La petjada d'Ignasi Oms

Casa Torrens

La Casa Torrens (o la Buresa) és un dels immobles més importants i emblemàtics que va projectar Ignasi Oms a principis del segle XX, ja que es tracta d’una gran obra arquitectònica que va ser concebuda com una casa-palau d’estil neogòtic modernista. Va acabar d’unificar urbanísticament la ciutat antiga amb la ciutat moderna. És una de les poques edificacions de les quals va projectar Oms que ocupa tota una illa, ja que en total ocupa tres façanes. Va ser encarregada per la família Torrens, una de les més rellevants de Manresa de l’època. L’immoble actual està format per uns baixos, quatre pisos d’alçada i unes golfes a la part superior de l’edifici. Té una planta de forma de U, ja que a la part de darrere hi ha un pati central. Cal destacar l’ús de la pedra com a material majoritari en tot l’immoble, pel fet que els baixos, els balcons, les cornises, i les cantonades estan fets en pedra. També es va fer servir un estucat per a imitar els carreus encoixinats. La façana principal de l’edifici és totalment simètrica, ja que tots els elements estan organitzats i fets a partir d’un mateix eix central situat just al centre on hi ha el portal principal. Al centre de l’immoble també podem trobar una gran tribuna al primer pis, si mirem encara més amunt podem trobar el gran capcer de pinacles esglaonat. Com abans hem esmentat, a partir d’aquest eix es distribueix tota la resta de l’estructura de la façana principal. És per aquest fet que, a banda i banda, podem trobar quatre obertures a cada pis. Aquestes obertures estan fetes seguint un mateix patró de simetria, ja que es pot veure com s’intercalen les balconades i balcons amb les finestres. Si mirem més enllà, és a dir, si mirem a les cantonades podem veure que a banda i banda hi ha dues torres de planta cilíndrica. Una d’elles està acabada amb una gran teulada de vessant en forma cònica. La decoració exterior de l’immoble està feta amb motius florals i vegetals Oms va usar materials i elements com ara bé el ferro forjat, les columnes o els vitralls a la part superior. La distribució de l’interior està marcada per l’eix de simetria. Per això totes les estances de la casa donen a un mateix corredor en forma de U. Totes les estances estan connectades entre elles per petites portes. Tot l’interior està decorat amb motius vegetals i florals, seguint el mateix estil que a l’exterior. Antònia Burés i Borràs, muller de Llogari Torrens, va continuar vivint a l'immoble fins a l’any 1928. Posteriorment la casa va ser reformada entre 1985 i 1986. Avui dia, allotja diversos negocis als baixos i alhora també hi ha diversos pisos de caràcter privat.

Casa Devant

Aquesta casa va ser encarregada per Francesc Valentí Devant i Vila i va ser projectada l’any 1906. La funció principal d’aquest immoble seria allotjar pisos de lloguer. Pel que fa a l'estructura, que inicialment l’immoble estava format per un semisoterrani, una planta baixa i dos pisos. L’any 1936 la casa va ser modificada: es va afegir-hi un àtic a la part superior de l’edifici. El 1961 va patir una altra modificació: es van modificar els baixos. Es va crear un portal totalment independent de l’entrada, ja que anteriorment s’hi havia d’accedir a través del portal comú on hi havia l’escala principal. Tot això, amb l’objectiu de poder acollir les oficines d’una empresa. A banda i banda de la façana que dona al portal del local comercial hi ha unes tribunes als pisos superiors. Aquestes estan fetes amb pedra, són de planta circular i sobresurten de l’estructura de l’immoble. Estan coronades amb una decoració floral. La casa presenta una altra façana, de grans dimensions que ocupa gran part del carrer. En aquesta façana hi ha diferents obertures, totes elles tancades amb finestres de llibret. Balcons i finestres s’intercalen al llarg de la façana, per tal de donar dinamisme a l’immoble. Les baranes dels balcons estan fetes en ferro forjat i decorades amb tota mena d’elements, tant vegetals com florals. Actualment l'immoble té una funció residencial, ja que als pisos superiors hi ha diversos pisos. També hi ha un local comercial a la planta baixa.

Casa Lluvià

La Casa Lluvià va ser projectada per Ignasi Oms l’any 1908. Les obres no van concloure fins a l’any 1910. Es tracta d’una casa de caràcter senyorial que va ser encarregada per l'empresari Sebastià Tàpies. La casa s’havia de situar a una parcel·la d’aproximadament 522 m². Un dels requisits era que havia de tenir jardí. Pel que fa a l’estructura, la casa consta de planta baixa, un pis superior, golfes i un soterrani. Oms va incloure al disseny de la casa dos cossos. Per una banda, una torre vuitada, en la qual hi ha un mirador. Aquesta torre està acabada en una teulada piramidal, feta amb teules de color vermell. Per altra banda, l’altre cos és de planta octogonal i sobresurt de la resta de l’estructura. Està culminat amb una coberta de pavelló. En la decoració de l’exterior destaca l’ús d'esgrafiats florals i vegetals, de ceràmica i els diferents elements d’estil neogòtic afegits a les diferents façanes. També hi destaca el gran finestral de la façana nord, ja que es tracta d’una gran obertura realitzada amb columnes. Oms es va inspirar en l'arquitectura tradicional anglesa, que incorpora finestrals o tribunes a les cantonades. A la part superior, el capcer principal indica on estava situada abans l’antiga porta principal de la casa. La resta d’obertures de la casa són balcons i finestres. Totes les baranes dels balcons són de ferro forjat i estan fets amb diferents formes naturals. El conjunt que forma la casa dona volum als diferents elements i cossos que sobresurten del cos principal, cosa que no trenca l'harmonia entre ells. Amb el pas del temps, la distribució de l’interior de la casa ha estat modificada. La distribució inicial de la casa era la següent: en primer lloc hi havia una entrada principal que donava al carrer; aquesta donava a un vestíbul corredor central, a partir del qual es podia accedir a la resta d’estances de la casa. A la planta baixa hi havia diferents estances, entre les quals cal destacar el menjador, un dormitori i una galeria. La mateixa estructura estava repetida al pis superior, és a dir, a la primera planta de l’immoble. Aquesta planta allotjava la resta de dormitoris de la casa, el despatx i altres sales. A la torre hi havia l’escala que portava al mirador i a la vegada era l’accés a les golfes. Pel que fa a la decoració i a l’ornamentació interior, totes les estances mostraven una gran riquesa decorativa, ja que estaven ornamentades amb pintures, treball de guixos i paviments de mosaics hidràulics, entre d'altres. L’any 1922, després de la mort de Sebastià Tàpies, la casa va ser comprada pel fabricant de cintes Lluís Lluvià i Serramalera. Aquest va fer diferents reformes i ampliacions a la casa, entre elles l’ampliació del jardí. Aquest fet va ser possible, ja que va comprar una part del pati a Francesc Devant, propietari de la casa de pisos del costat. Després de la compra del pati, Lluvià va decidir canviar la ubicació de l’entrada principal de la casa. La nova entrada estaria ubicada al pati que havia adquirit. A més a més, l’antiga porta va quedar anul·lada i en el seu lloc es va decidir col·locar una altra finestra seguint l’estructura i la dinàmica de la casa. Finalment, va afegir una escala nova al soterrani i el va ampliar encara més per sota el pati. Anys després, el 1935 l’arquitecte Josep Firmat va projectar una escala exterior que portava al pis superior, amb la finalitat de convertir la planta en un habitatge totalment independent de la resta de la casa. Aquest fet va permetre també l’eliminació de l’escala interior. Posteriorment l'immoble va allotjar un centre docent, el qual va romandre actiu fins a la dècada dels anys 70. Després va ser comprat amb l’objectiu de ser enderrocat per tal de poder-hi construir pisos. Aquest fet va provocar una activitat popular en defensa de l’immoble, que a causa d’aquest fet va fer que l’ajuntament adquirís l’immoble a finals dels anys 70. Finalment, va ser cedit per l’Ajuntament al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que el va rehabilitar i reformar amb la intenció d’allotjar la nova seu de la Delegació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya del Bages-Berguedà, seu que encara avui dia hi té les seves dependències.

Casa Torra

La Casa Torra és un immoble que va ser encarregat per Antoni Torra i Pons, empresari i fundador de diferents negocis com ara la fàbrica de cotó Cal Torra. L'immoble va ser projectat l’any 1910 en uns terrenys que havien pertangut a Sebastià Tàpies, del qual va Ignasi Oms ser veí, ja que viva a la casa del costat. L’edifici està situat en una parcel·la en forma pentagonal irregular. Per tant, el seu disseny va ser tot un repte per a Oms. La casa havia d’estar situada de tal manera que aprofités al màxim la llum natural. És per aquest mateix fet que està situada al bell mig de dos jardins, a banda i banda, ja que d’aquesta manera totes les estances poden rebre llum natural de l’exterior. Oms va plantejar aquest projecte com una casa senyorial. Aquesta havia de contenir una planta baixa, dos pisos i unes golfes. La distribució de la casa és compacta i totes les estances estan realitzades a partir d’un mateix nucli central, que el forma la gran escala central. D’aquesta manera, totes les estances presenten obertures a l’exterior. Pel que fa a l’exterior, totes les façanes comparteixen diferents aspectes entre elles, com ara la simetria a totes les façanes i els jocs de volums amb les diferents tribunes. La incorporació de tribunes metàl·liques i balcons de ferro forjat donen a la casa un aspecte de dinamisme que trenca amb la resta. Oms usa en la decoració i en l'ornamentació de les façanes elements com ara els arcs d’estil neogòtic, pinacles a la part superior de l’edifici, vitralls i relleus escultòrics, entre d'altres. En l'ornamentació destaca la planta baixa i la zona del portal principal, ja que aquest està decorat amb motius florals. La resta dels pisos estan fets a imitació del maó vermell i emmarcats per les pilastres que els envolten. L'interior presenta una decoració totalment d’estil vegetal i floral, és a dir, naturalista. Aquest es pot veure reflectit en les pintures del sostre, els vitralls i els mosaics hidràulics, entre d'altres. La casa va pertànyer a Antoni Torra. A principis del segle XXI va ser restaurada i rehabilitada. Es tracta d’una de les millors obres que Oms va projectar en la seva carrera com a arquitecte. Actualment allotja locals comercials a la planta baixa i a la de pisos habitatges residencials particulars.

Casino Manresa

El Casino és sens dubte l'obra de majors dimensions que Ignasi Oms va projectar a Manresa. Per aquest motiu, la seva ornamentació, disposició i construcció en fan un dels majors representants del modernisme de la ciutat. Aquest colossal immoble va ser encarregat per la Societat Anònima Casino de Manresa. La finalitat era la creació d'un espai lúdic per a la burgesia de la ciutat, on tindrien tota mena de comoditats com ara sala de jocs, un saló de ball i fins i tot una pista de tennis situada al jardí de l’edifici. El primer projecte per a la construcció d’aquest immoble esmentava que l’edifici estaria ubicat en una parcel·la de grans dimensions situada al Passeig. Pel que fa a l’accés, hi hauria dues grans escales principals situades a banda i banda de l’immoble. Aquestes desembocarien en un pati elevat uns metres sobre el nivell del terra. Des d’aquest mateix pati es podria accedir a l’interior de l’edifici. Tot això seria possible gràcies a través dues altres escales, que donarien a dos vestíbuls que flanquejarien el cos principal del Casino. D'aquesta manera, la resta d’estances de l’immoble estarien ben comunicades entre si. Aquest pis principal havia d’allotjar diferents estances, com ara diversos salons i la sala de música. La resta de salons i estances estarien ubicades a la planta baixa de l’edifici. Es preveia projectar un pis d'entresol a l’alçada del pati, on hi hauria la cuina, el guarda-roba i els banys, entre d'altres. Aquest gran projecte no es va poder acabar, ja que es va esgotar tot el pressupost abans de la seva finalització. Per això alguns elements del projecte d’Oms no es van poder fer. Tot i així, gran part de les façanes i les estances de l’interior sí que van poder ser acabades. La façana principal de l’immoble és allargassada i simètrica, igual que la resta del Casino. En aquesta façana destaca el cos central amb les dues escalinates a banda i banda. Als extrems també podem veure definits els altres dos cossos que formen les façanes laterals, ja que aquests sobresurten per la part superior. A la part posterior hi ha dos cossos circulars, coronats cadascun amb dues cúpules. D’un d’aquests cossos emergeix una gran escalinata d’estil imperial, que dona a l'ampli jardí de l’immoble. Com hem comentat abans, destaca la decoració vegetal, tant a l’interior com a l’exterior. També hi podem veure elements com vitralls, grans columnes i grans obertures. El Casino va viure un període de decadència a causa de la dictadura franquista, ja que els jocs d’atzar estaven prohibits, d'acord amb la moral tradicional. A causa d’aquest fet el Casino va haver de tancar portes al públic a la dècada dels anys 70. Posteriorment els propietaris van intentar enderrocar l'immoble. Tot i això, hi va haver grans protestes per part de la població, perquè consideraven que l’edifici era tota una icona de la ciutat. Finalment, van aconseguir que es declarés Monument d’Interès Històric-Artístic de caràcter provincial. Aquest fet va permetre a la Diputació de Barcelona poder reparar els danys que presentava. A la dècada dels 90 es va dur a terme la rehabilitació total de l’immoble, ja que la intenció era projectar-hi una gran biblioteca de caràcter públic per a la ciutat, que avui dia encara està en ple ús.

Casa Gabernet Espanyol

La Casa Gabernet Espanyol és un immoble situat al mig del passeig de Pere III. Aquest immoble destaca per la seva composició simètrica i per la seva decoració de caràcter historicista, amb una combinació de romànic i gòtic. Està format per una planta baixa realitzada amb pedra. Tot i això, els elements que destaquen són sens dubte les finestres, inspirades en l’estil conopial. També hi destaca l’entrada principal de la casa, ja que és un portal d’arquivoltes adovellades. A l’entrada principal trobem el vestíbul, que sobresurt per la decoració, perquè hi ha diferents mènsules humanitzades al sostre. Pel que fa als tres pisos restants, els elements que hi destaquen són les línies horitzontals al llarg de la façana. Just a sobre del portal principal podem trobar dues finestres idèntiques a les de la planta baixa. La resta de finestres del primer i segon pis són balconeres amb baranes fetes amb ferro forjat. Si ens fixem en el tercer pis, podem veure que hi ha una gran balconada de pedra calada amb trèvols. L'immoble està acabat amb un fris d’arcuacions i pilastres de pinacle. Tots aquests elements també es poden veure a l'eix central de l’edifici. Actualment aquest edifici té diferents usos. La planta baixa acull una zona comercial. La resta de pisos de l’edifici estan destinats habitatges particulars i oficines administratives.

Casa Puig i Font

Aquesta casa va ser la primera edificació que Ignasi Oms va projectar al passeig Pere III. Amb el pas del temps, ha patit diverses modificacions i reformes, ja que ha estat adaptada als diferents usos que ha tingut. En el projecte inicial no havia d’estar habitada, pel fet que havia d'allotjar diversos locals i magatzems. No obstant això, va ser dissenyada amb un gran estil senyorial. Pel que fa a l’estructura, constava d’una planta baixa, destinada als diferents locals que hi havia projectats. També contava d'un pis superior on hi havia diversos magatzems, i d'un pati. L'any 1919 va ser reformada per l’arquitecte Josep Maria Miró. En aquesta reforma s'hi van afegir dos pisos superiors, per tal de disposar d'habitatges de lloguer a la part superior de l’immoble. Miró es va preocupar per mantenir al màxim els elements projectats per Oms. Actualment, de les dues actuacions ens ha arribat una gran casa d’estil senyorial. La casa presenta un gran eix de simetria central del qual parteixen tota la resta d’elements. Al centre trobem a la planta baixa un gran portal amb forma d’arc carpanell sobre el qual hi ha ornamentació vegetal i floral. Al primer pis hi ha una tribuna feta amb petites columnes decorades amb motius vegetals. A sobre d’aquesta tribuna podem trobar un balcó superior. Al tercer pis hi ha un finestral de quatre obertures. L'immoble està coronat amb un pinyó esglaonat. La resta de la façana està feta amb una combinació entre balconeres i balcons fets amb ferro forjat. Destaca l’ús de la pedra a la planta baixa i a la resta dels pisos. L'estructura interior ha estat totalment transformada degut als diferents locals que hi ha instal·lats. Tot i així, la part de l’exterior de l’immoble sí que es conserva en tota la seva totalitat. En l’actualitat, allotja diversos habitatges privats i també diversos locals a la planta baixa.

Casa Padró i Xipell

La casa Padró Domènech, coneguda també com a casa Xipell, és un edifici unifamiliar d’estètica modernista. Va ser edificat l’any 1903. L'arquitecte va projectar-ho just després del seu viatge a l'Exposició Universal de París de 1900. Es tracta d'un immoble de planta baixa, pis i golfes. A més a més, està format per dos cossos: el cos on hi ha planta baixa, un pis i l’escala principal i el cos format per una planta baixa, un pis i unes golfes. La façana principal és totalment simètrica amb diferents balcons al primer pis. Aquests destaquen pels seus arcs polilobulats a la part superior i les seves baranes de ferro. A les golfes trobem un gran finestral rectangular quadripartit. L'edifici està coronat per un gran capcer esglaonat amb pinacles de pedra, que va de dins cap a fora. Un altre element que destaca és la torre-mirador a la part del jardí, de planta octogonal. També hi ressalta l’ús del maó vermell en la construcció de tota la façana, a més de l’ús de la pedra al capcer i a les finestres. Aquesta pedra fa contrast amb el maó vermell utilitzat a la façana. Si ens fixem en la decoració de la façana, hi destaquen diferents elements ornamentals d’estètica vegetal i totalment simètrics. L’interior de l’immoble podem trobar altres elements decorats amb motius vegetals. La distribució de l’interior de l’edifici es va dur a terme d’una forma compacta, fent que les estances siguin de caràcter reduït. Tot i això, totes elles estan obertes al jardí o a la façana. L'edifici té actualment una funció comercial, amb diferents establiments ubicats a la planta baixa. La resta de pisos estan destinats a usos residencials.

Casa i magatzem Armengou

La casa i magatzem Armengou, coneguda popularment com a Ferreteria Armengou, és una de les obres més importants d'Ignasi Oms. Es tracta d'un edifici residencial d’estil eclèctic. Tot i això, però, hi ha incorporats elements modernistes en el seu disseny. És un conjunt format per una planta baixa, amb dos pisos superiors. Al darrere disposa d’un magatzem que està unit a l’immoble. La façana principal és la que dona a la carretera de Vic, que és totalment simètrica. Si ens fixem en la distribució i la decoració d’aquesta façana, podem veure que presenta diferents balcons. Aquests estan agrupats de dos en dos i estan separats per pilastres. Estan realitzats en ferro fos. L’immoble està culminat en una gran cornisa. Aquesta cornisa destaca al mateix temps que ho fan els elements fets en pedra, com ara les cantonades, ja que la resta de l’edifici és fet amb arrebossat de color vermell que imita el maó. Un altre dels elements que hi destaca és el gran portal d’estil modernista que hi ha al magatzem adossat a l’edifici. Aquest portal sobresurt per la seva estructura, pel fet que té la forma d’un gran arc túmid. A més a més, a banda i banda d’aquest portal hi ha dues grans finestres d’arc rebaixat. Aquest immoble va allotjar una de les ferreteries més importants de la ciutat, que va tancar portes l’any 1997. Posteriorment, va ser restaurat i avui en dia està destinat a usos comercials i allotja pisos residencials de caràcter privat.

Col·legi-Asil dels Infants

El Col·legi-Asil dels Infants és un antic immoble situat a la carretera de Vic. Aquest edifici va ser projectat per Ignasi Oms i Ponsa entre els anys 1898 i 1901. És un edifici de caràcter municipal i es va construir, per tal de reemplaçar a l’antic orfenat fundat l’any 1609, ja que aquest presentava grans problemes estructurals. Aquest conjunt arquitectònic forma una U i té com a cos central la façana de 46 metres de llarg i les altres dues ales, a banda i banda del cos central. Al mig hi ha un ampli pati interior que està tancat a l’altre extrem del cos central per l’església de la Mare de Déu dels Orfes. El cos central és el gran protagonista d’aquest conjunt arquitectònic. Pel que fa a la façana principal, està formada a partir d’un eix central de simetria, on destaca el cos central de tres pisos en total. Aquest cos té forma basilical al centre i als extrems acaba amb capcers. Totes les finestres segueixen un ritme compositiu. Els murs de la façana estan realitzats en maçoneria amb detalls de maó als capcers, als arcs de les finestres i a la porta principal. La porta principal és d’estil neoromànic. Això és perquè tot l’edifici pertany a l’estil modernista historicista, que buscava la inspiració en el passat. Si ens fixem en l’estructura de l’interior del cos principal, l’element que destaca és la gran escala central imperial de planta heptagonal. A banda i banda d’aquesta gran escala hi ha una gran galeria vidrada que també es pot trobar als dos pisos. Hi destaquen, a més, diferents elements ornamentals com mosaics hidràulics decorats amb motius vegetals i geomètrics. Aquest Asil pertanyia a l’Ajuntament. El seu funcionament com a institució estava encomanat a les Germanes Carmelites de la Caritat. Avui en dia, aquesta edificació encara és usada com a centre docent, ja que acull l'Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Manresa i Escola d’Arts i Oficis.

Companyia Anònima Manresana d’Electricitat, CAME

El 1859 va ser l’any en què el gas va arribar a Manresa. Aquell any els fanals d’oli, que fins aleshores havien estat usats en l’enlluernat de la ciutat, van ser substituïts pels de petroli. És per aquest fet que es van dur a terme diferents projectes, per tal de poder fer arribar la llum Manresa. Finalment, el 1892 l’Ajuntament va fer pública la convocatòria de subhasta per l’enlluernat de la ciutat per mitjans elèctrics. Aquest es portaria a terme a través de bombetes i arcs voltaics que estarien repartits per tota la ciutat. El projecte va recaure en Lluís Muntades, un enginyer industrial de Barcelona. Tot i això, finalment va anar a càrrec de Magí Gallifa, Lluís Vila i Àngel Ferrer, els quals van comprar el projecte a Lluís Muntades. Un any després d’adquirir el projecte, van començar les obres del que acabaria sent la fàbrica d’electricitat. Aquest edifici va ser projectat i executat pel mateix Ignasi Oms. Pel que fa a la seva estructura, consta de tres naus diferents. La primera és la que es troba al carrer de Llusà. Les altres dues es troben a l’interior de la parcel·la. La nau que dona al carrer Llusà és de caràcter industrial de planta baixa, formada per tres pisos superiors. Aquesta nau estava destinada allotjar les oficines de l’empresa i una fàbrica tèxtil. Si s’entra per la porta principal, s’accedeix a un pati interior, on hi ha les altres dues naus paral·leles. En aquestes es trobaven les diferents màquines per fabricar electricitat. A més a més, totes dues estaven destinades a la generació d’energia elèctrica. A sota d’aquests edificis hi ha uns soterranis on es pot trobar la carbonera de la fàbrica. També hi ha la base de la gran xemeneia ubicada a l’interior del recinte. Finalment, podem trobar als soterranis diferents espais que servien com a magatzems. El material que destaca als tres edificis és l'ús del maó. També destaquen les portes i les grans finestres, totes elles realitzades amb arcs de mig punt. Al mig de l’estructura principal trobem un arc central amb una porta de ferro forjat. Tot i això, l’element característic de l’edifici és la gran xemeneia, feta també amb maó i reforçada amb cércols metàl·lics. Aquest edifici va ser utilitzat per diferents entitats, totes elles relacionades amb el sector de l’electricitat. Avui dia hi ha edificis del recinte que estan enderrocats, a causa del seu mal estat. No obstant aquest fet, encara queden diferents naus i espais. Quan Endesa va traslladar les seves oficines a la nova seu, la fàbrica va quedar en desús. És per aquest fet que l’Ajuntament va adquirir aquest espai i el va habilitar mitjançant diverses reformes de manteniment de la nau central. Tot això amb la finalitat de crear un nou espai que pugui servir com a espai polivalent en l’organització de diversos actes i esdeveniments de la ciutat.

Antic Escorxador Municipal

L’any 1859 va entrar en vigor un reial decret que regulava el sacrifici d’animals per al consum humà. És per aquest motiu que l’Ajuntament va haver de prendre mesures, ja que l’antic local situat al carrer de les Piques que servia d'escorxador no complia les noves normes sanitàries i higièniques. La corporació municipal va adquirir l’any 1903 uns terrenys que es destinarien a la construcció d’un gran escorxador municipal. El projecte va ser encomanat a Ignasi Oms, que va començar-ne les obres l’any 1904. Aquestes es van prolongar fins a 1908, any en què va obrir les portes. L’edifici està format per un conjunt de pavellons distribuïts al llarg del recinte de gairebé una hectàrea. Els diferents cossos estan envoltats de patis i ordenats seguint un mateix eix de simetria entre ells. L’entrada al recinte és un gran portal de tres arcs- al carrer Joncadella-. Aquesta porta dona al pati central, en forma rectangular; és un dels molts patis quepodem trobar a l’escorxador. En aquest mateix pati podem trobar tres cossos de planta baixa basilical. Cadascun d’aquests pavellons estava destinat a diferents usos. Cal destacar l’ús de la pedra en l’estructura dels cossos, ja que els murs estan realitzats en pedra i totxo vermell. Les finestres d’arc rebaixat estan posades estratègicament, per tal d’intentar aprofitar al màxim la llum natural. Al recinte també es podien trobar diferents corrals per als diferents tipus de bestiar que hi havia a l’escorxador, com ara el xai. L'escorxador va romandre en activitat fins a finals de la dècada dels 80. Després va tancar les portes al públic. Posteriorment aquest conjunt va ser rehabilitat i reformat, ja que a partir de 2005 acull el Centre de Documentació i Recursos del Parc Tecnològic i Universitari de Manresa, la biblioteca universitària i diferents graus universitaris com ara la facultat d’empresa situada al recinte. No es conserva tot el conjunt arquitectònic. Tot i això, encara queden nombrosos cossos i elements característics de gran importància, entre ells l’entrada, el pati i dos dels tres cossos centrals de l’escorxador.

Farinera La Florinda

La Farinera la Florinda va ser una gran fàbrica de farines de Manresa. Va ser encarregada per Josep Casajoana i Rodríguez, promotor de l'obra juntament amb el seu soci Massana. Va ser projectada per Ignasi Oms i altres col·laboradors, com ara l’arquitecte Lluís Homs Moncosí, que va dissenyar les diferents sitges de la fàbrica. Pel que fa a la seva estructura, la fàbrica està formada per tres cossos diferents, entre els quals hi ha la nau principal, de cinc pisos. També hi ha un conjunt de setze sitges amb capacitat per a més d’un milió de litres de blat. El tercer cos d’aquest conjunt és una nau perpendicular que dona al carrer Ausiàs March, just a l’altre extrem. A més a més, cal destacar en la seva estructura l’ús del ciment armat, ja que es tracta de la primera obra a Manresa en què es va fer servir aquesta tècnica. El conjunt presenta una simplificació decorativa, perquè Oms va intentar que la fàbrica s’integrés al màxim amb l’espai urbà. No obstant això, del cos central destaca la verticalitat de les grans obertures. També destaquen al coronament del cos els capcers esglaonats i la torra emmerletada. Tots aquests elements ressalten pel seu color vermell, ja que la resta de les façanes estan fetes amb estucat blanc. També sobresalten els colors blancs i verds de les rajoles de les cornises. Destaquen igualment les grans lletres del cos principal on es mostra el nom de la fàbrica, l’activitat a la qual es dedicava i la data de construcció. La fàbrica va tancar portes a la dècada dels anys 70. Fins aleshores el complex havia allotjat diferents indústries tèxtils. L’Ajuntament en un ple municipal va aprovar la compra de La Florinda. És per aquest mateix fet, que la fàbrica es va reformar i s'hi van instal·lar les dependències de la Policia Local de Manresa, entre altres serveis municipals.

Vil·la Emília

La torre Lluvià o Vil·la Emília és una casa senyorial de caràcter residencial-rural. El seu disseny és d’estil modernista amb elements historicistes. Està situada als afores de Manresa, rodejada de camps de conreu i petits boscos. La parcel·la on s’aixeca aquest immoble de 966 m² d’habitatge és d’aproximadament 75.690,50 m². Tot i això, s’ha de dir que aquesta finca va ser registrada per primer cop al Registre de la Propietat de Manresa l’any 1893, com a casa de baixos amb un pis i set hectàrees de camps. Aquell mateix any, Josep Lluvià i Vidal va adquirir diferents propietats al voltant i va acabant unificant-les totes elles i va acabar formant l’actual parcel·la. És per aquest fet que Josep Lluvià i Vidal va decidir substituir l’antic immoble per un altre de nou. Aquesta nova casa va ser encarregada a Oms, el qual va executar-ne les obres al llarg de l’any 1896. La casa actual es diu Vil·la Emília, ja que la muller de Josep Lluvià i Vidal es deia Emília Serramalera i Oller. En morir Lluvià, la casa va passar a mans del seu fill, Josep Lluvià i Serramalera. Pel que fa a l’estructura, és de planta quadrangular, amb orientació nord-sud i està formada per tres cossos diferents: el central té tres pisos d’alçada; a més a més, s'hi troba la torre de planta octogonal i els dos laterals quasi simètrics entre ells, adossats al cos central; aquests, però, només tenen dos pisos. Un dels cossos laterals conté una galeria, formada per arcs tancats amb persianes de fusta i decorada amb elements geomètrics i vegetals. Pel que respecta a l’estructura del cos central, destaca la torre de planta octogonal de la casa, recuperada en la restauració de l’any 2014. Aquesta torre està inspirada en les torres dels campanars d’estil barroc. Les teulades de la casa estan recobertes amb teula àrab i acaben amb grans barbacanes realitzades amb fusta. Al cos central de la casa també trobem la porta principal, una porta d’arc. Just a sobre d’aquesta porta es troba l’únic balcó que té la casa. Aquest és de triple obertura. La resta de finestres al primer pis són balconeres amb barana. La casa es va edificar en diferents fases, ja que es pot veure amb claredat diversos elements de caràcter modernista i historicistes. S'hi pot trobar també una torre d’aigua d’estil neoàrab, amb una porta d’arc de mig punt i diferents finestres també fetes amb arcs. Aquesta torre també és de planta octogonal i està construïda en maó. L’immoble va estar en ús fins a mitjans del segle XX. Des d'aleshores, va anar passant de propietari en propietari, fins acabar en un estat de complet desús. Va entrar en un període de deteriorament, ja que l’estructura de la casa presentava grans problemes a causa de la manca de manteniment de la vil·la. Finalment, l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Manresa l’any 2012. Al llarg dels anys 2014 i 2015 s'hi van dur a terme diferents reformes i obres de restauració, per tal de poder recuperar altra vegada l’essència de la casa i fer-ne una icona turística de la ciutat. L'any 2018 s'hi van dur a terme unes altres obres d’adequació de l’espai. Els últims anys s’hi a començat la replantació de les antigues vinyes i oliveres als camps de la parcel·la. Avui en dia la torre Lluvià ha recuperat la seva esplendor i s'ha convertit en un dels escenaris de l'oferta cultural de Manresa. Actualment acull l'espai Voilà, on es pot gaudir de música en directe, gastronomia i del territori i l’espai de la torre.

La Morera

El Mas Morera, també conegut com la Morera, és una casa senyorial d’estil modernista. Originalment, era propietat del convent de Sant Domènec de Manresa i l’immoble s’usava com a mas del predi. Tot i això, va ser venut a uns particulars després de la desamortització. A finals del segle XIX l’immoble ja era propietat de la família Portabella. El 1903 aquesta mateixa família va encomanar a Ignasi Oms les diferents reformes que s’havien de dur tant a l’interior de l’immoble com a l’exterior. Després de les diferents reformes que hi va realitzar Oms, va quedar constituït per tres cossos, units entre ells formant una U. Oms només va projectar un nou cos per a aquesta reforma. Els altres dos cossos, és a dir, el cos que allotja el celler, de planta baixa i pis, i el cos d’estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes, ja havien estat edificats anteriorment. El cos nou també presenta la mateixa estructura que els altres dos, ja que es tracta d’un cos de planta baixa i un pis. La planta baixa està feta de pedra i en estil neoclàssic. Presenta una coberta amb voltes fetes també en pedra. La resta de l’edifici està pintat en un color verd clar i amb tocs de color vermell a les pilastres, les obertures, els capcers, i les cornises de les finestres, entre d'altres. El maó vermell és un altre dels materials que Oms va usar per a la construcció dels capcers. Les finestres que trobem a la planta baixa són de caràcter geminat, mentre que la resta d’obertures del pis superior són balcons. En aquest pis podem trobar també una gran galeria amb una tribuna-mirador, decorada amb motius florals. Al centre d’aquesta tribuna podem trobar una cúpula al sostre, que dona major protagonisme a la tribuna. A l’interior de la planta baixa hi ha un gran vestíbul, on hi ha situada l’escala central de la casa. Aquesta escala és de grans dimensions i està feta en voltes de maó de pla i decorada amb motius florals. La barana de l’escala està feta en ferro forjat. Just després d’aquesta gran escala hi ha situades totes les estances: deu dormitoris i diversos banys repartits en tot l’habitatge. Els terres de les estances destaquen pels seus paviments hidràulics i per la seva ornamentació vegetal. Hi ressalten les llars de foc realitzades en pedra i el gran menjador. La sala de ball destaca per la seva gran amplitud, ja que forma ella sola un cos de l'edifici, que connecta l’antic cos amb el nou cos d’estil modernista. Al jardí també hi ha elements d’estil modernista, com ara el pavelló a l’entrada de la casa. Aquest està fet amb murs revestits amb pedra. Hi ha una escala de pedra que porta directament a un mirador cobert. Aquest té unes columnes que segueixen el mateix estil ornamental que la barana d’accés al mirador, és a dir, són de caràcter arbori, ja que imiten els troncs dels arbres. Recentment l'immoble ha estat venut per 2,2 milions d’euros a la famosa cantant catalana Rosalia i a la seva parella, Raw Alejandro, el cantant de reggaeton.