Palau de Cnossos (Creta)

El Palau de Cnossos és el més important dels palaus minoics de Creta.

Fou construït vers el 1900 aC en un indret habitat des del neolític i destruït per un terratrèmol abans del 1700 aC. Aquesta és la forquilla cronològica de la fase dita “dels primers palaus”.

La reconstrucció posterior a 1700 aC enceta la fase dita dels «segons palaus», que s'estén fins al 1450 aC. Aquesta fase és la de major esplendor del palau de Cnossos.

La fase tardana del palau abasta de 1450 aC fins al 1300 aC quan fou abandonat per ser reutilitzat després pels dòrics i romans. L'ocupació del lloc es mantingué fins al període bizantí.

Les primeres excavacions les va dur a terme Minos Kalokairinos el 1878. A ell es deu la identificació del lloc amb el mític palau del rei Minos. Però la història del jaciment va estretament lligada a la figura del britànic Arthur Evans, que el 1898 comprà els terrenys on és situat.

Les excavacions van iniciar-se el 1900 i van continuar de manera pràcticament ininterrompuda (només amb el parèntesi de la Primera Guerra Mundial) fins a l'any 1930, quan el jaciment ja havia assolit un aspecte molt proper a l'actual. Hi va participar un nombrós equip pluridisciplinari, sempre sota la direcció d'Evans.

Les excavacions d'Evans a Cnossos són una de les grans fites de l'arqueologia moderna, però no per això estan exemptes de polèmica. L'aspecte més controvertit de la intervenció d'Evans són les reconstruccions d'alguns elements del palau fetes amb materials que no tenen res a veure amb els originals, com ara el formigó, i a vegades amb poca base arqueològica (sobretot al sector de la Sala del Tron). Aquestes reconstruccions condicionen molt la percepció de tot el conjunt arqueològic. És així mateix molt discutida la reconstrucció de les pintures murals i particularment la interpretació del seu intens cromatisme.