Guardiola de Berguedà - Tros Via Nicolau 13 Agost 2018

Bonica passejada que iniciem al monestir benedictí de Sant Llorenç Prop Bagà per un corriol que puja fins a trobar una pista. A mà dreta ens portarà fins la font de la Vinya Vell i pel dret pel mig del bosc baixarem a trobar la Via Nicolau, que ens durà de nou a Guardiola.

L'origen del monestir de Sant Llorenç cal situar-lo cap el segle VIII-IX en un assentament d'eremites del que n’han quedat testimonis. La primera notícia documental del lloc porta la data del 898, en un document d’on que es dedueix l'existència d'una comunitat regida per un abat. Durant el segle IX es troben altres donacions a favor del monestir, la casa comtal de la Cerdanya el va afavorir particularment. La consagració de l'església va tenir lloc el 983, moment en que s’aplegaren en un document les importants possessiones de la casa en aquella època; a més d’altres propietats, Sant Llorenç tenia diverses esglésies i el monestir de Sant Sebastià de Sull. L’època d’esplendor i expansió es va allargar fins en segle XII. A partir del 1100 va passar per un període d’estancament i després a la decadència, ja a finals del segle XIII. Aquesta situació es va agreujar en els anys 1427-29 quan va patir un greu terratrèmol que el va malmetre, deixant bona part de l’església i del claustre en ruïnes, a més d’altres dependències secundàries. Llavors només tenia dos monjos. Va passar a tenir abats comendataris, el que no ajudà gens la seva recuperació, el 1592 esdevingué un priorat i el 1614 va acabar la seva activitat monàstica, quedant l'església sota la direcció d'un prior, el darrer dels quals va morir el 1838. L’església va tenir funcions de parròquia fins que el 1959 hom va aixecar una nova a la població de Guardiola.

L’església és d’estructura complexa a causa de tenir dos nivells i també per les modificacions que ha sofert en el decurs del temps sobretot a causa del terratrèmol que va obligar a escurçar-la. Els absis també es van perdre, així com un atri, possiblement amb el campanar primitiu. Quan l’edifici es va restaurar després del terratrèmol, es va fer una nova façana al mig de la nau, escurçant-la, i un nou campanar. Ara la façana renovada s’ha desplaçat al lloc de la primitiva i s’ha allargat un altre cop l’església, amb les dimensions primitives.