PEDRET I LA VIA VERDA DEL LLOBREGAT

Avui aprofitant que anàvem a Berga per la Diada hem decidit fer una petita ruta matinal cap a Pedret i hem descobert una bonica ermita i que hi ha una vía verde al Llobregat. Vagi per endavant que falta el waitpoint de Sant Quirze de Pedret que s'hauria de situar en la part més alta del recorregut i a prop del pont de Pedret.

Nosaltres hem iniciat la ruta al Pont de Pedret, magnífic exemplar de pont gòtic amb una arcada principal i varies d'accessòries per donar pas a les riuades. Quan passes per dalt ja és glomurós però sens dubte des de baix el riu és quan arriba al seu esplendor. I si a més hi sumes com avui que feia molta calor, doncs sí un bany ben be que s'ho val. Llàstima del banyador, però hem pogut comprovar com molta gent gaudia de la frescor de l'aigua desembassada del pantà de la Baells.

De bon principi ens hem dedicat fer la pujadeta de la jornada i per tant arribar-nos a Sant Quirze de Pedret, bonica ermita amb moltes intervencions, algunes actuals, altres no, però que totes juntes li donen un cert misteri. Hi ha visites comentades, perquè gaudeix de les pintures romàniques originals degudament restaurades, llàstima que nosaltres no teniem temps per fer-la. Sembla que el campanar patí alguna mena de catàstrofe doncs la torre esta escapçada i actualment esta separat de l'església, si bé és de ferro i molt vistós. També hi destaquen les tombes al voltant, la portalada (molt malmesa) i unes roques a l'exterior que li donen un aire tot curiós. Aneu a veure-les.

Seguidament iniciem la baixada, creuem el pont i agarrem la riba dreta del riu Llobregat, on trobem el refugi de pescadors (no sé perquè en diuen refugi si està tancat i no s'hi pot accedir).

A partir d'aquí, la ruta és plana completament doncs és la via que seguia el carrilet de Guardiola de Bergadà fins a Manresa. Per passejar és fantàstica i està molt ben cuidada: els ponts amb baranes, els perills senyalitzats i el túnel més llarg amb il·luminació.

Vaja que hem fet el tram fins a sota la carretera C-16 en un plis plas. No obstant, no hem arribat a Cal Rosal, doncs portavem el dinar i no voliem que el vermut ens tragués la gana. Total que hem tornat xino xano per la via verda gaudint novament de l'entorn: el canal industrial de Berga (amb la central hidroelèctrica), la resclosa de Carburos metálicos, SA, els ponts i els túnels de rigor.

La font dels Pescadors no raja, doncs curiosament (en Pep que és molt detallista ho ha vist de seguida) hi havia un tub que captava l'aigua del sostre del tunel i el derivava cap a la font. Actualment està trencat i l'aigua cau directament del sostre a terra.

Ràpidament hem arribat al Pont de Pedret novament, fet que hem aprofitat per treure la carmanyola i fer un bon dinar abans d'anar a la mani.

Un dia complet.