Passeig per València IV: Ciutat Vella

Passeig per València IV: Ciutat Vella
Continuant amb el període de confinament, anem a fer un passeig pel barri de Ciutat Vella i visitarem els llocs i monuments de major interés que trobarem al nostre pas.
Accedirem al centre ciutat pel carrer Sagunt i travessant el Jardí del Túria, pel Pont dels Serrans, per entrar al cor de la ciutat València per les antigues portes de les Torres de Serrans, seguirem pel carrer Nàquera fins a la plaça Cisneros, on ens trobem amb el Palau de Cerveró que és la seu de l‘Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, seguim avant i ens topem amb el Palau dels Català de Valeriola que alberga oficines de la Generalitat Valenciana.
Continuarem a la dreta pel carrer Samaniego per anar a la plaça de Manises on ens trobarem el Palau de la Batlia, seu de la Diputació Provincial i enfront està el Palau de la Generalitat, seguim pel carrer de Batlia i ens topem amb la preciosa Plaça de la Mare de Déu, on es trobava l’antic fòrum de la Valentia romana i ara ens trobem la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i la Catedral o Seu de València i la Font del Neptú al mig de la plaça que representa al riu Túria i les huit séquies que reguen l’horta valenciana.
Seguim pel carrer de l'Almodí, per visitar este antic magatzem de gra, ara museu. Girem a la dreta pel carrer de la Farina rodejant el Museu Arqueològic de l’Almoina, on es poden visitar els murs que queden de Valentia de l'època romana, fins a xocar amb el Palau Arquebisbal i de nou la Catedral per la Porta de l’Almoina o romànica. A la dreta trobem la Casa del Punt de Ganxo, un edifici modernista i la font que és el sostre envidrat del Centre Arqueològic de l’Almoina. Tornem a la plaça de la Mare de Déu per a contemplar la porta gòtica de la Catedral o Porta dels Apòstols, on cada dijous a les 12 en punt del migdia, es reuneix el Tribunal de les Aigües, tribunal consuetudinari format per huit síndics un per cada una de les séquies, encarregat de dirimir de forma oral els conflictes dels llauradors derivats de l’ús i aprofitament de l'aigua de reg d’estes séquies, que va ser declarat patrimoni immaterial de l’humanitat en 2008.
Prosseguim pel carrer Micalet a la plaça de la Reina, on es trobem amb la porta barroca de la Catedral o Porta dels Ferros. Ací també trobem una bona panoràmica de la torre campanar de la Catedral anomenat Micalet.
Avancem per la plaça de Santa Caterina, amb la seua impressionant torre campanar, fins a la meravellosa Plaça Redona. Per continuar pel carrer dels Drets fins a la Llotja de la Seda, impressionat edifici obra mestra del gòtic civil valencià que representa l’esplendor i riquesa de Segle d’Or valencià (S. XV) que va ser declarada també patrimoni de l’humanitat en 1996. Enfront ens troben amb l'Església de Sant Joan del Mercat i el Mercat Central de València, considerat com una de les obres mestres del modernisme valencià.
Anem cap a la plaça de l’Ajuntament on troben la Casa Consistorial o Ajuntament de València, un edifici amb una façana amb formes ornamentals renaixentistes i barroques on l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i altres al·legories, anteposant el sumptuari al funcional. Al mig de l’edifici trobem una elevada torre amb rellotge i carrilló de campanes, i dues torres menors en els angles. Enfront està altra construcció emblemàtica de la plaça l’Edifici de Correus, un edifici de principis del segle XX, d'estil eclèctic amb alguns elements del modernisme valencià. La monumentalitat de la construcció és un símbol del progrés que van significar les comunicacions postals i telegràfiques en les primeres dècades del segle XX. Per a coronar l'edifici existeix una torre metàl·lica amb una escala de caragol per a accedir al mirador.
Seguim pel carrer Marqués de Sotelo fins a l’Estació del Nord, és una estació de ferrocarrils de caràcter monumental i estil modernista valencià inaugurada en 1917. L’edifici de planta rectangular s’emmarca en l’estil modernista, on s’aprecien les influències del vessant europeu de la Sezession, la façana està decorada amb motius vegetals, taronges i flors d’azahar, s’inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre altres referències a la ciutat, l’escut heràldic valencià les quatre barres roges sobre fons daurat. L'ornamentació de l’interior de l’edifici es realitzà, amb ceràmica vidriada, trencadís i mosaics de la fàbrica de "La Ceramo" de Benicalap.
Al seu costat trobem la  Plaça de Bous de València que va ser construïda durant la dècada de 1850,  inspirada en l'arquitectura civil romana, de l'amfiteatre del Coliseu​ o l'amfiteatre de Nimes (França).  La seua estructura la forma un oval, amb 384 arcs a l'exterior, realitzats en rajola seguint l'estil neomudèjar.
Avancem pel carrer Xàtiva fins a l'Església de Sant Agustí, és l'església de l'antic convent de frares ermitans de Sant Agustí assentats a València en el segle XIII, d'estil gòtic valencià.
Continuem pel carrer Guillem de Castro i als pocs passos ens trobem amb el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut per les seues sigles MuVIM, que està situat sobre el solar on es trobava l'Hospital dels Innocents (el primer centre psiquiàtric de la història), del qual només queda la part central (hui Biblioteca Pública), mentre les restes arqueològiques del complex hospitalari s'escampen pels jardins que es troben davant el mateix MuVIM. Constitueix un dels millors exemples d'arquitectura contemporània funcionalista de la ciutat. Es va inaugurar l'any 2001, i va rebre el premi CEOE d'Arquitectura.
L'Hospital dels Pobres Innocents, situat al carrer Hospital, en el barri de Velluters, va ser construït a principis del segle XV en estil renaixentista. En 1512 Ferran el Catòlic va decretar la unificació de tots els hospitals de València, creant-se l'Hospital General de València, que s'alçaria sobre l'antic manicomi o Hospital d'Innocents. L'Hospital va estar compost per dos edificis amb planta de creu, dos pisos i cimborri en el centre, seguint un model que havia sorgit en el nord d'Itàlia i que permetia separar als malalts segons el seu sexe i les seues malalties. L'hospital de València és el primer d'Espanya que va seguir aquest pràctic esquema. Hui només queda en peus una de les dues infermeries que actualment és Biblioteca Pública Provincial.
Al costat del recinte de l'Hospital Vell està l'Ermita de Santa Llúcia, l'actual temple es va acabar en 1511, encara que va ser ampliat en el segle XVIII en estil neoclàssic. L'interior de l'església té un sòcol de taulells fins a una altura d'un metre. El retaule major és d'estil barroc i està daurat, té una imatge de la santa en el centre a grandària natural entre columnes salomòniques.
L'Església del Pilar, es va iniciar en 1611 d'estil barroc, com a part del convent de religiosos Dominics que atendrien els últims moments dels ajusticiats i dels malalts de l'hospital, situat en les seues proximitats.
L'Església de l'Escola Pia va ser construïda en el segle XVIII en estil barroc i constitueix un exemple representatiu del moment arquitectònic que la ciutat de València viu en l'últim terç del segle XVIII. Destaca la seua enorme cúpula és una de les més grans d'Europa, amb 24,5 m de diàmetre coberta amb teula blava ressaltant els nervis amb teula blanca.
L'Església de Nostra Senyora del Puig, d'estil neorromàntic, va ser inaugurada en 1883, és l'antiga església de la Casa-Hospici de la Misericòrdia.
El Centre Cultural la Beneficència es troba en l'antiga Casa de la Beneficència l'edifici de la qual es va construir en 1876 en l'antic convent de la Corona. La institució es va crear a l'empara de l'antiga legislació liberal huitcentista, que conferia a ajuntaments i diputacions el paper principal en el socors de la indigència. Fins a 1982 es va dedicar a l'educació de xiquets. En 1995 es va convertir en el Centre Cultural la Beneficència patint una profunda remodelació. En l'actualitat alberga el Museu de Prehistòria de València, el Museu Valencià d'Etnologia i altres serveis de la Diputació Provincial de València.
L'Institut Valencià d'Art Modern, IVAM Creat a la fi de 1986, l'IVAM compta amb dos espais per a les exposicions: el Centre Julio González que alberga els fons del museu i altres obres de caràcter temporal i la Sala de la Muralla situada en el soterrani al costat de les restes de l'antiga muralla medieval de la ciutat.


Continuando con el periodo de confinamiento, vamos a hacer un paseo por el barrio de Ciutat Vella y visitaremos los lugares y monumentos de mayor interés que encontraremos a nuestro paso.
Accederemos en el centro ciudad por la calle Sagunto y atravesando el Jardín del Turia, por el Puente de los Serranos, para entrar en el corazón de la ciudad Valencia por las antiguas puertas de las Torres de Serranos, seguiremos por la calle Náquera hasta la plaza Cisneros, donde nos encontramos con el Palau de Cerveró que es la sede del Instituto de Historia de la Medicina y de la Ciencia López Piñero, seguimos adelante y nos topamos con el Palau de los Català de Valeriola que alberga oficinas de la Generalitat Valenciana.
Continuaremos a la derecha por la calle Samaniego para ir a la plaza de Manises donde nos encontraremos el Palau de la Batlia, suyo de la Diputación Provincial y enfrente está el Palau de la Generalitat, seguimos por la calle de Batlia y nos encontramos con la preciosa Plaza de la Virgen, donde se encontraba el antiguo foro de la Valentía romana y ahora nos encontramos la Basílica de la Virgen de los Desamparados y la Catedral de Valencia y la Fuente del Neptuno en medio de la plaza que representa en el río Turia y las ocho acequias que riegan la huerta valenciana.
Seguimos por la calle del Almudín, para visitar este antiguo almacén de grano, ahora museo. Giramos a la derecha por la calle de la Farina rodeando el Museo Arqueológico de la Almoina, donde se pueden visitar los muros que quedan de Valentía de la época romana, hasta chocar con el Palacio Arzobispal y de nuevo la Catedral por la Puerta de la Almoina o románica. A la derecha encontramos la Casa del Punt de Ganxo, un edificio modernista y la fuente que es el techo acristalado del Centro Arqueológico de la Almoina. Volvemos a la plaza de la Virgen para contemplar la puerta gótica de la Catedral o Puerta de los Apóstoles, donde cada jueves a las 12 en punto del mediodía, se reúne el Tribunal de las Aguas, tribunal consuetudinario formado por ocho síndicos uno por cada una de las acequias, encargado de dirimir de forma oral los conflictos de los labradores derivados del uso y aprovechamiento del agua de riego de estas acequias, que fue declarado patrimonio inmaterial de la humanidad en 2008.
Proseguimos por la calle Micalet hacia la plaza de la Reina, donde nos encontramos con la puerta barroca de la Catedral o Puerta de los Hierros. Aquí también encontramos una buena panorámica de la torre campanario de la Catedral denominado Micalet.
Avanzamos por la plaza de Santa Catalina, con su impresionante torre campanario, hasta la maravillosa Plaza Redonda. Para continuar por la calle de los Derechos hasta la Lonja de la Seda, impresionante edificio obra maestra del gótico civil valenciano que representa el esplendor y riqueza de Siglo de Oro valenciano (S. XV) que fue declarada también patrimonio de la humanidad en 1996. Enfrente nos encontramos con la Iglesia de los Santos Juanes y el Mercado Central de Valencia, considerado como una de las obras maestras del modernismo valenciano.
Vamos hacia la plaza del Ayuntamiento donde encuentran la Casa Consistorial o Ayuntamiento de Valencia, un edificio con una fachada con formas ornamentales renacentistas y barrocas donde la ostentación de símbolos enaltecedores como las Virtudes Cardinales y otras alegorías, anteponiendo el suntuario al funcional. En medio del edificio encontramos una elevada torre con reloj y carrillón de campanas, y dos torres menores en los ángulos.
Enfrente está otra construcción emblemática de la plaza el Edificio de Correos, un edificio de principios del siglo XX, de estilo ecléctico con algunos elementos del modernismo valenciano. La monumentalidad de la construcción es un símbolo del progreso que significaron las comunicaciones postales y telegráficas en las primeras décadas del siglo XX. Para coronar el edificio existe una torre metálica con una escala de caracol para acceder al mirador.
Seguimos por la calle Marqués de Sotelo hasta la Estación del Norte, es una estación de ferrocarriles de carácter monumental y estilo modernista valenciano inaugurada en 1917. El edificio de planta rectangular se enmarca en el estilo modernista, donde se aprecian las influencias de la vertiente europea de la Sezession, la fachada está decorada con motivos vegetales, naranjas y flores de azahar, se inspira en la agricultura valenciana e incluye, entre otras referencias en la ciudad, el escudo heráldico valenciano las cuatro barras rojas sobre fondo dorado. La ornamentación del interior del edificio se realizó, con cerámica vidriada, quebradizo y mosaicos de la fábrica de "La Ceramo" de Benicalap.
A su lado encontramos la  Plaza de Toros de Valencia que fue construida durante la década de 1850,  inspirada en la arquitectura civil romana, del anfiteatro del Coliseo​ o el anfiteatro de Nimes (Francia).  Su estructura la forma un ovalo, con 384 arcos al exterior, realizados en ladrillo siguiendo el estilo neomudéjar.
Avanzamos por la calle Játiva hasta la Iglesia de San Agustín, es la iglesia del antiguo convento de frailes ermitaños de San Agustín asentados en Valencia en el siglo XIII, de estilo gótico valenciano.
Continuamos por la calle Guillem de Castro y a los pocos pasos nos encontramos con el Museo Valenciano de la Ilustración y de la Modernidad, también conocido por sus siglas MuVIM, se encuentra ubicado sobre el solar donde se encontraba el Hospital de los Inocentes (el primer centro psiquiátrico de la historia), del cual solo queda la parte central (hoy Biblioteca Pública), mientras los restos arqueológicos del complejo hospitalario se esparcen por los jardines que se encuentran ante el mismo MuVIM. Constituye uno de los mejores ejemplos de arquitectura contemporánea funcionalista de la ciudad. Se inauguró en el año 2001, y recibió el premio CEOE de Arquitectura.
El hospital de los Pobres Inocentes, situado en la calle Hospital, en el barrio de Velluters, fue construido a principios del siglo XV en estilo renacentista. En 1512 Fernando el Católico decretó la unificación de todos los hospitales de Valencia, creándose el Hospital General de Valencia, que se levantaría sobre el antiguo manicomio u Hospital de Inocentes. El Hospital estuvo compuesto por dos edificios con planta de cruz, dos pisos y cimborrio en el centro, siguiendo un modelo que había surgido en el norte de Italia y que permitía separar a los enfermos según su sexo y sus dolencias. El hospital de Valencia es el primero de España que siguió este práctico esquema. Hoy solo queda en pie una de las dos enfermerías que actualmente es Biblioteca Pública Provincial.
Junto al recinto del Hospital Viejo está la Ermita de Santa Lucía, el actual templo se terminó en 1511, aunque fue ampliado en el siglo XVIII en estilo neoclásico. El interior de la iglesia tiene un zócalo de azulejos hasta una altura de un metro. El retablo mayor es de estilo barroco y está dorado, tiene una imagen de la santa en el centro a tamaño natural entre columnas salomónicas.
La Iglesia del Pilar, se inició en 1611 de estilo barroco, como parte del convento de religiosos Dominicos que atenderían los últimos momentos de los ajusticiados y de los enfermos del hospital, situado en sus proximidades.
La Iglesia de las Escuelas Pías fue construida en el siglo XVIII en estilo barroco y constituye un ejemplo representativo del momento arquitectónico que la ciudad de Valencia vive en el último tercio del siglo XVIII. Destaca su enorme cúpula es una de las más grandes de Europa, con 24,5 m de diámetro cubierta con teja azul resaltando los nervios con teja blanca.
La Iglesia de Nuestra Señora del Puig, de estilo neorromántico, fue inaugurada en 1883, es la antigua iglesia de la Casa-Hospicio de la Misericordia.
El Centro Cultural la Beneficencia se halla en la antigua Casa de la Beneficencia cuyo edificio se construyó en 1876 en el antiguo convento de la Corona. La institución se creó al amparo de la antigua legislación liberal decimonónica, que confería a ayuntamientos y diputaciones el papel principal en el socorro de la indigencia. Hasta 1982 se dedicó a la educación de niños. En 1995 se convirtió en el Centro Cultural La Beneficencia sufriendo una profunda remodelación. En la actualidad alberga el Museo de Prehistoria de Valencia, el Museo Valenciano de Etnología y otros servicios de la Diputación Provincial de Valencia.
El Instituto Valenciano de Arte Moderno, IVAM Creado a finales de 1986, el IVAM cuenta con dos espacios para las exposiciones: el Centro Julio González que alberga los fondos del museo y otras obras de carácter temporal y la Sala de la Muralla situada en el sótano junto a los restos de la antigua muralla medieval de la ciudad.