Itinerari Arquitectònic per Palma

Restes de la murada

En aquest punt començam l'itinerari observant les restes de l'antiga murada de Palma. El seu origen romà i el posterior reforçament al segle XVI, es va acabar gairebé del tot a principis del segle XX. El primer suggeriment per enderrocar les muralles de Palma es produeix l'any 1868, arran d'una situació higienicosanitària deficient a causa que tres anys abans la ciutat es va veure afectada per una epidèmia de còlera. Es varen enderrocar el 10 d'agost de l'any 1902, diumenge, Durant tres dies es van succeir festes populars. La festa va acabar amb un castell de focs artificials i la traca final la va protagonitzar un arc de foc en què els 40.000 assistents van poder llegir: "Palma agraïda per l'enderrocament de les muralles". La demolició completa es va perllongar durant vint anys i les obres van suposar un cost de 291.725 pessetes (al voltant de 1.753 €).

Porta de Santa Margalida

En aquest punt estava situada la porta de Bab al-Kahl, per on Jaume I entrà a Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229. Després aquesta porta fou anomenada de l'Esvaïdor, de la Conquesta i de Santa Margalida, i fou enderrocada el 1913. Just aquí els franciscans, que havien aixecant el seu convent sis anys després de la conquesta, permutaren el convent pel de les monges agustines de Santa Margalida, inicialment establertes a la plaça del Mercat, i d'aquí el nom. Aquestes monges foren exclaustrades el 1837, el convent desmantellat i el seu solar destinat a hospital militar. Només en queda, després de successives reformes, l'església.

Església de Santa Catalina de Sena

Era l'església d'un convent de monges dominiques des de mitjans del segle XVII. El 1963 el convent fou derruït, si bé els arcs i les columnes del claustre s'instal·laren a l'edifici Ramon Llull del campus de la UIB. La façana presenta un parament llis amb un coronament constituït per dues torres de planta quadrada a cada extrem, unides per una galeria de finestres rectangulars i un frontó triangular en el centre situat sobre un arc de mig punt. El portal presenta un ingrés sobre set graons, ja que el nivell del carrer de Sant Miquel fou rebaixat, i configura un gran arc de mig punt exterior protegit per un trencaaigües amb teules i pilastres laterals sobre plints. Aquest arc emmarca en el seu interior. Un frontó trencat corbat que es recolza en columnes exemptes sobre plints, amb fust bipartit estriat i capitell d'ordre compost. En el centre del frontó hi ha un nínxol amb la imatge de Santa Catalina de Sena.

Sant Antoniet

Aquest edifici era a l'Edat Mitjana un convent – hospital de l'ordre dels antonians, que s'instal·laren a Mallorca tot just després de la conquesta. El claustre, però, és molt posterior (1729), i és l'única resta del convent. Té planta el·líptica, amb dos pisos amb arcs de mig punt decorats amb motllures i columnes toscanes. El pis superior té una balaustrada a partir de la qual s'aixequen les columnes. Tanca el conjunt un voladís de teules.

Església de Sant Miquel

Ocupa el solar d'una antiga mesquita on, segons la tradició, es celebrà la primera missa tot just acabada de conquerir Madina Mayurqa. Rep el nom, sembla, del frare dominicà Miquel Fabra, confessor de Jaume I. El portal és ogival, amb un important conjunt escultòric, protegit per un trencaaigües semicircular. La imatge de Sant Miquel i el dimoni és del segle XVIII. Completen la façana tres rosetons, dos petits laterals i un altre sobre el portal, de majors dimensions.

Plaça Major

La placa Major és producte de l'aparició d'un nou espai urbà amb l'enderrocament de la seu de la Inquisició, de part del recinte conventual de Sant Felip Neri, i d'altres cases veïnes. La Inquisició fou definitivament abolida l'any 1820, durant el Trienni Liberal. L'any 1823, l'edifici on radicava la seva seu des de 1593, anomenat Casa Negra, fou derruït. Amb la desamortització de Mendizábal de l'any 1854 s'esbucà el convent de Sant Felip Neri i es configura la placa amb l'actual superfície. Aleshores es convertí en el mercat de peix i verdures, amb la qual cosa es convertí en un dels mercats importants de la ciutat fins el 1951. A finals dels anys seixanta, durant les obres dels aparcaments, aparegueren restes d'antigues murades musulmanes, pertanyents al tercer recinte fortificat, sobre l'antic jaç de la Riera, anomenada Exequin pels musulmans. Aquesta localització devia situar-se en un autèntic penya-segat, de gran valor defensiu. En l'angle nord de la placa, s'hi ubicava -segons és tradició- el carrer i la casa natal de Ramon Llull, que desaparegueren amb la nova estructuració de la placa. Una làpida recorda avui aquesta localització.

Edifici l'Àguila i Can Rei

És un edifici de principis del segle XX que presenta un alçat dividit en quatre plantes. A la façana hi ha balcons amb baranes de ferro ondulat que ofereixen un gran dinamisme, ceràmiques policromes i una profusa decoració vegetal i floral, segons la tendència modernista de l'art nouveau. Remata el conjunt un arc de mig punt. Utilitza nous elements constructius, com el ferro, i a exposar-los com a recursos decoratius: les columnes de ferro evitaren una façana amb un feixuc parament i permeteren la instal·lació de grans vidrieres que oferien molta claror, alhora que aconseguien un gran i innovador efecte plàstic. Can Rei és un edifici modernista plurifamiliar d'abundant decoració exterior, on predomina el trencadís (rajoles policromades fragmentades) i els plats o discos ceràmics. També presenta abundant ornamentació floral i zoomòrfica, especialment la carassa fantàstica entre dracs alats.

Carrer de l'Argenteria

Aquest és el carrer on es traslladaren a viure els xuetes després de l'assalt al call jueu de finals del segle XIV. Observau que encara hi negocis els qual dominaven els xuetes o jueus conversos (joieries, rellotgeries)

Església de Santa Eulàlia

Fou una de les primeres esglésies de Mallorca després de la conquesta catalana. Sembla que s'aixecà sobre una antiga mesquita. Al mateix segle XIII ja fou seu d'importants actes institucionals, com el jurament dels privilegis i franqueses del Regne de Mallorca per part de Jaume II. La planta té tres naus (l'única de Mallorca juntament amb la Seu), amb deambulatori i sense creuer. La façana principal és neogòtica, feta entre finals del XIX i principis del XX.

Plaça de Cort. Ajuntament.

L'ajuntament es troba a la plaça de Cort, nom que prové de la concentració en aquest indret de gran part de les cúries o corts, escrivanies dels senyorius jurisdiccionals (cavalleries o baronies) i de les diverses magistratures, que foren abolides per les Corts de Cadis el 1811. La construcció del nou edifici de la Universitat, després Ajuntament, s'inicià l'any 1649 i es realitzà en fases successives fins a final del segle XIX. La façana n'és l'element més important, reprodueix l'esquema de la casa senyorial mallorquina tradicional, en forma de tres pisos decreixents rematats per un impressionant voladís. La planta baixa té dos portals laterals i una tribuna central amb un banc que és molt popular. La decoració d'aquests elements és remarcable pels brancals en forma de estípits, d'estil manierista, i pels frontons corbats i el treball escultòric dels diferents escuts, d'estil barroc. La planta noble presenta un gran balcó corregut i set finestres balconeres que repeteixen la decoració de la planta baixa; la finestra central és de majors dimensions. La tercera planta correspon al tradicional porxo, i mostra sis finestres rectangulars amb motllures, a més del rellotge. El voladís fou acabat l'any 1680, amb onze figures antropomòrfiques (cinc cariàtides i sis atlants). El rellotge és conegut popularment amb el nom d'en Figuera, en record de Pere J. Figuera, fundidor de la seva primera campana. Vora els capitells del estípits del portal esquerre es troben dos petits detalls en relleu, el dragó i el caragol, que segons contarella popular responen el malnom dels constructors.

Punt 11

Parlament de les Illes Balears

Des del 1982 aquest edifici és la seu del Parlament de les Illes Balears. Anteriorment era el local del Círculo Mallorquín, que a la vegada ocupava l'antic solar del convent gòtic de Santo Domingo, enderrocat el 1836 en el marc de les desamortitzacions de Mendizábal

La Seu. Façana principal o de l'Almudaina

La façana principal de la Seu, anomenada de l'Almudaina per la seva localització davant el palau reial, s'orienta cap a ponent. La primera façana, precedent de l'actual fou començada a mitjan segle XVI. Tenia dues torres laterals, tres rosetons i el portal major flanquejat per dos portals menors. L'any 1851, i després dels desperfectes ocasionals per un terratrèmol, que agreujà la tendència al desplom del frontis, ja detectada a final del segle XVII, l'arquitecte Joan Baptista Peyronnet se n'encarregà de la reconstrucció i l'acaben de corregir el 1887 amb la configuració definitiva de les torres i el frontó. El portal Major, transició entre el renaixement i el manierisme es bastí entre 1594 i 1601. És dedicat a la Immaculada Concepció, d'acord amb la moda contrareformista. El conjunt és concebut com un gran arc triomfal, coronat de fullatge i amb una volta de cassetons. Els brancals es recolzen sobre pedestals amb mènsules manieristes. Dos cossos superposats de columnes estriades i amb garlandes emmarquen nínxols que contenen les imatges de sant Gregori i sant Jeroni a l'esquerra, les de sant Ambrosi i sant Agustí a la dreta i, en la part superior, les de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista. Una imatge de Ja Immaculada Concepció presideix el timpà, envoltada dels quinze símbols de la lletania mariana. El trencallums és una columna coríntia sobre pedestal i la llinda conté un escut del bisbe Joan Vich i Manrique, patrocinador de les obres del portal.

La Seu. Façana de l'Almoina

La façana de l'Almoina s'orienta cap al nord i té menys longitud que la del Mirador, ja que és interrompuda per la torre del campanar i les edificacions annexes. No obstant aquest adossament, el lateral de la Seu continua ocult rere el campanar fins arribar a completar els vuit contraforts. Els finestrals ogivals perden gran part de la bellesa pel fet d'estar cegats pels retaules barrocs de les capelles laterals interiors. Son remarcables les gàrgoles, que representen animals fabulosos. El portal de l'Almoina es començà a construir l'any 1498. És de gran senzillesa i puresa de línies. Presenta arquivoltes ogivals amb ornamentació vegetal que enllaca a la part superior amb arcs cecs que tenen fines motllures. El timpà és desornamentat i únicament conté una petita imatge de la Immaculada Concepció, de final del segle XVI. Els brancals presenten columnes que voregen dos arcs escarsers separats per un trencallums en forma de columna composta. La torre del campanar fa angle amb el portal de l'Almoina. Té una altura de 48 m. Havia de ser mes alt, però resta sense construir el coronament superior. Es de planta quadrada i té una estructura dividida en tres cossos, els dos primers de quatre pisos cadascun i el tercer de tres pisos. Els cossos es troben separats per cornises sostingudes per mènsules i els pisos per línies d'imposta. La part superior acaba amb una barana calada amb garites a cada cantonada. Els pisos del darrer cos tenen tres finestres ogivals per costat. Les obres s'acabaren l'any 1498, probablement sobre la base del minaret d'una mesquita musulmana. Es pot pujar al campanar per una escala de caragol de 215 graons. En el segon cos hi ha testimonis gràfics realitzats per refugiats, acollits en aquest lloc al dret d'asil. A la part superior, s'hi troben les nou campanes de la Seu, d'entre les quals destaca n'Eloi, el seny major, de dos metres de diàmetre i 4.517 kg de pes. Fou fosa diverses vegades. L'actual data de 1593.

Punt 15

Palau de l'Almudaina

En aquest indret es bastí el primer nucli rormà de Palma des del 123 aC. Sota el domini islàmic es construí una alcassaba que servia de residència al valí, i que adoptà el nom de la part de la ciutat que l'envoltava: l'al-Mudayna. La base de la torre quadrada de davant la Seu és de tipologia romana, tot i que l'estil que predomina és dels castells berebers importat pels almoràvits al segle XII. Amb la conquesta catalana es convertí en residència dels reis de Mallorca i dels virreis o governadors. Actualment és la residència oficial dels reis d'Espanya i seu de la Comandància Militar de Balears.

Can Oleza

Aquest edifici el va fer construir la família Descós al segle XVI, i al XVII fou adquirit per la família Oleza, que la reformà. La façana renaixentista a partir de les columnes i les finestres. La sobrellinda presenta medallons. L'interior o clastra destaquen les columnes jòniques de gran èntasi, que sostenen arcs rebaixats. Al fons hi ha una escala de dos trams que condueix a una llotja de tres arcs de mig punt amb balaustrada.

Església de Monti-sion.

Quan l'any 1561 s'instal·là a Mallorca la Companyia de Jesús ocuparen la seu del primer Estudi General Lulià i abans solar de l'antiga sinagoga major jueva. És una de les principals mostres del barroc a Palma. El portal presenta un complex sistema de rebranques que alternen pilastres i columnes salomòniques decorades amb motius florals i amb capitell d'ordre compost. Sobre la llinda trobam l'escut del patrocinador de les obres, Ramon de Verí, i als seus costats les estàtues dels primers sants jesuïtes: Ignasi de Loiola a l'esquerra, i Francesc Xavier a la dreta. Corona el portal una imatge de la Immaculada Concepció sobre la mitja lluna i una representació del dimoni en forma de bèstia i, més amunt, l'escut de Sant Ignasi.

Església de Sant Francesc

La façana de l'Església de Sant Francesc fou aixecada entre 1618 i 1621 en substitució de l'anterior gòtica. Per tant, presenta una façana barroca. Té un portal absidal, amb un gran nínxol i amb molta decoració. Els brancals se situen sobre pedestals, i amb nínxols amb estàtues de Sant Domingo (esquerra) i Sant Francesc (dreta). La part superior presenta un timpà en forma d'absis. Quatre cariàtides sostenen l'arc exterior, que és una garlanda entrellaçada per àngels. El centre del conjunt està presidit per la imatge de la Immaculada Concepció, envoltada per àngels i coronada per l'Esperit Sant.

Can Vivot

El primer marquès de Vivot, Joan Sureda i Villalonga, fou un destacat defensor de la causa borbònica en la Guerra de Successió. Per això el 1711, en ple domini austracista de Mallorca, fou descoberta aquí una conspiració proborbònica, per la qual cosa fou detingut, traslladat a Barcelona i condemnat a mort. Finalment conseguí salvar-se i tornà a Mallorca. Posteriorment Felip V li reconegué els serveis amb el títol de marquès de Vivot. Aquest senyor reformà el casal, de façana sòbria, però amb un vestíbul de doble clastra o atri. amb columnes de marbre vermell i capitells d'ordre compost i amb èntasi, que suporten arcs rebaixats. Destaca l'escala imperial, bifurcada en el segon ram.

Itinerari Arquitectònic per Palma

Author

Trail stats

Itinerary description

Waypoints