Puig Sabastida des del coll del Bac

El Collsacabra o Cabrerès és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km² d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. Pertany majoritàriament a la comarca d'Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva. Geomorfològicament situada entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, és un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d'una altitud mitjana de 1.100 m, constituïda geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.
Tavertet - Vall de Bala.

És un altiplà integrat a la serralada Transversal, alçat per característics cingles (Tavertet, el Far, l'Avenc...) dibuixats per l'erosió del Ter i formats per materials sedimentaris. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1307,7 metres)[1] que, juntament amb l'altiplà d'Aiats i les muntanyes del Montcau i el Puig d'en Bach, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana.
És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord.

El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s'ha incorporat al sector dels serveis. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. Rupit va ser, des de l'edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l'Esquirol.