Font de Sant Josep y Esglesia De Sant Martí De Pertegàs desde Sant Celoni

Sortida

El riu i la penombra

Les ombres s'allarguen com els records del passat, escoltant el murmuri dels arbres i el xiuxiueig del vent. En aquesta penombra, trobo la pau que em manca i em deixo endur pel riu dels somnis.

Can Turró

Contra el cristall dels vidres sord i blancs de la finestra esclaten els sons del món com el blat quan li claven el forcat. La taula gran plega els viatgers que s'agombolen d'espera.

Can Turró

El sol, una barca que es perd entre els núvols i la mar, un marbre que es fon amb el cel. Les veus del vent i els crits dels ocells s'entrellacen en la dansa d'un dia que esdevé nit.

Riu tordera

Circumval·lació de sorra i aigua al peu de la muntanya. Circumval·lació de cendra i vent al peu de la mar. Circumval·lació de somriures i sospirs al peu dels somnis.

Hospital

La nit, tan dolça i tranquil·la, apropa la barba de l'aire, posa els esclops de la lluna damunt els cels i cobreix les oques amb la manta del silenci.

Esglesia De Sant Martí De Pertegàs

Esglesia De Sant Martí De Pertegàs

La llum és un escarabat que té les ales mòbils. El temps és una mota d'herba que fa rodar l'aire. La terra és una mà oberta i el cel una ampolla plena de vent. La mar és una fletxa clavada a l'arbre del món. Els peixos són uns llavis que neden en el blau del dia i els arbres són uns braços que abracen la terra. Les dones són un bosc de flors i els homes uns ocells de foc. Jo sóc un peix que s'ofega en un mar sense sal. (Joan Brossa, 1973)

Blauet guarderia

La llum és un escarabat que té les ales mòbils. El temps és una mota d'herba que fa rodar l'aire. La terra és una mà oberta i el cel una ampolla plena de vent. La mar és una fletxa clavada a l'arbre del món. Els peixos són uns llavis que neden en el blau del dia i els arbres són uns braços que abracen la terra. Les dones són un bosc de flors i els homes uns ocells de foc. Jo sóc un peix que s'ofega en un mar sense sal. (Joan Brossa, 1973)

Cementiri

Amunt i avall i tot d'una altra manera i més enllà i a l'infinit i fins al darrer confí i a la punta més fi­na del pèl i als ulls dels morts i als solcs dels vius i a l'inexplorat del món i al capdavall i al cap damunt i aquí mateix i ja i allò que encara no s'ha fet.

Plaça de la vila

El rellotge del temps és un rellotge d'arena i el temps és un grà de sorra que es perd entre els dits en el joc dels infants.

Plaça de la vila

El mirall em reflecteix com un eco del meu ser, mostrant-me les meves pors i les meves esperances. Enfront de la seva superfície, em veig tal com sóc i em pregunto quin camí he de seguir endavant.

Correos sant celoni

El vent em porta notícies d'un món distant, on els arbres ballen i les pedres parlen. Però jo sóc aquí, atrapat en el temps, incert de què m'espera més enllà de l'horitzó.