La Tortosa del Renaixement

El passat esplendorós de Tortosa concentra la seua major transcendència durant el segle XVI. És en aquest segle que la ciutat viurà un moment d’efervescència cultural i humanista i d’esplendor econòmic i social. La situació geogràfica privilegiada del lloc d’assentament de la ciutat i fertilitat de la vall de l’Ebre, que descriu Cristòfor Despuig a Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, ha determinat l’economia i la riquesa de la ciutat al llarg de la història. La Tortosa del segle XVI esdevé el centre cultural i artístic més rellevant de la Catalunya del Renaixement. Fins i tot el dibuixant paisatgístic flamenc Anton Van den Wyngaerde va detallar Tortosa en una curiosa vista panoràmica de 1563. L’estil renaixentista no és estrictament català i n’hi ha poques representacions a Catalunya;en canvi, aquest estil a Tortosa va gaudir d’una màxima vitalitat. Hi ha dos grans estendards que la fan especialment destacada, un de literari, amb l’obra de Cristòfor Despuig, i un altre d’arquitectònic, amb el conjunt dels Reials Col·legis, un exemple únic i encisador a Catalunya.

Començarem aquesta ruta al conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis, que constitueix l’obra més important del Renaixement civil a Catalunya. El conjunt arquitectònic conegut amb el nom de Reials Col·legis, fundats per Carles V per a l’educació dels moriscos, està format per tres edificacions: el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de Sant Domènec i de Sant Jordi, i l’església de Sant Domènec. Tortosa, al segle XVI, era una de les ciutats més importants de Catalunya, i comptava amb un col·legi per a la formació de teòlegs dominics, la fama del qual portà els poders públics a la construcció d’un altre col·legi annex, per a la formació de cristians nous. Ambdós serien coneguts amb el nom de Reials Col·legis de Tortosa i es convertirien en l’embrió dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art.

Podem concloure la ruta tornant pel carrer Croera per conèixer el Palau Episcopal i la Catedral de Santa Maria. La seu acull una sèrie d’elements arquitectònics i mobles que tenen un caràcter d’especial importància dintre del context artístic de la Catalunya de l’època del Renaixement, com la Capella del Nom de Jesús, el reliquiari de Sant Eulali, la capella dels Boteller, l'antiga reixa de l'altar major i el magnífic Cadirat del Cor, de Cristóbal de Salamanca, que actualment es conserva a l'antic dormitori dels canonges.