Mequinensa - Ruta dels Museus

Passeig Fluvial Aiguabarreig

Castell de Mequinensa

El Castell de Mequinensa és un palau castell intacte dalt d'un turó, construït pels Montcada, senyors de la baronia de Mequinensa. Data dels segles XIV i XV, encara que el 1959 el reformà considerablement l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer. El palau és de forma quadrada irregular, amb set torres rectangulars llevat d'una, que és pentagonal. Dues de les torres guarden l'entrada. Actualment, es una propietat privada de la Fundació ENDESA i només es visitable els dimarts laborables. Les visites guiades es gestionen a l'Ajuntament de Mequinensa.

Recinte Nàutic del Club Capri Mequinensa

Pont del Segre

Museu de la Història de Mequinensa

El Museu d’Història ofereix una pinzellada per la hist¡oria de la població des de la seva fundació a la Prehistòria fins a l’enderrocament de l’antiga vila per la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa i la posterior construcció de la nova Mequinensa. Trobareu més informació a www.museosdemequinenza.com

Museu de la Mina

El Museu de la Mina permet recòrrer una galeria de carbó de més de 1000 metres de longitud a través de la qual s’expliquen els diferents mètodes d’extracció del carbó durant més de 150 anys a Mequinensa. Una experiència que et submergeix en la dura vida dels miners, en les seves condicions de treball i en els diferents mètodes d’extracció i de transport riu avall mitjançant llaüts. Trobareu més informació a www.museosdemequinenza.com

Casa Natal Jesús Moncada

Casa natal de l'escriptor mequinensà Jesús Moncada al Poble Vell de Mequinensa, al conegut com carrer Saragossa. A l'entrada es pot veure una plàca conmemorativa amb un petit poema.

Poble Vell de Mequinensa

El poble de Mequinensa va estar situat en la marge esquerra del riu Ebre, i suportava les riuades d'un riu capritxós que inundava les parts baixes de la localitat quan aquelles apareixien. Gràcies al riu Ebre, Mequinensa va establir un comerç fluvial en tota regla, que va donar prestigi, no només als fusters "calafateros" de Mequinensa sinó també als "corders". En l'època d'esplendor es va arribar a tenir una flota de 16 llaüts (embarcacions que transportaven entre 18 i 30 tones). Durant l'últim segle, el seu mitjà de vida principal ha estat fonamentalment el carbó encara que en els últims anys hi va haver un fort descens de l'activitat. Amb l'arribada de l'empresa ENHER la vida va canviar per a la majoria de la gent, passant de tenir censats 4033 habitants a tenir 5800 censats i prop de 1500 més sense censar. Molts d'ells eren treballadors arribats d'altres localitats per treballar en la construcció de la presa de Mequinensa. Les mines van començar a tancar a causa de l'augment significatiu del nivell d'aigua de la presa de Riba-roja. Començava així un èxode per als habitants de Mequinensa en el qual alguns van marxar a l'estranger per treballar en la mineria, altres a diferents punts de la geografia espanyola i una majoria es van quedar en la qual actualment és Mequinenza.A finals de l'any 1974 la majoria de la població ja estava instal·lada a les seves noves cases. Mequinensa es va convertir probablement en el primer poble d'Espanya en el qual tots els seus habitants eren els propietaris de les seves cases. Ara, l'antiga població de Mequinensa s'ha convertit en un gran parc de la memòria a l'aire lliure. Després que part de la vila quedés negada per les aigües de l'Ebre, s'han recuperat d'entre les runes els traçats originals dels carrers i part de les cases que quedaven per sobre del nivell de l'aigua. La Mequinensa antiga, el "Poble Vell" com la coneixen els mequinensans, és una invitació a passejar pels seus carrers i carrerons, a redescobrir part de l'antiga església, imaginar els antics molls i conèixer mil històries, curiositats i llegendes d'aquella mil·lenària i històrica vila de navegants i miners.

Esglèsia Antiga

Plaça d'Armes

Embarcador de l'Ebre

Pont d'Ebre

Muralla

Plaça de l'Ajuntament

Plaça Joaquín Torres