La Colònia Güell: un passeig pel Modernisme

Aquest recorregut ressegueix les edificacions més singulars de la Colònia Güell, la major part de les quals tenen relació directa amb l’època de més esplendor econòmic de la colònia, entre finals del segle XIX i inicis del XX, quan la fàbrica tèxtil funcionava a ple rendiment sota la propietat de la família Güell. Es tracta d’un itinerari circular que s’inicia i finalitza a l’estació d’FGC “Colònia Güell”, de les línies S33, S8 i S4 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). En vehicle privat hi podeu accedir a través de la carretera BV-2002 entre Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts i deixant el vehicle en l’aparcament habilitat per a les visites a la Colònia Güell.

Punts d’interès: Cripta d’Antoni Gaudí, recinte residencial modernista, recinte industrial

1. Estació FGC “Colònia Güell
L’estació de la Colònia Gúell es troba a 22 minuts de l’estació d’FGC “Plaça Espanya” de Barcelona. S’hi pot arribar des de les línies S33, S8 i S4.

2. Fonda
Aquest edifici d’arquitecte desconegut, es data la seva construcció cap a l’any 1910, és a l’entrada de la colònia , tenia la funció d’allotjar els tècnics i representants que visitaven periòdicament la fàbrica.
En destaquen una sèrie d’obertures d’arcs apuntats rematats amb totxo, amb coberta a dues aigües.

3. Recinte fabril
Seguint ruta cap a la colònia, a la nostra esquerra ens queda en tot moment el recinte industrial de la Colònia.
La fàbrica va començar el seu funcionament de manera progressiva des del seu inici l’any 1890, s’atribueix la seva construcció a l’enginyer Ferran Alsina.
A la fàbrica es transformava el cotó en panes, velluts i velludets; aquesta matèria primera, procedia en bona part d’Amèrica, arribava al port de Barcelona des d’on era transportada en un principi en carros i més endavant amb camions o amb el tren fins a la colònia.

4. Can Soler de la Torre
Ara tenim l’opció de continuar caminant entre plàtans per l’Avinguda de Ferran Alsina o girar a l’esquerra on es troba la plaça de la masia, i en ella Can Soler de la Torre, coneguda també com Can Güell.
Aquesta masia ja existia abans de la construcció de la colònia, data la seva construcció de l’any 1622.
Joan Güell va convertir la masia en residència temporal de la família, que durant la Guerra Civil va canviar la seva utilitat passant a ser la Casa de la Vila.

5. Ca l’Ordal
Estem a la plaça de Josep Anselm Clavé. Aquí hi trobem un edifici singular que forma part de la zona residencial de la Colònia Güell, la data de construcció aproximada és l’any 1894 i els estudis l’atribueixen a dos arquitectes diferents: Francesc Berenguer o Joan Rubió.
Es tracta d’un edifici aïllat, format per tres cases unifamiliars adossades. La casa estava habitada per les famílies Ordal, Cruañas i Gaudó, pagesos que treballaven les terres de l’amo en qualitat d’arrendataris.
Voregem la casa i creuem el carrer Barrau, seguim pel carrer que voreja el parc del “campet” fins arribar a la seva confluència amb el carrer Malvehy, pel que seguirem la nostra ruta.

6. Cases dels obrers
Data la seva construcció d’abans de 1915, i l’arquitecte és desconegut.
La solució constructiva que s’ha donat a la major part d’edificis d’aquesta zona ha estat el treball amb maó vist i arrebossat, així com també la combinació d’aquests amb les lloses de pedra. Aquestes cases tenen una estructura similar: un jardinet d’entrada, l’habitatge i una eixida o pati posterior.
Les podem trobar als carrers Malvehy, Barrau, Monturiol i Aranyó.

7. Casa del metge
Al carrer Malvehy abans d’arribar al carrer Monturiol a la nostra dreta trobem la casa del metge. Aquesta edificació d’arquitecte desconegut data de 1910, el metge vivia permanentment a la colònia i oferia també els seus serveis a Santa Coloma de Cervelló. L’edifici amb un jardí perimetral incloïa el consultori i la residència del metge, la decoració amb maó es localitza a la cornisa, com a molts dels edificis de la colònia, i a la part inferior d’aquesta una sanefa en ziga-zaga que dissimula la presència dels respiralls de les golfes.

8. Ca l’Espinal
Al xamfrà de Malvehy amb Monturiol tenim ca l’Espinal. Sens dubte és una de les joies de la colònia. Rubió i Bellver l’any 1900 va projectar aquest edifici per un dels alts càrrecs de la colònia. Destaca de la resta pel seu mirador, pel joc de sanefes de la façana i per les gelosies de maó. El seu interior és també força original.

9. Escola i Casa del mestre
Baixem pel carrer Monturiol i, a la nostra esquerra al confluir amb Barrau trobem dues edificacions singulars, l’escola i la que va ser la casa de mestre.
L’escola es va construir l’any 1910 aproximadament i un any més tard es va construir la casa del mestre. Així com la casa del mestre s’atribueix a Francesc Berenguer i Mestres en el cas de l’escola hi ha dubtes en l’atribució entre aquest o Francesc Berenguer i Bellvehí. Ofereix un tractament de les façanes en el qual predomina més la utilització de les lloses de pedra que el maó, que es redueix a les obertures i a la sanefa de la part superior, sota el ràfec. Les obertures són diferents segons la seva disposició. A la planta baixa són grans, mentre que al primer pis són petites i agrupades en filera. El gran nombre de finestres permet una millor il•luminació de les aules. La coberta és de teula àrab a quatre aigües. Actualment és la seu del CEIP Colònia Güell.
A la casa del mestre s’observa la tendència historicista en el torreó circular disposat a la cantonada. L’edifici està unit al de l’escola mitjançant un pont decorat amb elements curvilinis disposats en forma escalonada. En els nostres dies és utilitzada com a seu de la Llar d’Infants Sol-Solet.

10. Teatre i Ateneu
Vistes l’escola i la casa del mestre, enfilem el carrer Barrau avall i, ens trobem a la plaça Joan Güell que va ser el centre de la vida social i cultural de la colònia en memòria del seu fundador, al mig de la plaça, s’alça el monument a Eusebi Güell.
Aquests edificis són d’arquitecte desconegut i data de construcció finals de segle XIX. Són edificis emblemàtics de la colònia, en ells es feien les tertúlies, reunions i trobades dels obrers i al teatre s’hi feien representacions els dies de festa.
Diversos carrers conflueixen a la plaça Joan Güell, nosaltres podem optar per seguir la nostra ruta, el carrer Ponent o el carrer Llevant, ambdós ens duran al carrer Aranyó, topant-nos de front amb el Centre Cultural Sant Lluís, anomenat en temps del modernisme Centre Parroquial Sant Lluís.

11. Centre parroquial Sant Lluís
D’arquitecte desconegut, la data de construcció és 1918.
L’edifici consta d’una sola planta: hi destaca la composició en tres parts de la façana principal, amb pilastres de maó vist que marquen el ritme compositiu.
A la dreta hi ha un petit pati, amb una porta de ferro forjat de gust modernista. El material emprat en la construcció és la combinació de pedra i maó vist. L’edifici té dos accessos: un per la biblioteca i un altre pel que havia estat el teatre del centre parroquial. Actualment alberga la biblioteca Joaquim Folguera i el centre cultural Sant Lluís.

12. Antic convent de les monges
Deixant Sant Lluís a la nostra esquerra prosseguim la caminada, al següent xamfrà amb Claudi Güell hi ha el Convent de les Monges. No consten ni la data de construcció , ni l’arquitecte.
Aquest edifici era la residència de les monges i a més servia com allotjament dels malalts i lloc de vigilància dels nadons dels que no se’n podia fer càrrec els avis.
L’edifici és un dels més austers de la colònia. A les façanes no hi cap mena de decoració i els murs són arrebossats.
Actualment hi ha el Casal d’avis, el Punt d’Informació Juvenil de la Colònia, i l’oficina municipal.

13. Casa del secretari
Al xamfrà oposat, la casa del secretari, a l’igual que la casa de les monges no en coneixem ni l’arquitecte ni la data de construcció.
La construcció és totalment en totxo arrebossat, imitant carreus de pedra que formen encoixinat; les finestres en forma d’arc de mig punt recolzat en columnes, la balconada destaca per la seva estructura, la decoració i la presència d’un rat-penat de ferro sobre la porta.

14. Cooperativa de consum (Centre d’Interpretació)
Al carrer Claudi Güell, i en la seva confluència amb mossèn F. Martí, tenim un altre dels edificis destacats de la vida diària de la Colònia Güell modernista: la cooperativa de consum. En Francesc Berenguer i Mestres i en Joan Rubió i Bellver, foren els arquitectes encarregats de la construcció d’aquest edifici l’any 1900. aquest edifici segueix la línia arquitectònica dominant a la colònia, però en certa, manera sobresurt per la seva alçària i per l’harmoniosa decoració del maó vist. Actualment allotja el Centre d’Interpretació de la Colònia Güell, amb exposicions permanents, auditori, botiga, i venda de tiquets per visitar la Cripta de la Colònia Güell.

15. Magatzems
Al mateix carrer Claudi Güell i davant per davant de la cooperativa trobem els magatzems.
Se’n desconeix l’arquitecte, la data de construcció és vers 1920. És un edifici d’una planta sobre la qual es van construir posteriorment uns habitatges. Està dividit en tres espais que depenien de la cooperativa: la carbonera el celler i el magatzem.
Al carrer Claudi Güell es concentrava una bona part de l’activitat comercial i social de la colònia. La cooperativa i els magatzems, on s’acumulaven productes com el carbó, el vi i els embotits, eren un punt de trobada per a tots els veïns que feien la compra setmanal.

16. Cripta Gaudí
Ara ens dirigirem cap al carrer Reixach, per a fer-ho passarem pel carrer Mossèn F. Martí des de Claudi Güell fins a Reixach, girarem cap a l’esquerra, desprès de caminar uns 60 metres i a la nostra dreta s’aixeca la Cripta.
L’arquitecte d’aquesta edificació fou Antoni Gaudí i Cornet, la data de construcció és 1898-1908/16.
Davant la cripta d’Antoni Gaudí hom no pot deixar de preguntar-se sobre la genialitat de qui la va projectar i sobre el resultat final de l’obra inacabada. Perfectament integrada a l’entorn que l’envolta, la cripta ens sorprèn i ens planteja incògnites que ningú podrà arribar a conèixer amb tota certesa. Creus templeres, peixos, alfes i omegues, crismons i moltes altres figures són signes d’un llenguatge simbòlic i fascinador, susceptible de moltes lectures.
Un cop vista la Cripta prendrem un corriol a l’esquerre del carrer Reixach que discorre enmig del bosc Joaquim Folguera i ens durà a un camí que s’enfila cap a la zona d’aparcament..

17. Can Julià de la Muntanya
Al capdamunt del camí cap a l’aparcament i al costat de l’actual escola de la Colònia Güell, entreveiem la masia de Can Julià (en procés de rehabilitació). D’arquitecte desconegut i data de construcció que es marca entre els segles XVII i XIX, està situada a la part alta de la colònia, ha tingut diferent usos, un d’ells és que va ser l’habitatge provisional dels obrers que arribaven a la colònia, fins que se’ls adjudicava una casa.

18. Camp futbol Eusebi Güell
Girem a la nostra dreta i passem davant del camp de futbol Eusebi Güell, referent esportiu de la història de la colònia.
Aquesta instal•lació esportiva que data d’inicis del segle XX, va viure partits de futbol entre l’equip que va fundar Eusebi Güell el Club Futbol Güell i els històrics del futbol català: el Club Deportiu Europa, el R.C.D. Espanyol i el F.C. Barcelona.

19. Torre Salbana
Seguint cap a l’est, veiem la Torre Salbana.
Es va començar a construir al segle XII i va ser reformada al segle XIX, consta d’un cos que té l’estructura de palau, avui molt malmès, i d’una torre de defensa de planta rodona. D’orígens incerts, es creu que va pertànyer a la família Salvà, també es diu que era una casa d’estiueig dels comtes de Barcelona... Al llarg del temps ha sofert una sèrie de transformacions i remodelacions. Actualment es troba molt deteriorada.

20. Casa parroquial
Passada una petita rotonda amb una creu de fusta al mig “Creu de la Missió” trobarem a la nostra dreta la casa parroquial. Construïda l’any 1914, l’arquitecte de la qual fou Francesc Berenguer i Mestres, té una façana recoberta de lloses de pedra, és una construcció sòbria i senzilla amb un jardí que l’envolta.

21. Estació FGC “Colònia Gúell”
Continuem caminant pel vial asfaltat que trobem davant de l’entrada a la Torre Salvana, en baixada, per a dirigir-nos a la rotonda de l’estació d’FGC de la Colònia Güell, on finalitza el nostre recorregut.