GEOZONA del Figaró

Parada 1: Filó de granit

Prové d´un batòlit posterior que fa que al llarg del camí, trobem diferents filons. Hi ha metamorfosi de contacte entre el granit i la roca mare prèvia, tant en el granit com en la roca mare (pissarra) És molt exposat i és difícil observar la mica, en canvi hi ha un altre mineral, l’ferrpaugita, de color fosc i en cristal·lització cúbica, (Ca,Mg,Fe)Si2O6 (l’augita es combina amb Ca, Mg, o Fe, En aquest cas, amb Fe.

Parada 1: Filó de granit

Observació de la meteorització de la roca exposada als factors geològics externs.

Parada 2: Metamorfisme de contacte

Parada 2: Pissarres argiloses i arenoses del període Devonià. Fa 420 Ma.

Parada 2: Baritina

BaSO4 Mineral més dur que el Quars. Duresa 3 a 3,5

Parada 2: Tagamanent. Roca igual que puiggraciós.

Foto del Tagamanent feta des d’un punt a l’inici de la ruta on és visible. Tant el Puiggraciós com el Tagamanent, estan formats per la mateixa roca, formada en el mateix moment geològic.

Parada 2': Portar granit de l'insti.

Pel camí en anirem trobant filons de granit provinents del mateix Batòlit.

Parada 2': Pissarra argilosa-arenosa del Devonià 420 Ma

Parada 3: Filó

En les vores dels filons observem metamorfisme de contacte en les dues roques.

Parada 3: Sòls i minerals

En les zones més erosionades i profundes es formen sòls a partir de material que ha petit una forta meteorització i veiem una terra molt vermellosa, producte de l`Oxidació i zones de sòls més o menys ricsl Baritina: Duresa 3,5 Calcita: Duresa 3

Parada 3: Plegament (anticlinal i sinclinal)

Granit

Parada 4: MIRADOR: Granit. Metamorfisme de contacte. Pissarra.

Si caminem d’un costat a l’altre de la zona del mirador, arribem a l’altra banda del metamorfisme de contacte provocada per la pujada del filó de granit en el moment en que el batòlit era actiu,

Parada 4: Fi del filó del batòlit i tornem a la pissarra.

Granets de quars. Roca sedimentària (gres) formada per compactació.

Si hi passem la mà, notarem la textura rasposa dels granets de quars.

Parada 5: Ripple marks.

Les ripple-marks (terme en anglès d'ús comú en geologia), són estructures sedimentàries que es formen per l'acció d'un corrent d'aigua o vent sobre un substrat de sorra solta. Les de mida més gran es denominen dunes, especialment les d'origen eòlic. La forma i laminació interna depenen de la velocitat del corrent i de si aquesta és unidireccional o oscil·latòria. Així, pel tipus de corrent, es divideixen en ripple-marks de corrent i ripple-marks d'oscil·lació

Localització parada 5: Dracera a la dreta. Aflorament on hi ha la Roser.

La drecera es troba passat l’aflorament seguint el camí recte (de seguida després del creuament que es veu)

Parada 5: Estrats i Ripples.

En aquest aflorament molt cobet per la vegetació (es va cremar tot el 94) https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendis_forestals_de_Catalunya_de_1994 Veiem estrats i ripples

Parada 6: Deaprendiment. Muschelkalk

Si anem per la drecera, no ens el trobarem ja que es troba al costat de la carretera.

Parada 7: Buntsandstain. Bacteris putrefactes. Calcàries fètides.

Bunt= acolorit Sand= sorra Stain= taca Diferents estats d’oxidació del Ferro donen diferent color a la roca. Això és degut a la reducció que produeixen els bacteris que actuen en anaerobiosi i que redueixen el Ferro de Fe 3+ (Més rogenc) a Fe 2+ Se n’extreu a Can Xesc. Per fer murs de contenció. Estatge inferior del Triàsic, el primer del Secundari, comprès entre el Permià i el Muschelkalk. A Catalunya és constituït per conglomerats pinyolencs i gresos de color roig, disposats discordantment sobre els materials plegats i erosionats del Paleozoic, i representa en alguns indrets (Eramprunyà, el Figueró, etc.) un tret molt característic del paisatge.

Zona de falles inverses

Zona amb més d’una falla degudes a la descompressió que hi va haver durant l’orogènesi alpina superior. Materials granitoides pugen.

Parada 7: Terciari

3 etapes

Parada 7: Buntsandstain

Parada 8: Muschelkalk. Si les piques fan pudor d'ous podrits.

Parada 9: Dolomies carbonat de calci i mg són dolomies.

Paleocè vermell, continental i sobre hi ha eocè marí.

Parada 9: Foto

Parada 10: Falles directes. Baixa un costat. Per descompressió. Al final ocupa més espai.

Parada 11: M2 guix. Llacunes.

M3 abans d'arribar al vermell.