Foneria st Llorenç de la Muga
Author
Trail stats
- Distance
- 5.83 mi
- Elevation gain
- 72 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 72 ft
- Max elevation
- 553 ft
- TrailRank
- 21
- Min elevation
- 479 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 4 hours 3 minutes
- Coordinates
- 1522
- Uploaded
- August 29, 2023
- Recorded
- August 2023
near Sant Llorenç de la Muga, Catalunya (España)
Viewed 17 times, downloaded 0 times
Itinerary description
Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga
Ara que el Pantà de Boadella està al 17% de la seva capacitat, hem pogut fer aquesta incursió fins a la Foneria. Hem sortit de Sant Llorenç de la Muga i hem anat seguit el riu que avui baixava bé després de les pluges d'ahir.
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (en castellà, Real Fundición de Hierro Colado de San Sebastiàn de la Muga) va ser una foneria que es trobava dins del terme de Sant Llorenç de la Muga, concretament, prop de la capella de Sant Sebastiá, de la qual pren el nom.[1] És considerat el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya,
Actualment les seves restes es troben sota les aigües del pantà de Darnius Boadella
Va ser una iniciativa de Pere Grau Balló i París (1721-1780) qui el 1766 obtingué autorització reial per a explorar i explotar les mines de ferro del terme de Sant Llorenç de la Muga. La construcció de l'edifici es va dur a terme entre els anys 1768 i 1771 i va començar a produir el 1773 Sembla que la ma d'obra especialitzada procedia en gran part de la regió francesa del Perigord.[2]
La foneria es va orientar vers la producció d'armament i munició (projectils d'artilleria) sota control de la Secretaria de Guerra i sota la direcció de l'enginyer suís Jean Maritz (director de les foneries militars). Altres personatgess clau en la posada en funcionament de la foneria van ser Louis Brocard, persona de confiança de Maritz, i Francisco Juan del Rey. La producció es transportava tot seguit a la ciutadella de Roses i servia per a proveir l'exèrcit.[3]
Durant la Guerra Gran va esdevenir objectiu militar i fou ocupada i destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Llorenç de la Muga, (1794)[4]
La Reial foneria ja no va recuperar mai més la seva activitat. El 1835 els terrenys on es trobava van ser venuts en subhasta pública. Arran de la construcció de l'embassament de Darnius-Boadella (inaugurat el 1969) les restes de la foneria van ser cobertes per les aigües.
(Wiquipédia)
Ara que el Pantà de Boadella està al 17% de la seva capacitat, hem pogut fer aquesta incursió fins a la Foneria. Hem sortit de Sant Llorenç de la Muga i hem anat seguit el riu que avui baixava bé després de les pluges d'ahir.
La Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (en castellà, Real Fundición de Hierro Colado de San Sebastiàn de la Muga) va ser una foneria que es trobava dins del terme de Sant Llorenç de la Muga, concretament, prop de la capella de Sant Sebastiá, de la qual pren el nom.[1] És considerat el primer alt forn dedicat a la producció de ferro de fosa a Catalunya,
Actualment les seves restes es troben sota les aigües del pantà de Darnius Boadella
Va ser una iniciativa de Pere Grau Balló i París (1721-1780) qui el 1766 obtingué autorització reial per a explorar i explotar les mines de ferro del terme de Sant Llorenç de la Muga. La construcció de l'edifici es va dur a terme entre els anys 1768 i 1771 i va començar a produir el 1773 Sembla que la ma d'obra especialitzada procedia en gran part de la regió francesa del Perigord.[2]
La foneria es va orientar vers la producció d'armament i munició (projectils d'artilleria) sota control de la Secretaria de Guerra i sota la direcció de l'enginyer suís Jean Maritz (director de les foneries militars). Altres personatgess clau en la posada en funcionament de la foneria van ser Louis Brocard, persona de confiança de Maritz, i Francisco Juan del Rey. La producció es transportava tot seguit a la ciutadella de Roses i servia per a proveir l'exèrcit.[3]
Durant la Guerra Gran va esdevenir objectiu militar i fou ocupada i destruïda pel general francès Pierre François Charles Augereau i les seves tropes, en la Batalla de Sant Llorenç de la Muga, (1794)[4]
La Reial foneria ja no va recuperar mai més la seva activitat. El 1835 els terrenys on es trobava van ser venuts en subhasta pública. Arran de la construcció de l'embassament de Darnius-Boadella (inaugurat el 1969) les restes de la foneria van ser cobertes per les aigües.
(Wiquipédia)
Waypoints
Waypoint
482 ft
BridgeYou can add a comment or review this trail
Comments