etapa 3- Joaquin Toribio

font de les escletxes

Construcció moderna de paret de pedra. Formada per un frontal ample i alt, el costat dret del qual continua amb un seient també de pedra. Té una aixeta de bronze amb polsador que està connectada a la xarxa municipal. Està situada a la vora del camí.

valla

PR C-165

Les cases d'en Castellví

Can Calopa de Dalt

Una masia, vinyes recuperats, un petit celler, un projecte social d'inserció social per a joves amb discapacitat psíquica, que viuen i aprenen l'ofici de vinaters. La masia de Can Calopa de Dalt data del segle XVI i està situada al terme de Barcelona, ​​a la Serra de Collserola. La seva arquitectura conserva empremta, essència i l'encant de la vida senzilla a la vinya i al camp. Enmig de boscos i envoltada de vinyes en rotlles, descendeix fins als boscos que remunten a una silueta coronada pel Tibidabo, insòlit, vist des d'una nova dimensió, just la visió de l'altre costat de la muntanya. Una visió juganera de l'skyline de Barcelona, ​​que per art de màgia i com si d'un somni es tractés, ens ha deixat veure-ho i gaudir-des d'una altra dimensió i perspectiva desconeguda. Potser és per la xemeneia de la Masia, el paisatge, potser per la pastera gran, la pila de pedra de la pica i les delicades rajoles de taulell de la cuina, la porta directa al bosc o la tranquil·litat de l'mirador. Però el temps s'atura i la sensació és de pau.

Santa Creu d'Olorda

El lloc en el qual es troba l'ermita de Santa Creu d'Olorda -que pren el nom d'un cim pròxima, la muntanya de Olorda- convida a tota mena d'activitats d'oci relacionades amb la natura, però també a descobrir el patrimoni arquitectònic i cultural de parc. A més de passejar, admirar les vistes, fer senderisme, conèixer la fauna i la flora d'el lloc i desconnectar de la ciutat, visitar l'església representa una autèntica lliçó d'història de l'art.

Castellciuró

Castellciuró és un castell situat en el municipi de Molins de Rei, al Baix Llobregat, a la serra de Collserola, molt a prop de l'ermita de Santa Creu de Olorde i del Puig d'Olorda. Actualment es troba en ruïnes, encara que aquestes han estat restaurades, i també fa la funció de mirador. Documentat el 1066, la part més antiga de les restes d'aquest castell és un mur en opus spicatum (obra de pedres inclinades, alternant el sentit de la inclinació en cada filada) molt ben construït, que podrien ser d'origen visigòtic (segle VIII) 1 o preromànic (segle X) i van ser destruïdes sobre l'any 985 per les hordes sarraïnes d'Almanzor. De les seves restes escasses destaquen un parell de murs i una cisterna enclavada a la roca.1 El castell va ser construït on hi havia la torre de Guadallo (esmentada en l'any 998), a 155 metres d'altura i en un lloc bastant estratègic. Està situat en el turó més occidental de l'ramal que surt del turó de Can Ribes unit, i a molt poca distància, amb el Puig d'Olorda. Aquesta situació fa que tingui una bona perspectiva de el curs del riu Llobregat i de la vila de Molins de Rei. Va ser concedit als hospitalaris al segle XII segons consta en un document de 1162 en el que és conegut com «cidro». En 1202 era propietat de l'Ordre de l'Temple. Un segle després el castell passaria a el domini directe del rei Jaume II. En 1320, el sobirà va concedir permís a Simó des Llor (de Lauro) per edificar un nou castell en el lloc, i el 1332 Molins de Rei i el lloc de Ciuró van ser venuts per 10 000 sous. En 1632, «Molins de Rei» i «Santa Creu d'Olorda» consten com a llocs de propietat de la comtessa Benavent, tot i que llavors el castell ja havia trobar-se en molt mal estat de conservació. L'actual propietari és el senyor Lluís Vila, veí de Molins de Rei.

Presentació

Hola bon dia a tots jo soc en Joaquin i avui serè el vostre guia de conducció a peu al parc natural de Collserola. El material necessari per la ruta és: Brúixola de base plana i transparent tipus Silva. Portamapa estanc Mapa Alpina Collserola Botes de tresc de mitja/alta canya. Pantalons de tresc (no cotó) o Malles llargues (no cotó) 3a capa (jaqueta amb membrana impermeable i transpirable). 2a capa (polar o jaqueta plomes). 1a capa (samarreta tèrmica curta i llarga). Motxilla (mitjana de 30-45l) Menjar i coses per picar. Ganyips, barretes, etc. Cantimplora 1 litre mínim plena (opcional sistema d’hidratació tipus “camelback” i altres begudes isotòniques) A continuació explicaré com col·locar-nos la motxilla i com lligar les sabates La motxilla : primer va el cinturó lumbar per repartir el pes ara anirà el cinturó del pit, a continuació aniria els ajustaments laterals per ajustar la basculació i finalment els zenitals en pujada la afluixem i en baixada les apretem més . Explicarem les botes: Primer passarem d’un ferro a un altre el cordo fent un nus cada vegada fins arribar a l’últim i farem un llaç Ara explicarem la normativa urbana i quan arribem a la zona rural os explicaré la rural Normativa urbana: Respectar a la gent Respectar els semàfors i els passos de zebra Anar de dos en dos i en fila india Normativa rural: No tirar escombraires No fer foc

parada de descans

aquestes parades serveixen per menjar alguna cosa, hidratarse i fer un descans de 30 minuts aproximadament

explicació de flora i fauna

Garric: és una planta semblant a l’alzina però de port arbustiu. El seu fruit és una gla. Marfull: és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb full. Vegetacio de ribera: La vegetació està adaptada a les característiques que presenta el medi. Es tracta de vegetació ripària, és a dir, que depèn fonamentalment de la humitat del sòl. Pi Pinyer: Arbre que pot arribar a 30 m d’alçada, amb copa en forma de para-sol. Té una escorça rogenca molt gruixuda. Es caracteritza per tenir fulles en forma d’agulla, perquè té resina i pels seus fruits aptes per al consum.

Estació Molins de Rei

El topònim Molins de Rei té el seu origen en uns antics molins (en català, molins) reals, documentats ja en 1188. Aquests molins van ser construïts per ordre d'Alfonso II el Cast i van ser l'origen de l'nucli de població. En 1208 ja tenia església parroquial i cementiri. Al llarg de la seva història, la vila va passar per diverses mans. En 1309 formava part de l'comtat de Pallars ja que era possessió de la comtessa Sibil·la. A la seva mort, va passar a mans d'Hugo d'Arborea, jutge d'Arborea i vescomte de Bas i més endavant va ser cedit a l'convent de Santa Clara a Sardenya. En 1366 el senyoriu de les terres va ser comprat per Berenguer de Relat. En 1430 va ser cedida a Galceran de Requesens i de Santacoloma qui va construir a la vila un palau, visitat per personalitats de l'època com els Reis Catòlics o Cristòfor Colom. El palau va entrar en decadència en 1564. En 1763 es va construir un pont sobre el riu Llobregat per ordre del rei Carles III. Aquest pont va convertir la ciutat en un punt estratègic durant la Guerra de la independència espanyola el que va provocar que Molins fos incendiada en diverses ocasions. El 7 de juny de 1808 va ser incendiada i saquejada per les tropes de l'general Schwartz i el 30 d'aquest mateix mes va patir un nou saqueig. Durant aquests incendis es van destruir nombrosos edificis destacats, com l'antic palau dels Requesens.

arriba una baixada

recomenem apretar les cintes zenitals i els cos una mica cap en rere