Rellinars, la pedra seca

Bella ruta pel passat vitícola de Rellinars, del qual només en queden les construccions de pedra seca, ben preservades, sempre en un entorn de turons, rieres, torrents, matollar, pins i alzines, de muntanya mitjana mediterrània, a frec i a dins del parc natural Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, amb racons insospitats com la Font del Càntir, dins la balma del seu nom. Perfecta per a fer amb nens. Ben senyalitzada. Perfectament referenciada per Enric Datzira i Agnès Perelló en la butlleta “La pedra seca” del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. (1)
Vam deixar el cotxe al costerut carrer de Sant Pere, hi ha espai per fer-ho, després hem llegit que hi ha aparcament a l’església de Sant Pere i Sant Fermí, que potser és més adequat. Tirant avall pel carrer arribem al pont sobre la riera de Rellinars, girem a mà esquerra pel camí de les Ferreres, és la mateixa pista, i voltem la Fàbrica, segle IXX, (1) interessant mostra d’arqueologia industrial del tèxtil, passem per sota la canonada que duia l’aigua al Molí de la Fàbrica, segle XVIII, (1) ben visible. Seguim pel camí de les Ferreres, de seguida arribem a l’església parroquial de Sant Pere i Sant Fermí, beneïda el 1842, (2). Seguim , hi ha una bifurcació, prenem el ramal de l’esquerra, segueix essent el camí de les Ferreres, creuem per un pont el torrent de la Font d’en Sala, la pista gira a l’oest, passem entre dos masos centenaris, les Ferreres a la dreta i el Gibert d’Avall a l’esquerra. Enric Datzira cita que les Ferrers data del segle XI i que a la capella de Sant Felip Neri, canonitzada el 1622, hi ha frescos de la Guerra del Francès realitzats el 1811 per un cartoixà escapat de la conreria de Montalegre.
Seguim per la pista o camí de les Ferreres fins creuar el torrent de l’Esbarzer, 1,1 km des la sortida. Creuem el torrent a gual, deixem la pista i tombem a la dreta pel camí al costat del marge dret (marge dret en el sentit de les aigües) del torrent. Al cap d’uns 200 m hi ha una segona bifurcació on tombem a la dreta. Al cap d’uns 300 m hi ha la font de l’Esbarzer, a la nostra dreta, està indicat. Seguim ascendint pel camí al costat del torrent, que creuem dues vegades més a gual i, al cap de 400 m més des del darrer gual, arribem al trencall per anar a visitar la barraca d’en Ramon del Gibert de Baix, a la que anirem i visitarem. És una barraca circular de pedra seca, perfectament obrada, en destaca la volta i la llinda de llosa de l’entrada, i compta amb prestatgeria i una petita obertura.
Tornats al camí seguim avançant en direcció nord durant 100 m més, al cap dels quals fem un gir de quasi 180º per anar ara en direcció sud, creuem de seguida a gual el torrent de la Font del Bosc i, al cap de poc, uns 100 m, creuem novament un torrent a gual, ara el de Casajoana, que seguirem pel marge esquerre (marge esquerre en el sentit de les aigües) i, així, al cap de 500 m, ascendint moderadament, en direcció nord-est, arribem al mirador del Casot i la Barraca Doble, casot i barraca que no vam saber distingir bé. Seguint el camí una mica més podem veure, entre els arbres, la presa de Casajoana, a la nostra esquerra. Seguint un xic més, creuem a gual el torrent de Casajoana i arribem al trencall de la Font del Càntir, està a uns 500 m comptant des del mirador del Casot. Prenem el trencall i ens anem apropant a la paret de la muntanya sota la qual hi ha la balma de la Font del Càntir. Ara estem dins el parc natural. Entrem a la balma, llòbrega i màgica a l’encop, on hi ha la Font del Càntir, composta per mig càntir invertit i encastat al sostre de l’espluga, a mode d’estalactita, del qual, pel broc xic, regalima, gota a gota, l’aigua cristal·lina que recull un perol cimentat damunt una estalagmita, al peu de la font.
Tornem al camí que estàvem i l’anem seguint en direcció est. Seguim trobant-nos dins del parc natural. Al cap de 300 m hi ha una altra barraca circular, de pedra seca, com no podia ser d’altra manera, novament perfectament obrada i preservada, molt recomanable de visitar. Cent metres més de camí i arribem al trencall de la barraca de Casajoana. És una altre magnífic exemple d’obra de pedra seca, aquí rectangular, amb petxines als angles interiors de la volta. També compta amb xemeneia i prestatgeria. (1) Tornem al camí i seguim en direcció nord-est fins creuar a gual el torrent de Casajoana, a partir del qual el camí pren direcció sud i després sud-oest i pel qual, en 600 m comptats des del gual, arribem al safareig, horts i bassa de Casajoana. Una gran masia i casa pairal, al punt més alt de la nostra excursió, cota 420 m. Des d'aquí, la vista de la cara nord de Montserrat és encomiable! La silueta de la serra retallant el cel és inoblidable!
Prenem el camí de migdia i anem baixant en direcció sud-oest. Al cap d’unes 300 m hi ha una divisòria, prenem el ramal de la dreta. Seguim baixant, fent la revolta del camí, camí de Rellinars a Casajoana, tot de baixada. En 1,3 km arribem al pont damunt el torrent de la Font d’en Sala, cota 327 m. Cent metres més i ens trobem el trencall a la dreta de la Font del Ginjoler, un racó frondós i ombrívol, a la llera del torrent d’en Sala, que ubica el doll de font.
Tornem al camí i seguim baixant en direcció sud-oest fins a trobar el camí de les Ferreres, de l’anada, i per aquest retornem al punt de la partença.
En total 10 km d’animosa caminada pel passat vitícola de Rellinars, perpetuat per l’obra de pedra seca, en un entorn de muntanya mitjana d’aires mediterranis i de terra endins, meitat i meitat de cada, dels quals n’hem gaudit dels més petis fins als més grans!

Referències
1. poblesdeCatalunya. Vallès Occidental Rellinars Molí de la Fàbrica. poblesdeCatalunya. [En línia] [Data: 20 / juny / 2020.] https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5655.
2. Datzira E, Perelló a. La pedra seca. Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. s.l. : Diputació de Barcelona. Xarcxa de municipis. Àrea d'Espais Naturals, 2001. DL: 51600-2001.