Plantes i herbes oblidades de Bigues
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 3.1 mi
- Elevation gain
- 390 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 390 ft
- Max elevation
- 1,030 ft
- TrailRank
- 32
- Min elevation
- 707 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 3 hours
- Coordinates
- 403
- Uploaded
- January 22, 2023
- Recorded
- January 2023
near Bigues i Riells, Catalunya (España)
Viewed 124 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
En qualsevol cas, en aquelles èpoques molts dels remeis existents formaven part d'una cultura popular que s'ha anat perdent, basada en l'observació i en els coneixements que es transmetien boca a boca entre les generacions. Ara tot no deixen de ser "herbes".
Per aquest motiu, hem volgut reivindicar, en la mesura del possible, aquesta cultura popular cada cop més perduda, incitant al caminant a observar les vores dels camins. En aquesta ressenya us deixem algunes de les plantes i herbes oblidades que hi podreu trobar.
La descripció de la ruta no té gaire secret, seria un passeig clàssic, típic i tòpic de Bigues, segurament descrit en infinitat d'ocasions. Com que l'objectiu de l'itinerari no és precisament el d'anar de pressa, no posem indicacions temporals. A grans trets, del Centre Cívic i Cultural El Rieral de Bigues ens dirigim a mestral cap al Pont nou de la Fàbrica (0.4km), per on es creua el Tenes i es remunta el riu, que sempre queda un xic allunyat, per la seva llera dreta fins a la resclosa de can Noguera (1.1km), on ens tornem a trobar al costat del riu. Uns metres més amunt, el creuem per un pas de pedres i ara el seguim remuntant per la seva llera esquerra però per poca estona, ja que ens desviem a la dreta (1.3km) per creuar la carretera per sota per un petit túnel. A l'altra banda sortim a les restes d'una antiga pedrera, seguim uns metres al nord, i ens enfilem fins arribar a una pista a l'alçada de can Perera (1.4km). Rere la casa es segueix per un camí que es dirigeix al Pla (2.0km), cruïlla de camins en un entorn plenament rural, que seguim a gregal fins deixar enrere tota un colla de masies i edificacions annexes i arribar a una altra cruïlla rellevant indicada amb un rètol amb la llegenda "Big Fai" (2.4km), que seguim. Just davant d'aquestes instal·lacions i abans d'una estructura d'edificació (2.7km), es segueix un camí a l'esquerra, que baixa a creuar una torrentera i a enfilar-se per l'altra banda cap a can Jeroni i can Puig, després de la qual, en un revolt tancat (3.2km), deixem de pujar per seguir planejant entre horts a migjorn. Es deixa enrere el Veïnat, un racó molt característic de Bigues, i es creua el torrent de Salt de Núvia, arribant a l'asfalt (3.4km). A l'esquerra, al costat d'un mur, es pren el camí del Sagrament -sí, no sembla que sigui un camí, però ho és, i és històric!- i seguint les escales s'arriba a l'Església de Sant Pere de Bigues (3.7km). D'aquí al final és tot baixada. Primer l'Avinguda de Catalunya, després el carrer Sant Pere, que s'inicia al costat de l'escola bressol municipal, i es converteix en un camí fins als Trencaments, una cruïlla de camins on es continua el descens pel camí de la dreta. Es creua la carretera BV-1484 per un pas semaforitzat i de front, pel carrer Camí de can Badell, es retorna a la Plaça del Mercat i al Centre Cívic d'on s'ha sortit (4.8km).
Índex IBP: 27.
Waypoints
Flora
729 ft
Diplotaxis erucoides
La ravenissa comuna (Diplotaxis erucoides) és una planta de la família de les brassicàcies. Aquesta planta es coneix popularment amb el nom de "ravenissa", un nom genèric que inclou diverses espècies d'herbes.
És una de les herbes més abundants durant la tardor i l'hivern als camps de conreu del Mediterrani occidental. Pot estar en flor en qualsevol època de l'any i ocupa les parcel·les completament quan la terra ha estat remoguda. És una de les principals herbes en camps d'ametllers i com que es tracta d'una planta molt melífera i floreix també durant l'hivern, les abelles van a cercar el nèctar de les ravenisses i no pol·linitzen les flors dels ametllers, cosa que en fa baixar el rendiment. El seu control és relativament fàcil, és afectada per un gran nombre d'herbicides. La seva presència massiva es limita a l'època freda de l'any de la tardor a les acaballes de l'hivern.
Flora
727 ft
Nasturtium officinale
El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes). La planta silvestre creix en abundància a la major part dels rierols i corrents frescos poc profunds d'Europa i Àsia d'on és originària. En el Principat es troba àmpliament difosa.
És una planta amb fulles i tiges comestibles tendres i delicades. Es considera molt saludable i digestiva, alta en vitamina A i C ferro i calci. Una vegada la planta ha florit, les fulles tenen un gust més picant. Antigament el seu consum es limitava a les zones rurals i era usada com a substitut de l'enciam. Durant un temps va caure en desús a causa de ser més difícil de conservar. En ambient càlid i sec les fulles es marceixen ràpidament, esdevenint inútils per a la comercialització. Normalment al mercat el creixen es troba en bosses de cel·lofana.
El creixen s'utilitza principalment en la preparació d'amanides i afegir unes fulles de creixen a una amanida verda convencional va molt bé per contrarestar el gust una mica insípid de l'enciam comercial. El creixen cuinat també es pot fer servir per cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç. Les llavors s'utilitzen per elaborar mostassa. Com que és una planta aquàtica cal tenir sempre la precaució de rentar molt bé les fulles abans d'utilitzar-les.
Flora
728 ft
Allium triquetrum, Urtica dioica & Galium aparine
L'all silvestre (Allium triquetrum) és una planta al·liàcia de flors blanques que es troba arreu de la Mediterrània, en sòls humits ombrívols, voreres de camins i torrents, que s'usa com a planta aromàtica (és un tipus d'all). Es diferencia de la resta d'alls en el fet que les seves tiges són de secció triangular. Forma umbel·les de flors blanques acampanades que pengen i és de floració molt primerenca, de febrer a abril. Cada planta sol tenir entre tres i quinze flors i té una alçada de 10 a 50 centímetres. Les fulles tendres i bulbs són comestibles.
L'ortiga grossa o ortiga verda (Urtica dioica) és una planta herbàcia de la família de les urticàcies. Es tracta d'una espècie cosmopolita, que pot habitar sòls nitrogenats i humits en una gran varietat d'alçades: des del nivell del mar fins a 2.000-2.500 metres. És freqüent que causi dermatitis per contacte. És un bon diürètic, per la presència de sals minerals i clorofil·la, i un bon antiadenoma prostàtic. Per ser urticant, és un bon rubefaent. És també astringent, pels tanins que conté. Pot ser també utilitzat com a analgèsic, antireumàtic, colagog i colerètic. La fulla de l'ortiga es pot fer servir com a hortalissa de la mateixa manera que els espinacs.
L'apegalós o amor de l'hortolà (Galium aparine) és una planta amb flor de la família de les rubiàcies. És una herba anual, nadiua d'Europa i de l'Amèrica del Nord. Planta coneguda des de l'antiguitat, de la qual Dioscórides diu: "La flor aplicada en forma d'emplast, sana les cremades del foc i restanya les efusions de sang". La seva arrel atia la virtut genital".
Flora
763 ft
Taraxacum officinale
La xicoia (Taraxacum officinale), també anomenada dent de lleó, és una planta de la família de les asteràcies. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40cm - 50cm d'alçada. Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat.
Sembla raonable estimar que totes les espècies de dent de lleó són comestibles. Les seves fulles es mengen tradicionalment en amanides especialment al sud d'Europa i també al sud de la mar Mediterrània, tot i que de vegades l'espècie predilecta per a menjar canvia segons el lloc, sent habitualment de fet la més estesa localment.
La planta sencera és comestible. Les arrels són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament, per exemple. Les seves fulles també tenen usos gastronòmics a tota Europa i es poden menjar crues, per exemple en amanida, bullides, fregides, en sopa (típicament a Itàlia), com a farciment de raviolis o en truita. A tot el Pirineu Català és típica l'amanida de xicoies.
Flora
798 ft
Pistacia lentiscus
El llentiscle (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són verds, després vermells i finalment -quan maduren- tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i els alzinars. S’usa en la fabricació de vernís, xiclets, perfums, licors, confitures, encens i com a tònic amarg.
Flora
927 ft
Molinia caerulea
La molínia (Molinia caerulea) es caracteritza per tenir espiguetes de color morat, cosa que queda implícita en el seu epítet caerulea del nom científic que vol dir "blau profund". Aquesta planta es fa servir en jardineria i cistelleria. D'altra banda, és una font d'aliment per a diverses erugues de papallona i arna.
Flora
942 ft
Plantago lanceolata
El plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata) és una planta herbàcia perenne de la família de les plantaginàcies present a gairebé tot Europa, i és molt comuna a l'estat espanyol. Al Principat de Catalunya és freqüent arreu, exceptuant-ne les parts més seques, i és, especialment, abundant als prat i als herbassars mesòfils.
Planta vivaç, presenta un rizoma vertical, curt i gruixut, que pot formar, sovint, més d'una roseta de fulles. Les fulles tenen una pubescència variable i poden ser glabrescents, poc piloses o hirsutes. El limbe és lanceolat, acuminat, enter o més o menys dentat i amb 3-5 nervis. La fulla s'atenua en un pecíol llarg i prim, tot i que, més rarament pot ser sèssil. Les flors es disposen en una espiga ovoide o oblonga densa. Les bràctees són amplament ovals, llargament acuminades, brunes i una mica piloses al revers. L'escapus de l'espiga és el doble de llarg que les fulles, pubescent, i amb 5 o més profunds solcs a la superfície.
És un remei segur en el tractament de les vies respiratories superiors, ja que resulta expectorant i al mateix temps protegeix les mucoses. En forma d'infusió s'usa per al tractament d'afeccions gastrointestinals. La decocció s'utilitza per al tractament d'inflamacions dermatològiques, úlceres malignes. També és útil en el tractament de l'estomatitis ulcerosa.
Flora
892 ft
Sedum reflexum
Els crespinells són plantes crasses incloses al gènere Sedum. És un gran gènere de plantes amb flor pertanyents a la família de les crassulàcies. Són unes 400 espècies de plantes de fulla suculenta, que es troben a l'hemisferi nord. Són plantes o bé anuals o bé perennes. Acumulen aigua a les fulles. Les flors ordinàriament tenen 5 pètals, però algunes en poden tenir 4 o bé 6.
Flora
906 ft
Sambucus nigra
El saüc (Sambucus nigra) és un arbust caducifoli del gènere Sambucus, que tradicionalment s'assignava a la família de les caprifoliàcies però que les recerques genètiques l'han fet ubicar actualment dins la família de les adoxàcies. Aquest arbust el trobem bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani. Troba el seu clima idoni a les muntanyes mitjanes i al domini de les rouredes, en general entre els 0 i 1.500 m d'altitud però existent ocasionalment en nivells de 1800 m, sempre buscant indrets frescos i humits com poden ser boscos de ribera i bardisses. També se sol trobar plantat prop de les cases de pagès, on pot arribar a tenir unes mides pròpies d'un arbre.
S'afirma que el saüc té propietats diaforètiques i anticatarrals. S'utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. Això és degut al fet que afavoreix la sudoració i facilita l'expulsió de mucositat, reduint la inflamació i la congestió de les vies respiratòries. També s'ha provat el seu ús com a remei per a la febre, com a diürètic i com a remei per l'estrenyiment.
Flora
908 ft
Calendula arvensis
El boixac de camp (Calendula arvensis) és una planta herbàcia que pertany a la família de les asteràcies. Es tracta d'una planta que s' utilitza d'ençà de fa segles en raó de les seves qualitats terapèutiques com a herba medicinal i, actualment, també s'afegeix a alguns productes de la indústria cosmètica, encara que molts dels usos populars que se li han atribuït no s'han pogut demostrar científicament. Pel que fa a la distribució geogràfica és una planta cosmopolita. A Catalunya, al tenir un clima mediterrani, es troba distribuïda arreu del territori.
Dins dels usos medicinals es pot distingir entre els usos interns i els externs. En els primers, destaquen el seu ús com a regulador de la menstruació, per reduir inflamacions, per augmentar la concentració de glòbuls rojos en cas d'anèmia, per activar la circulació sanguínia, per disminuir els dolors en càncers no operables, com a remei de malalties de l'estómac i l'intestí, convulsions i úlceres gàstriques, hematúria, infeccions causades per bacteris, febre del xarampió i escarlatina, hepatitis... Pel que fa a les externes, en destaca el seu poder contra cremades, contusions, ferides (deté el flux de la sang), èczemes, cremades, hemorroides... Es pot preparar tant en infusions (bullint una flor i una fulla en aigua o llet), com pomades, com en tintura (solució d'una substància de color intens en aigua, alcohol o èter), com en olis. També se'n pot obtenir l'extracte de les flors i fulles. Tots aquests usos són gràcies a les seves propietats farmacològiques com a emmenagoga, sudorífica, antiespasmòdica, estimulant, colerètica, colagoga, hipotensora, antibacteriana, fungicida, vasodilatadora, antisèptica, antiinflamatòria, vulnerària i cicatritzant. A més a més, aquesta planta no és tòxica.
Donar la garronada a algú o donar garró significa refusar d'acceptar un enamorat, perquè, antigament, quan una minyona volia rebutjar un xicot o deixar el seu enamorat, duia una garronada ostensiblement cosida al cosset (o una altra roba de vestir).
You can add a comment or review this trail
Comments