Haarlem

Estan a Països Baixos, avui l'hem visitat la ciutat de Haarlem.
En 1658 els neerlandesos van donar en honor a aquest municipi el nom de Nieuw Haarlem («Nova Haarlem») a la localitat de Manhattan , Nova York . Després, el 1664, quan els britànics van prendre el control de la colònia neerlandesa la van batejar amb el seu nom actual: New York (Nova York). Avui dia un barri de la ciutat de Nova York porta el nom de Harlem.
Seguint el que hem fet en les darreres visites a ciutats grans, hem aparcat el cotxe a les afores i hem anat a buscar un aparcament de bicis municipal i gratuït, a tocar a la Plaça Grote Markt, i la visita l'hem fet a peu.
Tot entrant a Haarlem i vorejant el riu Binnen Bspaarne que creua Haarlem, hem vist el trànsit d'embarcacions i alhora la maniobra que fan els pont, alguns s'aixequen i d'altres giren, hem quedat bocabadats.
Hem passat pel davant del Museu Teyler, és el museu més antic als Països Baixos (1702–1778), que va ser un important comerciant de teles i banquer a Amsterdam d'ascendència Escocesa que va donar la seva fortuna per col·laborar amb l'avenç de la religió, l'art i la ciència.
Creuant el Pont Gravestenenbrug, arribem al centre a la Plaça Grote Mark, on al costat mateix hi tenim l'aparcament de bicis, que després de deixar-les, quedem meravellats amb la preciosa plaça i la imponent església de St. Bavokerk.
Visitem De Grote of St. Bavokerk, que es documenta al 1245 i al 1559 és reformada d'estil gòtic i passa a ser Catedral catòlica i més tard, al 1578 es convertia en protestant.
El principal atractiu de l'església és l'impressionant orgue Müller que data de 1738. Cobreix tot el mur de ponent de l'església i mesura quasi 30 metres des del terra. L'orgue compta amb més de 5000 tubs, alguns de gairebé 11 metres. Entre els anys 1740 i 50 Georg Friedrich Händel interpretava les seves peces i al 1766 amb només 10 anys també hi va tocar Mozart.
Passem pel davant de l'edifici Vleeshal (sala de carn) va ser l'únic lloc de Haarlem on es va permetre vendre carn fresca des del 1604 fins al segle XVIII, la carn salada es venia a Warmoesstraat, el carrer al costat de l'edifici.
Hem volgut visitar museu de Corrie ten Boom i les entrades estaven exhaurides de mes de dos mesos.
La família Ten Boom, molt coneguda per aquell temps, tenia una botiga de rellotges que van oferir estança segura als jueus i altres refugiats clandestins en un amagatall que van construir a dalt de l'edifici, per indicar que tenien espai per refugiar-ne més, posaven un rètol triangular a la façana, però el 28 de febrer de 1944 van ser traïts i els alemanys, van utilitzar la mateixa senyal com esquer per fer nous presoners. Una història cruel molt semblant a la d'Anne Frank però al no deixar escrita la gesta, no és tant coneguda.
I com no i essent dies tant calorosos, hem anat a prendre una bona cervesa a la fàbrica i cerveseria "Jopen - Jopenkerk" mmm.
Després de donar un tomb pels carrers i canals, ens hem arribat fins a la majestuosa construcció de la Kathedrale Basiliek Sint Bavo construïda pels catòlics entre 1895 i fins a 1930 arran de que al 1578 després del setge de la ciutat, la de De Grote of St. Bavokerk va ser confiscada i convertida al protestantisme.
Continuant la ruta, passem pel davant teatre municipal - Stadsschouwburg Haarlem - i uns quants carrers més enllà ens arribem a les cases de La St. Elisabeth Gasthuis-Huisjes que és un antic complex d'edificis que feien la funció d'asil i més tard d'orfenat i va ser fundat el 1581 el qual va estar en funcionament durant quatre segles.
En el mateix carrer hi trobem el museu de Frans Hals per a molts considerat "El museu del segle d'or", on en bona part hi trobem pintures representatives del personal i residents del asil i de l'orfenat d'Elisabeth Gasthuis-Huisjes.
I continuant el passeig ens arribem fins al Molen De Adriaan, que forma part del paisatge de Haarlem. El molí original data del 1779, es va cremar el 1932 i reconstruït el 2002.
D'aquí i ja per acomiadar-nos de la meravellosa ciutat, passem per la porta Amsterdamse Poort antigament anomenada Spaarnwouderpoort , del 1355, la única que queda de les 14 que tenia la ciutat, actualment declarada monument nacional.
Arreveure. !!!