Olot, volta al volcà de Montsacopa

"Alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet, el Montsacopa es troba situat al pla d’Olot, plenament integrat dins el nucli urbà de la ciutat.
Actualment continua estant ocupat en algun dels vessants per hortets i la seva falda està voltada de cases. A dalt, l’església de Sant Francesc i les dues torres de guaita, envoltant el cràter, fan del Montsacopa un indret d’incomparable bellesa paisatgística.
La seva nuesa i l’excepcional ubicació l’han convertit des de sempre en un magnífic mirador, tant pels propis olotins, que sovint hi pugen tot fent un passeig, com dels visitants que, encuriosits, s’acosten a aquest magnífic punt natural i panoràmic de la ciutat d’Olot.
El volcà Montsacopa està declarat Reserva Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i forma part com a itinerari d’aquest mateix parc.

El Montsacopa és l’últim volcà que es va formar a Olot, i el seu cràter arrodonit és producte d’una erupció estromboliana poc explosiva primer i d’una de més explosiva i freatomagmàtica, després.
Durant la seva erupció, ara fa uns 100.000 anys, a més de la projecció de materials piroclàstics (cendres, gredes, bombes i escòries) va emetre una petita colada de lava que es va escolar en direcció nord-est fins on actualment hi ha la riera de Riudaura.

Inicialment els camps de conreus van substituir els boscos però més tard les extraccions de greda van fer perdre part d’aquests camps. Actualment els vessants del volcà Montsacopa es troben recoberts per comunitats herbàcies i arbustives, horts periurbans i arbredes plantades: falses acàcies, bedolls, etc.

El cràter del volcà Montsacopa mesura 120m de diàmetre i 12m de fondària, es troba centrat al cim del con volcànic i la seva forma de copa és la que dóna nom al volcà.
Aquest cràter és únic al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa al no haver estat deformat per cap colada de lava al final de l’erupció.

Les àrees excavades que s’observen darrera el cementiri corresponen a antigues grederes, clausurades als anys seixanta, d’on s’havia extret material per a la construcció. Bona part de la ciutat d’Olot va ser construïda amb aquests materials. Cal fer esment de l’interès geològic d’aquestes grederes, ja que permeten observar els materials volcànics. El visitant, per tal que estigui el màxim informat possible, té a la seva disposició un panell explicatiu.

La capella de Sant Francesc va ser construïda en finalitzar la guerra de la Independència sobre un antic recinte militar.
L’accés exterior a les Torres de Defensa s’ha plantejat de forma frontal, amb una escala metàl•lica dreta fins al davant de la porta. A l’interior no s’ha refet el forjat intermedi, només s’ha construït un accés just davant l’entrada, amb una escala de cargol que ens permet baixar fins al terra de la torre, pujar fins al nivell segon de les espitlleres i també pujar fins al nivell de la coberta.
Al segon nivell es fa una passera perimetral amb elements metàl•lics, que coincideix amb l’antic forjat i permet fer la volta. A nivell de coberta, i pensant que aquesta havia existit solament en la part en què els murs són més alts, hi ha una llosa de formigó de la mateixa dimensió que ens serveix de mirador. Amb això podem donar una visió alternativa al visitant, a més de la pròpia de les espitlleres.
Les dues Torres de Defensa estan situades al voltant del cràter i pertanyen a l’època carlina (1833). Tenen un diàmetre exterior aproximat de sis metres i mig i dos nivells d’espitlleres. Les de nivell inferior són de doble esqueixada i les de nivell superior són d’una sola esqueixada.
La panoràmica des de les torres permet observat el con volcànic de la Garrinada, el volcà d’Aiguanegra i els pics del Bassegoda o la Mare de Déu del Mont."(www.turismeolot.com)