Lloret de Mar Fira medieval i Cementiri modernista

Este domingo aprovechando que en Lloret de Mar se celebraba la Feria Medieval, hemos decidido pasear por estas tierras de mar y montaña, nuestra primera parada la hacemos en la Ermita de Sant Quirce, la más antigua del municipio, data de tiempos de los romanos, actualmente se realiza en ella el culto de la iglesia Ortodoxa, principalmente para residentes rusos de la ciudad. Continuamos hacia playa Fenals, la segunda en importancia y longitud del municipio, una mitad con grandes edificios de apartamentos y hoteles, la otra mitad virgen, desde esta playa subimos por una calle de escaleras hasta el castillo de Sant Joan tan antiguo como Loredo, nombre que recibía la villa en la edad media, en él habitaba el señor de estas tierras, en 1805 la armada inglesa destruye la fortaleza, estaba en guerra contra España, recordáis la batalla de trafalgar, esa guerra. Por la costa entre acantilados y pinares llegamos a Cala Banys, una pedazo del roquedal con palmeras y un bar de copas tocando el agua, el sueño romántico de infinidad de parejas. Continuamos por unos pasillos muy bien adecuados para caminar, y allá en un montículo rocoso, como una diosa del mar, está la “Dona marinera”, cuántas de estas mujeres, de estas grandes señoras, se asomaban a estos balcones para que, en días de tormentas, cuando el mar esta embravecido, cuando no tiene amigos, ver llegar las barcas pesqueras y dentro de ellas sus esposos, hermanos e hijos, no siempre fue así, muchos no volvieron. Y entramos en Lloret, su gran playa, paralela a ella ese paseo marítimo, ventana al mar, zona de recreo, garbeo de indianos, si indianos, mercaderes del pueblo, que cuando el rey Carlos III promulga el decreto de libre comercio se van a América, comerciantes, hombres de la cultura y demás personajes destacados, uno de ellos Constanti Ribalaigua le da a cuba su bebida nacional, el daiquiri. Lo primero que vemos de este Lloret en fiestas, es el monumento de las peñas barcelonistas L’Esguard, andamos por sus estrechas calles entre tenderetes y puestos medievales donde gentes disfrazadas de la época, nos dan a conocer la historia de Loredo, con la venta de todo tipo de artículos artesanales, llego a las puertas de la Capilla de los Sants Metges, antiguo hospital. La iglesia parroquial de Sant Roma un poco más adelante, construida entre 1509 y 1522 es de gótico catalán. Localizamos varias casas señoriales, de vuelta, nada más cruzar el paseo del Angel , en una colina esta el cementerio modernista, inaugurado en 1901, una joya escultórica, participaron de ella grandes arquitectos y escultores, quizá el más popular fue Josep Puig i Cadafalch, cada hipogeo con su crónica, en recuerdo de aquellos personajes, indianos que hicieron fortuna en America, con ella volvieron a morir a su pueblo natal. Y la mañana de este domingo no da para más, hemos paseado Mari, Mari Carmen, Paco y Julian. SENDA AMIGA.

Aquest diumenge aprofitant que a Lloret de Mar se celebrava la Fira Medieval, hem decidit passejar per aquestes terres de mar i muntanya, la nostra primera parada la fem en l'Ermita de Sant Quirce, la més antiga del municipi, data de temps dels romans, actualment es realitza en ella el culte de l'església Ortodoxa, principalment per a residents russos de la ciutat. Continuem cap a platja Fenals, la segona en importància i longitud del municipi, una meitat amb grans edificis d'apartaments i hotels, l'altra meitat verge, des d'aquesta platja pugem per un carrer d'escales fins al castell de Sant Joan tan antic com Loredo, nom que rebia la vila en l'edat mitjana, en ell habitava el senyor d'aquestes terres, en 1805 l'armada anglesa destrueix la fortalesa, estava en guerra contra Espanya, recordeu la batalla de trafalgar, aquesta guerra. Per la costa entre penya-segats i pinedes arribem a Cala Banys, una tros del roquedal amb palmeres i un bar de copes tocant l'aigua, el somni romàntic d'infinitat de parelles. Continuem per uns passadissos molt bé adequats per caminar, i allà en un monticle rocós, com una deessa del mar, està la “Dóna marinera”, quantes d'aquestes dones, d'aquestes grans senyores, treien el cap a aquestes balconades perquè, en dies de tempestes, quan el mar aquesta embravit, quan no té amics, veure arribar les barques pesqueres i dins d'elles els seus esposos, germans i fills, no sempre va anar així, molts no van tornar. I entrem a Lloret, la seva gran platja, paral•lela a ella aquest passeig marítim, finestra al mar, zona d'esbarjo, garbeo de indians, si indians, mercaders del poble, que quan el rei Carles III promulga el decret de lliure comerç es van a Amèrica, comerciants, homes de la cultura i altres personatges destacats, un d'ells Constanti Ribalaigua li dóna a cuba la seva beguda nacional, el daiquiri. El primer que veiem d'aquest Lloret en festes, és el monument de les penyes barcelonistes L’Esguard, caminem pels seus estrets carrers entre tenderetes i llocs medievals on gents disfressades de l'època, ens donen a conèixer la història de Loredo, amb la venda de tot tipus d'articles artesanals, arribo a les portes de la Capella dels Sants Metges, antic hospital. L'església parroquial de Sant Roma una mica més endavant, construïda entre 1509 i 1522 és de gòtic català. Localitzem diverses cases senyorials, de tornada, gens més creuar el passeig de l'Angel , en un pujol aquesta el cementiri modernista, inaugurat en 1901, una joia escultòrica, van participar d'ella grans arquitectes i escultors, potser el més popular va ser Josep Puig i Cadafalch, cada hipogeu amb la seva crònica, en record d'aquells personatges, indianos que van fer fortuna en America, amb ella van tornar a morir al seu poble natal. I el matí d'aquest diumenge no dóna per més, hem passejat Mari, Mari Carmen, Paco i Julian. SENDA AMIGA.