La Rabassada- Sant Medir- Sant Adjutori

Punt de sortida

Trencall Font d'en Sert

Sortida del trencall a Can Puig

Foto

Foto

Foto

Ermita de Sant Medir

L'Ermita de Sant Medir és una església de la serra de Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). És a prop de l'antic camí romà d'Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que —passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)— entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir). Cada 3 de març s'hi celebra el tradicional aplec de Sant Medir. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arquitectura És una capella romànica restaurada que manté la seva estructura primitiva. És una construcció de planta rectangular amb volta de canó i està orientada a llevant. Per damunt de la façana s'aixeca un campanar de doble espadanya. La porta és de punt rodó i està adovellada. Al damunt s'hi ha fet una inscripció amb pedra i un baix relleu d'una figura. Les parets exteriors són arrebossades en blanc i no té absis a l'exterior. Història Existia ja el 1046 però documentalment consta des de 1120. La tradició i el culte començà al segle XI. El 1024 consta la compra d'una vinya i uns boscos situats a la vall de Sant Medir i de l'establiment d'un alou el 1046. Documents antics l'anomenen Sant Emeteri, però es catalanitzà "Medir". A l'edat mitjana formà parròquia amb Sant Adjutori i amb Sant Vicenç. Hi tenia jurisdicció civil el monestir de Sant Cugat fins al segle XIV, que esdevingué l'organització municipal de Sant Cugat. Els monjos en tingueren cura fins al 1446.[2] La popularització de la llegenda de sant Medir de Barcelona convertí l'ermita en destí de pelegrins. El 1802 s'hi celebrà el primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s'hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Gràcia. Des de llavors, és la destinació de la romeria de la Festa de Sant Medir cada 3 de març. El juliol de 1936 l'ermita va ser saquejada i incendiada. A l'interior hi ha uns esbossos originals de l'any 1948 de les pintures murals que l'artista local Josep Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme. En el transcurs de 25 anys fins al 2007 la penya Regalèssia de Sant Cugat junt amb tècnics del museu del monestir van dur a terme diverses tasques de restauració a l'edifici, com l'arranjament de la teulada i el restauració del paviment del segle XVII. (EXTRET DE LA WIKIPÈDIA)

Ernita de Sant Medir

L'Ermita de Sant Medir és una església de la serra de Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). És a prop de l'antic camí romà d'Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que —passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)— entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir). Cada 3 de març s'hi celebra el tradicional aplec de Sant Medir. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arquitectura És una capella romànica restaurada que manté la seva estructura primitiva. És una construcció de planta rectangular amb volta de canó i està orientada a llevant. Per damunt de la façana s'aixeca un campanar de doble espadanya. La porta és de punt rodó i està adovellada. Al damunt s'hi ha fet una inscripció amb pedra i un baix relleu d'una figura. Les parets exteriors són arrebossades en blanc i no té absis a l'exterior. Història Existia ja el 1046 però documentalment consta des de 1120. La tradició i el culte començà al segle XI. El 1024 consta la compra d'una vinya i uns boscos situats a la vall de Sant Medir i de l'establiment d'un alou el 1046. Documents antics l'anomenen Sant Emeteri, però es catalanitzà "Medir". A l'edat mitjana formà parròquia amb Sant Adjutori i amb Sant Vicenç. Hi tenia jurisdicció civil el monestir de Sant Cugat fins al segle XIV, que esdevingué l'organització municipal de Sant Cugat. Els monjos en tingueren cura fins al 1446.[2] La popularització de la llegenda de sant Medir de Barcelona convertí l'ermita en destí de pelegrins. El 1802 s'hi celebrà el primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s'hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Gràcia. Des de llavors, és la destinació de la romeria de la Festa de Sant Medir cada 3 de març. El juliol de 1936 l'ermita va ser saquejada i incendiada. A l'interior hi ha uns esbossos originals de l'any 1948 de les pintures murals que l'artista local Josep Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme. En el transcurs de 25 anys fins al 2007 la penya Regalèssia de Sant Cugat junt amb tècnics del museu del monestir van dur a terme diverses tasques de restauració a l'edifici, com l'arranjament de la teulada i el restauració del paviment del segle XVII. (EXTRET DE LA WIKIPÈDIA)

Font del Camp del Miracle

Trencall Ermita Sant Adjutori

Ermita de Sant Adjutori

L'Ermita de Sant Adjutori és una església romànica del segle X del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). S'hi observen reformes i ampliacions fetes als segles XII, XVI i XVII. Està situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia de Can Borrell. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Es tracta d'una ermita de planta circular i de volta semiesfèrica. Finestra amb arc de pedra treballada. S'hi aprecien tres nivells: l'inferior preromànic i els dos restants romànics. Per sota del nivell actual hi ha una fundació més antiga executada amb la tècnica de lopus spicatum. Altar situat a llevant segons l'antiga tradició. La porta d'accés presenta testimonis de les reformes al llarg de les èpoques. Molt a la vora hi ha un Forn Ibèric que data del període baixrepublicà romà (segles II i I aC). Els dos monuments han estat declarats bé cultural d'interès local, formant part del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès. Història Ermita que formà part d'una residència de repòs dels abats de Sant Cugat. La primera datació és del 962, l'ermita formava part de les propietats del monestir. I va tenir una gran importància durant molts anys en haver-se format a la vall un gran nucli de població durant l'alta edat mitjana. Va mantenir-se el culte fins al segle XIX i a causa de la desamortització del 1835 la capella va quedar abandonada. (EXTRET DE LA WIKIPÈDIA)

Forn ibèric

El forn ibèric de Sant Cugat del Vallès és una construcció ben conservada situada a la serra de Collserola, al costat de l'ermita de Sant Adjutori, per on passava la via romana de Bàrcino a Sant Cugat. Data del període baixrepublicà romà (segles II i I aC), i va ser reformat íntegrament l'any 2003.[1] És de tipologia romana i conserva la cambra de foc quadrada i restes de la cambra de cocció. El forn es destinava per coure-hi peces d'obra i teules. (EXTRET DE LA WIKIPÈDIA)

Restaurant Can Jané

Can Gener és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És una masia de caràcter majestuós, de planta rectangular i teulada a dues vessants. Ha estat reformada perdent la seva estructura original. La porta d'entrada no és l'antiga i la galeria d'arcs que s'obre en el pis superior tampoc. Els arcs de la galeria són apuntats i la barana és de balustrada. Té un rellotge de sol inscrit en la façana. (EXTRET DE LA WIKIPÈDIA)

Can Puig

Can Puig és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El fundador fou el Senyor Ribas qui va fer les Escoles Ribas de Rubí. Anteriorment en aquest terreny existia la masia de Can Puig. Descripció És una construcció de planta quadrangular i de tres pisos d'alçada. És de caràcter simètric i rígid que es pot observar en la disposició dels balcons i de les finestres. La façana és de pedra com la resta de la construcció i els balcons i les finestres són acabats amb cairons d'arenisca de la mateixa forma que el sòcol. El teulat és a quatre vessants. (EXTRET DE LA WIKIPÈDIA)

Trencall cap a Font d'en Sert

Font d'en Sert