Gallifa desde carretera de st feliu de codines

Mare de Deu del Grau

Situada enmig del bosc, entre Gallifa i Sant Sebastià de Montmajor. És una petita església romànica, del segle XII, documentada des de l'any 1227. Consta d'una nau única, amb absis semicircular de diàmetre més estret que l'amplada de la nau. Aquesta està coberta amb una volta de canó que, segons sembla, va ser construïda al segle XIX, quan es fa ensorrar la coberta original de fusta. També són d'aquella època els grans contraforts que immobilitzen la nau i l'absis. La porta està situada a la façana meridional, i és de mig punt, molt senzilla. Va ser restaurada en 2002.

Mare de Deu del Grau

Foto

Castell de Gallifa

En recents excavacions han aparegut unes muralles ibèriques datades al segle VIII aC, que indiquen una ocupació estable del territori. És un castell termenat documentat el 999 en un document de venda feta pel comte de Barcelona al vicari Bonfill.[1] Originàriament pertanyia a la Casa Comtal de Barcelona.[1] Possessió comtal, fou l'origen d'un llinatge cognomenat Gallifa, nom que varen adoptar del castell. Són coneguts des del 1060 amb un Ramon, fill d'Adaltrudis, casat amb Rodlendis. El succeí el seu fill Bernat Ramon de Gallifa, que era també castlà del castell de Clarà, a Moià. Mort Bernat Ramon, entorn del 1115, el van heretar els seus fills Ramon Bernat, que s'intitulà també de Maçanet, i Rodlendis, casada amb Guillem Humbert de Rocafort. S'estableix un condomini entre les famílies Gallifa-Maçanet i els Rocafort. El primogènit dels Gallifa transferí al Ramon Berenguer IV el castell, i continuà essent castlà. L'any 1160 fou venut o infeudat als Rocafort i l'any 1357 el rei Pere III transferí l'omnímoda jurisdicció dels castells de Gallifa, Montmany i el Figueró a Ramon de Centelles. El 1551, el baró de Centelles mateix investí els nous esposos com a senyors del castell. Un dia més tard, la fortalesa fou venuda a Joan Girbau. L'any 1596 els Girbau traspassen el domini a la família Taiadella. El segle XVIII la propietat tornarà als Girbau.[1] El castell va perdre el seu caràcter de fortalesa al segle XVI per esdevenir només el centre de la parròquia de Santa Maria del Castell a partir dels segles següents, com a sufragània de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu.[1] (De wikipedia)

Foto

Rectoria de Gallifa

Situada al barri del Raval. És un casal de dimensions notables, de planta baixa i dos pisos, amb una destacada torratxa coberta amb barana de maons, que fa de campanar. El portal és adovellat, de punt rodó i conserva algunes finestres amb els brancals i la llinda de pedra picada. La casa es degué construir al segle XVIII i es va reformar a començament del XX. Vull enviar-vos mé

Gorg Negre??

Gorg Negre??