PARC NATURAL CADI-MOIXERO - ITINERARI DE LA LLUDRIGA - PRULLANS - CERDANYA RESORT

L’itinerari s’inicia pel camí a
Montellà, direcció a Sant Martí
dels Castells, coincidint amb el
camí de Sant Jaume. Un cop
passades les instal·lacions
esportives, deixareu les escales
que s’enfilen cap al nucli de
Montellà i continuareu per la
pista, vorejant el riu. Els diversos
faristols al llarg del camí us
informen sobre aspectes concrets
de la llúdriga: on trobar-la, la
distribució als Països Catalans,
l’hàbitat, els rastres i els sons,
els excrements i l’alimentació, la
reproducció, els caus i altres
espècies que hi conviuen.
Una mirada atenta us permetrà
observar el riu, en el seu curs
mitjà, amb les seves planes
d’inundació i els meandres, de
gran importància durant l’època
de desglaç i en cas de grans
riuades.
Els marges del riu presenten
una vegetació típica i adaptada
al contacte permanent o temporal
amb l’aigua. Aquesta vegetació
es disposa en bandes, començant
per les plantes que viuen amb
les arrels sempre submergides
com les bogues o els canyissos;
a continuació es troben els salzes
arbustius, amb les arrels fora de
l’aigua i amb el brancam molt
flexible adaptat a suportar les
crescudes del riu. Els pollancres,
verns i salzes arboris se situen a
continuació, però en terrenys
encara amb un elevat contingut
d’aigua; i finalment trobeu els
freixes i els oms, allà on el nivell
freàtic oscil·la més al llarg de
l’any.
Aquests boscos de ribera tenen
un paper molt important en el
manteniment i estabilització dels
marges del riu i alhora acullen la
major part d’espècies animals de
l’ecosistema fluvial.
Els ambients fluvials són el lloc
escollit per la nostra protagonista,
la llúdriga.
A la vora del riu,
allà on té els llocs
de pas podeu
trobar-hi les petjades.
I si hi aneu al capvespre o a la
matinada potser podreu escoltar
els xiulets, semblants al riure
d’una persona, els esbufecs i una
mena d’esternuts.
A sobre les pedres, els troncs,
els bancs de sorra o els coixins
d’herbes hi trobareu els
excrements de la llúdriga, que us
poden donar informació sobre el
tipus d’alimentació.
Són moltes les espècies que
viuen en aquests ambients
fluvials; el típic habitant dels rius,
però, és la truita (Salmo trutta).
Entre els mamífers que conviuen
amb la llúdriga destaquen el turó
(Mustela putorius) i l’almesquera
(Galemys pyrenaicus), encara que
són molt difícils de veure. I el
grup de vertebrats més divers
dels ecosistemes humits són els
ocells, com la merla d’aigua
(Cinclus cinclus), el bernat
pescaire (Ardea cinerea), l’ànec
collverd (Anas platyrhynchos) o
el blauet (Alcedo atthis), entre
d’altres.
Tot caminant arribareu a un
extens prat, a la vora del riu,
reservat per a la pastura del
bestiar. Vosaltres heu d’agafar el
camí que, envoltat de boixos i pi
roig, s’enfila fins al mirador que
hi ha a sobre del riu Segre.
Aguditzeu la vista i aprofiteu per
observar la fauna que viu en
aquests ambients.
Cal que refeu el camí de tornada,
fins arribar a l’inici de
l’itinerari, on heu
deixat el cotxe.
Font: Fullet d'informació de l'itinerari de la llúdriga del Parc Natural Cadi-Moixero
@jomaimage