PONT DEL DIABLE. Aqüeducte de Les Ferreres, Tarragona (acueducto romano). Sant Salvador

Aqüeducte de Les Ferreres, conegut com el "PONT DEL DIABLE"
Sant Salvador- Tarragona (acueducto romano).

A 9 minuts en cotxe del centre de Tarragona. Just abans de la Sortida 33- Tarragona, venint per la AP7 en sentit sud, hi ha una àrea d'aparcament, on està el mirador i una passera de fusta que baixa fins el caminet d'accés al pont.

Podem anar fins la base de l'aqüeducte, i fins i tot caminar pel damunt (Specus): l'espai estret per on antigament circulava l'aigua.

Zona restaurada. Parc Ecohistòric del Pont del Diable.
________
https://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-historia/monuments/laqueducte-del-francoli

"Tàrraco va disposar en època romana de dos aqüeductes que abastien d'aigua la ciutat. El primer la recollia del riu Francolí i el segon, procedent del riu Gaià, prenia el seu cabal a l'alçada de Pont d'Armentera. A més, aquest darrer aqüeducte es bifurcava abans d’arribar a la ciutat.

Aquestes conduccions hidràuliques tenien com a missió conduir l'aigua fins als dipòsits distribuïdors emplaçats a la ciutat (castella aquae). Per facilitar les tasques de conducció, el traçat dels aqüeductes aprofitava el pendent natural del terreny. Malgrat això, hi havia moments en què els accidents geogràfics eren insalvables de forma natural. En aquests casos es va optar per fer passar la conducció de l'aigua sobre una estructura d'una o més filades d'arcades.

CONSTRUCCIÓ. L'Aqüeducte de les Ferreres és un exemple d'aquest tipus. La seva construcció se situa al segle I dC. La conducció recollia l'aigua a l'actual localitat de Puigdelfí i la conduïa fins a Tàrraco. El pont de les Ferreres es va construir per tal de salvar una vall natural. Consisteix en dues filades d'arcades superposades construïdes amb carreus (opus quadratum). La inferior està composta per 11 arcs de 6,30 metres de llum i 5,70 d'alçada. La superior en presenta 25 de similars dimensions. L'alçada màxima de la construcció és de 27 metres i la longitud de 217 metres. La construcció en arcades està coronada per una conducció per on hi circulava l'aigua i que originàriament degué anar coberta. El sòl de la construcció devia estar impermeabilitzat mitjançant un morter característic (opus signinum) que evitava les fuites de líquid.

> Accés lliure i gratuït
> Més informació sobre el Parc Ecohistòric