La Font de l'Esquirol

Download

Trail photos

Author

jcanosanchez

4,768 274 3184

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 2.36 mi
Elevation gain: 318 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 318 ft
Max elevation: 1,262 ft
TrailRank: 27
Min elevation: 984 ft
Trail type: Loop

Time: 58 minutes
Coordinates: 499
Uploaded: May 3, 2020
Recorded: May 2020

Be the first to clap

near Bigues i Riells, Catalunya (España)

Viewed 360 times, downloaded 7 times

Trail photos

Itinerary description

La ruta del desconfinament... Després de molts dies fent voltes per casa, venia molt de gust sortir a treure la pols dels camins més propers de casa.

Ruta senzilla per començar a treure l'òxid de les articulacions amb la companyia de tots els de la casa, estiguin o no acostumats a caminar, i que passa per racons ben bonics del municipi sovint poc valorats. Ruta que no té pèrdua, amb només tres o quatre bifurcacions rellevants.

Índex IBP: 22.

Waypoints

Torre de l'Aigua

La Torre de l'Aigua és una construcció d'un tronc cònic, d'uns deu metres d'alçada, que servia l'aigua del turó de Bigues. A la part superior hi havia una passera que li donava la volta, aguantada per bigues metàl·liques amb mènsula i entrebigat ceràmic. El revestiment és un senzill arrebossat, i estava coronat per una cúpula també arrebossada. Davant per davant, les torres d'estiueig Abat són dues petites cases aparellades de planta rectangular, d'una sola alçada i coberta única a quatre aigües de teula àrab. Tot i ser d'una gran senzillesa de materials, destaca el treball amb obra de maó del ràfec de la coberta, amb petites mènsules d'obra i els remats del carener, amb elements ceràmics. Les dues cases tenen una composició simètrica de les obertures, i la de la banda esquerra conserva part de la fusteria original. Són les primeres casetes d'estiueig de Bigues.

Camí de Collfred

A l'alçada de ca l'Isidret hi ha una bifurcació. El camí principal, asfaltat, s'enfila cap al cementiri de Bigues. El de l'esquerra, el camí de Collfred, que no arriba al centenar de metres asfaltat, molt més suau, és que s'ha de prendre.

Font de l'Esquirol

La font de l'Esquirol, emplaçada enmig d'un bosc de pi, és l'hàbitat predilecte dels esquirols, que eren vistos per la gent del veïnat de cases que hi havia al voltant de can Riera quan baixaven a buscar aigua a la font. La visió freqüent d'esquirols va portar a batejar la font, com a font de l'Esquirol. Ubicada en mig d'un xaragall, arran de terral. Per on raja s'ha fet un petit pericó d'obra i pedres, on es llegeix el nom de la font. Es troba semicoberta per sedimentacions successives a causa de pluges i l'erosió.

Camí de can Roca

Abans d'un revolt pronunciat a la dreta, en plena pujada, es deixa el camí de Collfred per prendre a l'esquerra el camí de can Roca, que va baixant progressivament.

Camí

A la dreta es deixa el camí que mena a can Roca. Seguir de front, més enllà dels camps es veu l'església de Sant Pere de Bigues.

Barraca de can Bonfadrí

Barraca d'obra de parets de paredat de pedra. De planta rectangular, està cobert per una volta de maó de pla, arrebossada. A principis o mitjans del segle XX es devia reformar la construcció anterior i s'hi va realitzar una nova façana i coberta de maó massís. Poc després, a la dreta queda una casa i ben aviat s'arriba al camí de can Canals, que es segueix a l'esquerra, en sentit descendent.

Salt de Núvia

Dos elements d'interès conviuen en aquest indret: Un és la llegenda del Salt de Núvia. La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia. L'altre és la mina i l'aqüeducte que queden a l'esquerra segons el sentit de la marxa. L'aqüeducte forma part d'una antiga conducció d'aigua que surt d'una mina, travessa el Torrent de Salt de Núvia i torna a quedar enterrada, per a sortir escapçada en un solar de la Urbanització de la Parròquia de Bigues. Les mines estan excavades en sauló, d'una amplada d'uns 50 cm i una alçada de 140 cm, en molt bon estat excepte en les zones d'entrada, en què s'han erosionat molt i s'han perdut les portelles que les protegien. La part aèria creua amb un sol arc rebaixat el Torrent de Salt de Núvia per a tornar a enterrar-se. L'arc és de maó massís col·locat a sardinell i els ronyons i arrencades són de paredat de pedra. La canal és de maó massís, que també fa la tapa de protecció en la part que va descoberta. Després de l'indret, retornem a l'asfalt i seguim el carrer de la dreta.

Església de Sant Pere de Bigues

Nucli antic de Bigues, que inclou l'església, l'edifici de la Rectoria, Ca n'Adzet, l'antic Ajuntament i les antigues escoles municipals. És una mostra de l'arquitectura semirural que s'ha anat reformant al llarg del temps, per adaptar-se a les noves necessitats. Destaca l'edifici de la Rectoria i Ca n'Adzet, amb origen al segle XVI, i com a exemples d'arquitectura de finals del segle XIX hi ha l'antic Ajuntament i l'edifici modernista de les escoles municipals. Bigues es caracteritzava, ja en temps passats, per nuclis d'habitatge molt dispersos en el territori, aprofitant els recursos disponibles i lligats a les explotacions agràries. Ni Riells del Fai ni Bigues tenen un nucli urbà definit i consolidat al llarg del temps. El turó de la parròquia va perdre habitants i activitat quan la població es va traslladar a la vall, millor comunicada, i amb més disponibilitat de recursos. L'església té una planta de creu llatina, lleugerament modificada, amb una prolongació del creuer esquerra en un altar lateral i dos altars més a banda i banda de l'altar principal. En l'edifici es distingeixen dues etapes, la romànica, del segle XII, que correspon a la part de l'entrada de la nau central, amb volta de canó, i la part del creuer dret, amb una portalada d'arc de mig punt, actualment tapiada i que queda dins del clos del cementiri. Sota els ràfecs en les parets laterals originals es conserven els motius decoratius romànics.

Comments

You can add a comment or review this trail