Memòria històrica del barri de Les Corts

Download

Trail photos

Photo ofMemòria històrica del barri de Les Corts

Author

LLRM

8 1 10

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 2.65 mi
Elevation gain: 253 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 154 ft
Max elevation: 328 ft
TrailRank: 28
Min elevation: 180 ft
Trail type: One Way

Coordinates: 35
Uploaded: November 18, 2015

Be the first to clap

near Centre, Catalunya (España)

Viewed 238 times, downloaded 2 times

Trail photos

Itinerary description

La ruta de la Memòria Històrica del barri de les Corts a Barcelona proposa un recorregut urbà per diverses localitzacions del districte: edificis, monuments, entorns urbans fortament identificats amb esdeveniments històrics del període de la IIª República Espanyola, de la Guerra Civil i de la dictadura Franquista.

Waypoints

Jou i Fletxes en plaques

El jou i les fletxes, símbol de la Falange, era l’emblema que apareixia en les plaques penjades a l’entrada dels habitatges promoguts per l’Instituto Nacional de la Vivienda durant el règim franquista. Malgrat que l’Ajuntament de Barcelona impulsà l’eliminació de gran part dels símbols franquistes des de la transició, no és fins la Llei de la Memòria Històrica de l’any 2007, en que es determina la seva il∙legalitat. Tot i aixó, encara avui en dia trobem aquestes plaques en alguns edificis de la ciutat comtal.

Antic monument a José Antonio

El monument dedicat a José Antonio Primer de Rivera, de l’arquitecte Jordi Estrany i l’escultor Jordi Puiggalí, és construït el 1964 en l’actual passeig Josep Tarradellas, coincidint amb el 30è aniversari de la creació del partit d’extrema dreta Falange Espanyola. El 1981, l’Ajuntament n’elimina l’escut franquista, molt visible en la part superior del monòlit central; però és el 2009, després de gairebé 30 anys des d’aquesta primera intervenció, que enderroca tot el monument.

Antic monument als Herois d'Espinosa de los Monteros

L’any 1952 es dona a aquesta cruïlla el nom d’Héroes de Espinosa de los Monteros, -catalans del bàndol franquista morts durant la Guerra Civil-, i el 6 de desembre de 1955 s’hi inaugura el monument, obra de J.Puigdollers. L’obra representava un home nu, en posició de “firmes” i recolzat amb el braç esquerre en la bandera espanyola. El 1979 es substitueix el nom de l’emplaçament i es dedica a Prat de la Riba. El monument també és desmantellat i substituït. L’any 1999 s’hi ubica una obra d’Andreu Alfaro dedicada al president de la Mancomunitat de Catalunya.

Residència d'oficials de l'Exèrcit espanyol

La residència d’oficials es construeix a finals dels anys 50 en terrenys particulars donats a l’Exèrcit l’any 1939 per a ús militar. Actualment, dins la residència encara hi ha un retrat a l’oli del Caudillo.

Antic monòlit dedicat a la Legió Còndor

“En estos momentos en que las alas del Reich se cubren de gloria, quiero testimoniar nuestra admiración y el recuerdo hacia los héroes cuya memoria queda perpetuada en esta lápida. Decid al Caudillo de la Alemania Imperial, cuan admiramos a aquel Ejército y a su aviación” Capitán General de la Cuarta región Alfredo Kindelan (Hemeroteca La Vanguardia). Amb aquest discurs s’inaugurava el 22 de novembre de 1941 una làpida en honor a nou caiguts de les forces aèries alemanyes que, entre d’altres, bombardejaren de forma indiscriminada el poble de Guernika el 26 d’abril de 1937. El monòlit, pagat pel govern nazi en plena guerra mundial, constava dels noms dels militars i la inscripció “Muertos por Dios y por España”. El 1946, militants del PSUC posen una bomba al monument, que és ràpidament reconstruït. L’any 1980 el monòlit és enderrocat.

Antiga Presó de les dones

La desapareguda presó de dones de les Corts s’ubicava en uns terrenys als afores de la ciutat, en el camí que de les Corts conduïa a Sarrià. La seva transformació en presó es du a terme l’any 1936, encara que els successos més cruents es succeeixen a partir de 1939 i fins al tancament definitiu de la institució, l’any 1955. Actualment hi ha unes plaques que recorden la seva història

Palau de Pedralbes

La ciutat va oferir l’antiga finca dels Güell i el remodelat Palau com a residencia de la família reial espanyola en les seves visites a Barcelona. Proclamada la IIª República, l’Ajuntament de Barcelona hi instal·la el Museu de les Arts Decoratives (1932) i converteix el seu jardí en un parc públic. El Palau és l’última seu del govern republicà abans de dirigir-se a l’exili el 1939. Uns mesos abans, per l’Avinguda Diagonal, veu acomiadar les tropes de les Brigades Internacionals. Durant la dictadura, el palau passa a ser la residència de Franco durant les seves estades a Barcelona. L’any 1990 torna a ser la seu del Museu de les Arts Decoratives.

Antic Monument a los Caídos

El monument situat a l’avinguda Diagonal en honor als Caiguts obra de Josep Clarà, Adolf Florensa i Josep Vilaseca, és construït l’any 1953 davant del Palau Reial de Pedralbes seguint una dinàmica general de postguerra, quan es promouen monuments i plaques a totes les ciutats i pobles en honor als morts del bàndol franquista. Des de molt aviat l’obra pateix atacs organitzats. Durant els anys 1972 i 1974 s’atempta contra el monument, que és objecte de desgreuge en presència de l’alcalde franquista Porcioles entre d’altres autoritats. Posteriorment, l’1 de juny de l’any 2001 la Plataforma Antifeixista de Barcelona du a terme una acció contra el monument, que es trenca i és retirat. El dijous 28 de juliol de 2005 comença l’enderroc de la columnata.

Caserna del Bruc

D’aquest enclavament militar van sortir tropes rebels el 19 de juliol de 1936. Endinsant-se cap a l’Avinguda Diagonal (aleshores 14 de Abril), van anar ocupant els carrers de Barcelona, on esperaven barricades improvisades de la població obrera i soldats fidels al govern republicà. Barcelona es va convertir en un camp de batalla que en 32 hores va vèncer l’exèrcit revoltat, però s’iniciava la cruenta Guerra Civil. En l’actualitat la Caserna del Bruc ja no exposa cap símbol franquista a les seves parets.

Parc Cervantes

El Parc de Cervantes està situat als terrenys que abans ocupava el torrent Estela, que recollia les aigües que baixaven des del cim de Sant Pere Màrtir. Es pot recórrer pujant des de l'avinguda Diagonal, que és on hi ha l'entrada principal del parc, o bé d'una manera més relaxada, tot baixant xino-xano des de la Ronda de Dalt. Els camins amples que travessen el parc es creuen formant una trama d'espais diversos i molt espaiosos delimitats per grans tanques vegetals de pitòspor. I és que en aquest parc tot ho és, d'espaiós, i accessible, ja que els trams d'escales per salvar desnivells són comptats.

Comments

You can add a comment or review this trail