La Batalla de Prats de Rei
near Els Prats de Rei, Catalunya (España)
Viewed 223 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
La sortida d'avui és per conéixer com va evolucionar la Batalla dels Prats de Rei, tant com per els punts clau, com per els emplaçaments de la Batalla, tot encerclant el poble.
Deixem el vehicle a dins del poble i iniciem la marxa per els carrerons de Prats de Rei.
La ruta comença per asfalt, aviat el deixarem per entrar en pista que ens portarà a la masia de l'Estrada.
Pel camí, anirem trobant cartells amb la historia desenvolupada en aquell indret.
Seguim per pista, passarem entre la masia de Can Mensa, travessarem la carretera i arribarem a la famosa Torre de la Manresana. Contrucció cilíndrica que si estem de sort i està oberta podrem pujar i entrar a visitar-la.
Seguim camí cap al següent emplaçament, la masia de l'Albareda.
Tornem a travessar la carretera i després d'uns quilometres arribem a les ruïnes de Sant Ermengol, pràcticament nomès hi queden les parets de peu.
Seguim pista per tornar a travessar la carretera molt aprop de Calaf per anar a parar a Solanelles, una petita urbanització de masies.
En pocs quilometres, arribarem de nou a Prats de Rei i finalitzarem la ruta.
Waypoints
Fi
Fi
Inici - Aparcament
El problema successori Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el consegüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats. Aixecament i ofensiva austriacista Els austriacistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austríac entrà a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la població catalana que el proclamà el seu rei Carles III. Catalunya queda definitivament en mans austríaques després del fallit setge de Barcelona de 1706. A la península, la guerra continuà entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. La batalla d'Almansa i la recuperació borbònica Carles ocupà Madrid el 1707, però Felip la recuperà, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vèncer les de l'Arxiduc i això precipità el signe de la guerra. El regne d'Aragó i el Regne de València van ser annexionats a Espanya. La contraofensiva austriacista L'estiu de 1710, l'exèrcit aliat, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i venç als borbònics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Aragó, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però la impossibilitat de mantenir-la els fa prendre la decisió de retirar-se a les bases de d'Aragó. La impossibilitat de dominar Castella i el replegament austriacista Durant el replegament, les tropes britàniques foren rodejades i es rendiren a Brihuega. La resta de l'exèrcit austriacista aconseguí derrotar les tropes borbòniques a la Batalla de Villaviciosa de Tajuña, però amb un cost molt elevat. Arribats a l'Aragó, Guido Starhemberg prengué la decisió de continuar el replegament fins a l'interior de Catalunya, car Lleida continuava sota control borbònic des de 1707 i mantenir-se a l'Aragó suposava deixar la rereguarda descoberta. La incapacitat borbònica per sotmetre Catalunya La desastrosa situació militar de Catalunya no podia fer altra cosa que millorar. Les tropes de Guido Starhemberg es van reagrupant i arriben als 20.000 efectius.[2][3] El front es va estabilitzant i es recuperen part de l'Urgell, la Segarra i l'Anoia. La batalla Els borbònics prengueren com a objectiu la presa del castell de Cardona, que queda assetjat per Lluís Josep de Borbó-Vendôme, i les operacions van guanyant d'intensitat fins a l'enfrontament de Prats de Rei, on els aliats, amb l'ajuda dels voluntaris aguanten les posicions i els borbònics, amb moltes baixes, hagueren de retirar-se. Conseqüències L'exèrcit de Lluís Josep de Borbó-Vendôme es veié obligat a recular fins al castell de Cardona, que aguantà el setge, defensat pel governador Manuel Desvalls i de Vergós, auxiliat des de l'exterior per Antoni Desvalls i de Vergós mentre Starhemberg intentà sense èxit recuperar Tortosa.
L'Estrada
Camino
La Torre de la Manresana
Camino
Masia de l'Albareda
Camino
Sant Ermengol
Calle privada
Solanelles
Calle privada
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
Molt bé, suau i ben senyalitzada, paissatge molt bonic