PARATGE DE TUDELA

El parc natural del Cap de Creus, un dels emblemes d'aquest pais, té una petita joia guardada: el paratge de Tudela. Antigament havia estat el Club de vacances Mediterranée però fou expropiat per la Generalitat per retornar l'entorn al seu estat original quan e va declarar el parc natural. Es manté una pista central des d'on es pot recorrer el paratge i gaudir de les seves singulars pedres.

Deixem el cotxe en un aparcament senyalitzat al costat de la carretera que va de Cadaqués al Cap de Creus. Comencem a caminar per un corriol al costat de la carretera que ens portarà en ràpida baixada cap el pantà de Tudela, un pantà que sembla impossible que pugui recollir aigua en un lloc tant sec i àrid com aquest. Diuen que subministrava aigua a l'antic Club Mediterranée.

Ràpidament i per la pista ens incorporem a la zona d'Es Camell on realment la pedra sembla haver agafar forma d'aquest animal.

Des d'aquí anem al mirador de Tudela, dos grans blocs d'acer corten que venen a simbolitzar l'antic centre d'acollida del Club. Una mica més enllà, a la Gran Sala unes fotografies ens il·lustren de com era abans i de les actuacions realitzades.

Seguim la pista i passem per sota S'àliga, una curiosa pedra que corona un turó rocós dels qual destaca la pedra i l'erosió en ella practicada.

Continuem sense sortir del a pista per anar observant les mil i una formes: un conill, una pantera, un goril·la, etc. fins arribar a una bonica cala, és Cala Culleró; no ens atrevim a banyar-nos malgrat el dia fantàstic que tenim.

Un xic més enllà arribem a la platja d'Es Gentils, una preciositat. L'antic port del Club, encara amb les amarres, permet seguir la part nord de la cala amb unes vistes fabuloses sobre el far. Convé parar i gaudir durant bona estona d'aquest paratge únic.

Sortim per un petit corriol i anem fins a la platja gran de Culip vigilant no caure en la baixada que no és gaire praticable. Des de dalt i abans d'arribar a la cala, ja veiem la teulada d'una barraca de pescadors. Aquí ja no podem esperar més i ens fiquem a l'aigua, que freda, ens reanima altra cop.

La combinació d'aigua i roca és excepcional. No us ho podeu deixar perdre.

La tornada es fa remuntant el rec de Culip fins a la carretera, per un corriol maldestre i empinat. Un cop a dalt a la carretera, ja no la deixem fins arribar a l'aparcament on hi tenim el cotxe.

Una curta però molt recomanable passejada.