològiques, els batuts detox i plats típics d'altres cultures, de vegades ve de gust provar algun menjar tradicional com una bona crema catalana o un saborós xocolata amb nata. La xocolateria Viader té una llarga trajectòria. Ni més ni menys que gairebé 150 anys d'història entre les seves parets. Si passeges per les Rambles hauries acostar-te a l'Carrer d'en Xuclà, un carrer estret de camí a Raval, on trobaràs aquesta Granja que crida l'atenció per l'estil clàssic que encara resisteix entre les franquícies i establiments multinacionals que l'envolten. Creuar les portes és com viure un capítol de el Ministeri de l'Temps, ja que per uns moments Internet i Instagram es converteixen en ciència ficció. L'establiment és com un petit museu de la història de la família i ha anat passant el negoci familiar de pares a fills fins arribar a la quarta i cinquena generació, que són els que regenten ara el local.

Antigament rellotgeria El Regulador, casa Bagués carrer del Carmen- Rambla S Josep

L'actual Hotel Bagués i Restaurant El Regulador, té els seus orígens en un edifici inaugurat el 1848 i construït per Josep Fonserré i Domènech, ebenista i posteriorment arquitecte que sota el projecte de l'arquitecte Josep Bori i Gensana, va construir un edifici per a Francisco Pinya, a la Rambla de les Flors número 37 cantonada amb el carrer Carme. L'edifici destinat en un principi a habitatges, estava construït en un estil clàssic romàntic, tenia la façana dividida en tres trams: els baixos, amb portals de punt rodó aplacats en de pedra, el primer i el segon pis, amb pilastres jòniques que contrastaven amb un estuc rosat en la resta, els dos pisos superiors de l'edifici, estaven separats per una cornisa, en aquesta part les pilastres eren substituïdes per uns grups escultòrics amb imatges infantils realitzats en terracota. En 1883 pas a convertir els seus baixos en una joieria propietat de Juan Boix el qual va fer una sèrie de reformes deixant la joieria amb un aspecte més clàssic. L'origen d'el nou nom "El Regulador", molts ho atribueixen a la col·locació a l'entrada que donava al carrer de l'Carmen en 1948 d'una bàscula de color vermell, per poder malgrat gratuïtament objectes i persones, això servia perquè les persones que pujaven de el Mercat de la Boqueria intentessin comprovar si havien estat enganyats pels comerciants. També era aprofitada per aquelles persones residents al barri i d'altres que passejaven per la Rambla, per pesar-se i comprovar les seves variacions de pes, la qual cosa motiu que el local adquirís per part de la població el títol de "El Regulador", nom que va tenir fins que l'edifici fos comprat pels propietaris de la joieria Bagués-Masriera. El 2010 l'edifici que havia estat venut pels seus propietaris a la companyia Derby Hotels Collection, es va inaugurar l'Hotel Bagués de 5 estrelles, conservant en gran part els elements de l'edifici. En la decoració de cadascuna de les 31 habitacions, hi ha peces de la col·lecció Masriera que les converteixen en petits museus. A la primera planta de l'hotel hi ha la Sala Museu Masriera. La "Bascula", fabricada el 30 de novembre de 1948 amb nombre de patent 137.354, es tractava d'una bàscula industrial de ferro pintada en vermell fosc de la marca SAA que mesura 1'70 metres d'alçada i 0,50 metres d'amplada, està en les oficines del "Mercat de la Boqueria".

Font a Portaferrissa -Rambla

Porta Ferrica, una de les Portes de la segona muralla de Barcelona del segle XIII

Petritxol,14

Rectangular.Orientació Sud-Est. Línies horàries de les 7 a les 3, xifres romanes. Una mica esborrat. Actualment, no hi toca el sol fins cap a migdia. Coord.: N41 22.987 E2 10.369

Petritxol,2 l’auca del Sr Esteve

Pla de la Bqueria. Font. Antiga casa de Paraigües ,

Carrer hospital 56

Antic hospital de la Santa Creu i, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya biblioteca de Catalunya Jardins de Rubió i Lluch

Rieta Alta 53 (ciutat vella)

Rectangular. Diagrama sud, de sèrie. Línies horàries de 6 a 6, xifres romanes, sol al pol, gnòmon de vareta lleugerament declinant a sud-oest. Ben conservat.

Parlament,1. “DESAPAREGUT”

Rectangular. Orientació Sud. Ben conservat. Línies horàries de 6 a 6, xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta. Iconografia d'un gall i la lluna amb un mussol. El 13/10/2017 M. Cartisano informa de la desaparició del rellotge. Els paletes que restauren la façana confirmen que en treure les rajoles se n'ha trencat alguna. Difícil saber si es podrà tornar a col·locar. Lema: Jo sense sol i tu sense fe els dos no som res

Museu Maritim, portal de la pau1, ciutat vella

Dos rellotges en Cataleg però no en exposició En catàleg: 1-Rellotge equatorial portàtil, molt popular fins al segle XVIII. Es pot veure en primer terme que conserva els encaixos en què hi havia un pèndol plegable que facilitava la correcta col·locació. 2-Realitzat en ivori i gravat totalment a mà. Ja incorpora la perla mòbil en la plomada, per ajustar-la segons el dia que som, en l'escala de dates de l'esquerra.

Plaça del Duc de Medinaceli, 3 - Ciutat Vella

Ministeri de Justicia, Registre civil Rectangular (és a la façana, enmig dels balcons). Orientació Sud-oest. Línies horàries de les 9 a les 6, marques per a les mitges hores i els quarts, numeració aràbiga. Molt ben conservat. Coord.: N41 22.717 E2 10.727

La Mercè

Carrer Carabassa,7

Esgrafiat. Circular, integrat en l'ornamentació de la façana. Orientat a ponent. Línies horàries de 8 a 6, xifres aràbigues. Sota del pol hi ha la inscripció ANY 1775 / R. 2004, possiblement la data de construcció i de restauració. Gnòmon de vareta. Coord.: N41 22.816 E2 10.719 Posició geogràfica: Latitud: 41.380267 Longitud: 2.178650 Notes: 1a RevisióJ. Iparraguirre (2/03); 2a rev. AM 02-03-2013 (11.40 h); 3a revisió EF 17/3/2013 A la Barcelona del segle XVII certes cases foren marcades per a què els soldats de les tropes castellanes que ocupaven la ciutat fossin capaços de trobar els bordells que els seus murs amagaven. Una de les marques que s'utilitzava consistia en incorporar el cap d'un sàtir o una medusa a la façana. Aquestes cares encara es conserven en alguns edificis de Ciutat Vella (carasses) El bordell que, segons expliquen els veïns, va inspirar Picasso a l'hora de pintar Les senyoretes del carrer d'Avinyó té una carassa per la part del darrera que dóna al carrer den Carabassa. Diuen que al pont que passa per sobre el carrer s'hi exhibien les prostitutes del bordell al que s'entrava pel carrer d'Avinyó, molt proper al taller de l'artista. La carassa: Les carasses del Barri Gòtic de Barcelona posen en evidència un dels temes més controvertits de la capital catalana: el seu vincle històric amb la prostitució. Hi ha temes que no es toquen per vergonya, una suposada mala imatge o perquè ara tot ha de ser políticament correcte. Un d’ells és el vincle històric que existeix entre Barcelona i l’ofici més antic del món. Ja en temps de Barcino hi havia tot un negoci al voltant del sexe. En aquesta època eren molt demandats els serveis de meretrius com Felatrix (experta en fel·lacions) o Bustuariae (que tenia sexe als cementiris). Per descomptat, també hi havia bordells. Al llarg de la història s’han senyalitzat de múltiples formes: penjant flors a l’entrada, pintant la part baixa de la porta de vermell luxúria i les carasses. Aquestes no arribarien fins al segle XVII . Avui, segueixen observant als pecadors que passegen pel Barri Gòtic de Barcelona. Les carasses són figures de pedra que representen el cap d’un dimoni o sàtir, dones, meduses o rostres pecaminosos. Allà on dirigien la seva mirada, hi havia un prostíbul, també anomenats cases de barrets. Avui segueixen a les cantonades dels edificis que van servir com a tal. Van començar a instal·lar-se l’any 1640, després de la Guerra dels Segadors. De fet, servien per indicar a les tropes castellanes on podien desfogar-se. La seva presència també coincideix amb una època d’intensa activitat portuària i els mariners no tenen la millor de les fames. Solien prometre-li a la Verge que si els salvava de la mala mar, farien feliç a una dona. Per això, els venía bé saber on eren els bordells. Carasses amb nom Algunes d’aquestes carasses tenen nom. A la cantonada entre el carrer dels Mosques i Flassaders es el Papamosques, que es diu així perquè sembla que estigui menjant mosques. Encara que es sembli al que marca les hores a la Catedral de Burgos, no té gens que veure. Es diu que durant un temps va haver-hi un bordell de certa categoria al que acudien els mariners per treure de l’ofici a aquestes dones (i complir la promesa a la Verge). Un altre exemple, La Caterina, es troba al final del carrer Mestres Casals i Martorell. No s’ha confirmat la seva associació amb les dones de mala vida però tot apunta al fet que sí. Entre el carrer dels Mirallers i Vigatants hi ha la carassa més famosa i la menys desgastada pel temps. A l’agost de 1983 l’Ajuntament va derrocar l’edifici on estava col·locada com a part d’un pla de rehabilitació de Ciutat Vella. Gràcies a l’acció veïnal, va tornar al seu lloc. Una altra carassa curiosa és la del carrer dels Panses, un carrer amagat prop de Santa María del Mar. A la balconada del tercer pis d’un edifici que dóna al carrer dels trompetes hi ha mitja cara barbuda. Aquesta marca apunta que només hi havia senyoretes de companyia a aquesta planta. Prostitució i Església L’Església també va contribuir al negoci de la prostitució, almenys durant el segle XVII. Els dies de celebracions religioses es tancava a les prostitutes al convent dels Egipcíaques, avui la seu de la delegació del CESIC a Catalunya. Les monges aprofitaven per convèncer-los que deixessin la mala vida i formessin part de la seva comunitat. Per compensar la falta d’ingressos, guanyaven un sou llogant els molins públics del carrer Basses de Sant Pere. Va haver-hi un moment en el qual l’Església es va adonar que no podia impedir que s’exercís el negoci de la luxúria. Per això va passar a controlar els bordells de Barcelona amb la intenció que els ingressos es reconduïssin a causes caritatives. Clar que això, com el significat de les carasses, no es comenta.

Edifici de correus i telègraf plaça Antonio López

Correus i Telègrafs és l'edifici on es troba la seu central del servei oficial de Correus a Barcelona, prestat per l'empresa estatal espanyola Correos. És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local situat al districte de Ciutat Vella de Barcelona. L'edifici ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada per la Plaça d'Antoni López, els carrers de la Fusteria-Hostal d'en Sol, Àngel Baixeras i Via Laietana. Aquest edifici exempt disposa de quatre façanes afrontades a cadascun d'aquests carrers i enllaça mitjançant un pont elevat amb un edifici annex que es troba a la part posterior, obra de l'arquitecte de correus Roberto Oms Gracia. L'accés principal es produeix des de la Plaça d'Antoni López. L'edifici d’estil noucentisme, monumentalista i academista, fou dissenyat l'any 1914 pels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau, guanyadors del concurs públic que es realitzà per a la construcció de l'edifici de correus. Aquest projecte, però, no fou materialitzat fins a la seva construcció, entre els anys 1926 i 1928, a punt d'inaugurar-se l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La seva realització s'inscriu també dins de la gran operació urbanística que comportà l'obertura de la Via Laietana. És, de fet, l'edifici que li fa de portal per la banda de mar, conjuntament amb la seu de la Companyia Trasmediterrània. Les torres angulars d'ambdós edificis estableixen una certa complicitat visual per tal de realçar l'inici de la Via Laietana.

Palau de Mar , Museu d’història de Catalunya

Museu tancat, no el puc veure. En exposició Fragment d'un escafé romà (part inferior), procedent de Darró, Vilanova i la Geltrú (Garraf), segle I aC. Tècnica: Esculpit. Conservació: Molt desgastat. De sèrie: N Notes: Revisió 10/2007

Carrer d ‘Ocata. Baluard de migdia i Muralla de mar 1527

El Baluard de Migdia és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al segle xix. El Baluard de Migdia fou escenari de diversos episodis de la història de Barcelona, destacant entre aquests els violents combats que tingueren lloc durant l'onze de setembre de 1714. El baluard fou redescobert el 2007, junt a l'Estació de França i l'estació de Barceloneta, i les seves actuals restes formen part del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat de Barcelona. La muralla de mar es començà a construir a Barcelona el segle xvi, i també la construcció de baluards que actuessin de reforç defensiu i protecció de les anteriors muralles medievals, el darrer dels quals s'aixecà després del Setge francès de Barcelona de 1697. D'aquesta manera tot just abans de la Guerra de Successió Barcelona quedà protegida per onze baluards: el baluard de Llevant, el baluard de Santa Clara, el baluard del Portal Nou, el baluard de Sant Pere, el baluard de Jonqueres, el baluard de l'Àngel, el baluard de Tallers, el baluard de Sant Antoni, el baluard de Santa Madrona, el baluard de Sant Francesc i el baluard de Migdia. De la cortina situada entre els baluards de Sant Antoni i Santa Madrona partia una línia atrinxerada que comunicava amb el perímetre fortificat del Castell de Montjuïc.

Jardins Fonseré i Mestre, Parc de la Ciutadella

Tècnica: Esculpit. L'hora ve indicada per l'ombra pròpia de la Terra, projectada sobre l'esfera, en el canvi de zona il·luminada a zona no il·luminada. Actualment, és impossible de veure l'hora degut als arbres (veure altres imatges de 2013). Ben conservat. Coord.: N41 23.187 E2 11.148 Bibliografia: La Vanguardia, edición del miércoles, 17 diciembre 1884, pág. 5 (veure "Altres imatges") Rellotges de Sol de Catalunya (Ed. Efados 2004) De sèrie: N Posició geogràfica: Latitud: 41.386450 Longitud: 2.185800 Notes: 1a Revisió EF 1992; 2a rev. AM 24-02-2013 15.25 h

Carrer de Marina, 143

Monumental quadrant a la paret mitjanera d'un edifici de pisos. Orientació sud-est. Sense línies horàries, números aràbic (només el 7 i el 14). Inscripció central: "MIGDIA SOLAR" Inscripció a la part inferior: "Dextram scripturis - regat omnibus horis - Dns ..." Disseny molt estilitzat, elegant i espectacular. Rellotge d'autor. Molt ben conservat. Coord.: N41 23.84 E2 10.985 Lema: Amb temps i una canya anem a quarts de quinze De sèrie: N Posició geogràfica: Latitud: 41.397367Longitud: 2.183083 Notes: 1ª Rev 14/5/06 (11:00 h) 2ª Rev. AM 01/10/2011 (16:30h). El seu autor, Keith Adams, és cal·lígraf professional de Cabanabona, la Noguera.

Monument de l’Ictíneo

Narcís Monturiol inventor de l’ Ictíneo, primer submarí que va navegar submergit al port de Barcelona el juny de 1859 Monument de Subirachs 1863

Avda Diagonal, 418 Casa Terrades o casa de les Punxes

Realitzat amb rajoles policromades i esmaltades al foc, el quadrant s’ornamenta amb motius referents a les estacions de l’any. A més de les línies horàries, que senyalen de 5 a 4 amb xifres romanes, el rellotge compta amb les línies del zodíac. Sobre la línia de migdia hi ha una corba analèmica. És també calendari. La paret està orientada al sud amb una lleu declinació a l'est. Molt ben conservat. Coord.: N41 23.875 E2 09.835 Lema: Nunquam te crastina fallet hora (Que mai et falli l’hora el dia de demà) Bibliografia: Rellotges de Sol de Catalunya (Ed. Efados 2004) De sèrie: N Posició geogràfica: Latitud: 41.397917 Longitud: 2.163917 Notes: L'edifici és també de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. 1a Revisió M Dalmau 02/05/00; 2a rev. AM 2-1-2012 (13,40h); 3a Rev. AM 3-1-2012 (13:20 h) Casa Terrades:

Passeig de Gràcia 94 casa codina 1898 arquitecte Antoni Rovira i Rabassa

Al Pati interior de l edifici. No l he pogut veure. Rectangular amb frontó, on s'hi representa la cara d'un sol amb barbes. Orientació Sud-Oest. Línies horàries de 9 a 6, xifres aràbigues. La motllura de la construcció és un impediment perquè pugui marcar l'hora. Ben conservat. Coord.: N41 23.742 E2 09.716 De sèrie: N Posició geogràfica: Latitud: 41.395700Longitud: 2.161933 Notes: Es pot observar des de la Pedrera o des del pati de Vinçon.- Revisió AM 11-07-2014 (13.40 h)

Balmes, 78 Mare de Déu dels Àngels

Quatre rellotges verticals, esgrafiats, situats a les quatre façanes del campanar, que miren als quatre punts cardinals. El rellotge de la cara orientada a l'est no és visible des del carrer. Des de la cantonada oposada a l'església es poden veure, simultàniament, les busques dels rellotges orientats al nord i al sud. Coord.: N41 23.444 E2 09.668 Lema: Ave Maria Bibliografia: Rellotges de Sol de Catalunya (Ed. Efados 2004); FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2014): Ferran Serra i Sala, Esgrafiador. "La Busca de Paper", n. 78, p. 8-13 De sèrie: N Posició geogràfica: Latitud: 41.390733 Longitud: 2.161133 Notes: Revisió 24/4/00 (12:49 h). Autor: Josep Danés i Torras.

Plaça del Doctor Letamendi 29

Diputacio,141. Parròquia de Sant Josep Oriol

Circular, fet de petites tessel·les ceràmiques, integrat a l'estructura de la façana. Orientació Sud-Est, ben calculat. Línies horàries de 7 a 3, xifres aràbigues. Molt ben conservat. Coord.: N41 23.012 E2 09.478 Lema: Horas non numero nisi serenas Bibliografia: Rellotges de Sol de Catalunya (Ed. Efados 2004) De sèrie: N Posició geogràfica: Latitud: 41.383533 Longitud: 2.157967 Notes: 1a Revisió Dalmau 22/4/01 (14:40 h); 2a rev. AM 06-01-2013 (11.30 h)