Especial nens 2013: Can Bori
near Bigues i Riells, Catalunya (España)
Viewed 274 times, downloaded 1 times
Trail photos
Itinerary description
L'excursió en si és una senzilla passejada des de la Plaça del Mercat, punt habitual nostre de trobada, fins a can Bori. La pujada inicial, que passa per davant de l'actual escola El Turó, can Badell, l'escola bressol la Puput fins a l'església parroquial de Sant Pere, és potser la part més dura de tot l'itinerari, però amb calma i tranquil·litat pels que no estan avesats a caminar és molt més que factible i, a la fi i al cap, l'excursió (anada i tornada) no és llarga ni molt menys.
Un cop deixem enrere la urbanització d'el Turó, a l'alçada de l'anomenat Salt de Núvia, seguim la pista que porta fins a can Canals. A mig camí, després de deixar camins a dreta i esquerra, tenim l'olivera de can Bori a una banda i can Roca a l'altra; i poc després ja arribem a can Bori, a tocar de la pista.
Índex IBP: 28.
Waypoints
Església de Sant Pere
Sant Pere de Bigues, esmentada el 1059, tot i que l'actual església data del 1737. De planta de creu llatina, consta de tres naus amb capelles laterals i és coberta amb volta de llunetes. Conserva de l'edifici romànic del segle XII la nau central d'entrada a l'actual, amb l'antiga porta, ara tapiada, que tenia un arbre de la vida pintat al timpà. El creuer, les naus laterals i la cúpula són del segle XVII, així com un valuós retaule renaixentista dedicat a la Mare de Déu del Roser, i el campanar de torre és del XVIII. Encastada al costat esquerre als peus de l'església hi ha una pila baptismal del segle XVI, sense peu. Les hores del rellotge de l'església de Sant Pere de Bigues no marquen precisament segons s'està acostumat.
Salt de Núvia
La llegenda del Salt de Núvia Heus aquí que un dia una donzella pujava cap a l'ermita de Puiggraciós per donar la seva mà a un ric comte que de desconegudes terres havia vingut. Ella s'havia promès a Maria Santíssima i no volia trencar la seva promesa; però tant els seus pares com els seus parents ho volien, i ella havia d'obeir-los. Amb ella hi anava una comitiva, i amb el comte una altra. Ambdues es van trobar en un dels revolts; eren moltes les ganes del jove comte de trobar-se amb la seva promesa. Però tan bon punt es van trobar, el cavall que duïa la donzella va donar un bot i, tot girant en rodó, arrencà a córrer semblant a un llamp i va llançar-se costa avall. En un principi tots es van quedar parats per la sorpresa, més tot seguit es llançaren a tota brida per aconseguir aturar el cavall de la donzella; més l'intent fou en va. El cavall continuà corrent fins arribar al damunt d'un torrent que gairebé per l'indret de l'església de Bigues passa. La timba, que no se li veia fons, era dreta i espantosa. El cavall es va aturar només el temps necessari per a donar una més forta embranzida i, de cop, llençar-se per damunt de tot allò, fins a ésser al jaç de l'aigua. En aquell moment del salt, els perseguidors tot just arribaven. Es van posar a diferents punts damunt de la timba, però ja havien fet tard. Descavalcaren dels cavalls i van anar al fons del torrent a cercar el cavall i la donzella, però no van trobar res. Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure assenyalades les seves potes, que encara avui es poden veure. Des d'aquell dia el lloc va ser conegut, com encara ho és avui en dia, el Salt de la Núvia. Francesc Maspons i Labrós Tradicions del Vallès, 1876.
Olivera de can Bori
Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimencions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra. Té interès per la seva edat.
Can Bori
Can Bori és una casa pairal d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. De planta baixa i pis, la planta baixa queda enterrada respecte al camí, que passa per darrera la casa. Conserva una finestra emmarcada amb pedra tosca, la resta d'obertura s'han modificat. La part més curiosa de la casa es troba en el jardí, on hi ha un petit circuit ferroviari i d'altres curiositats recollides pel seu propietari.
Can Badell
Can Badell és una masia resultat de la unió i la reforma de diferents cossos. La configuració actual és un edifici de planta en L, de planta semisoterrani, baixa i dos pisos d'alçada, amb unes golfes en la part central del conjunt. Les cobertes són a dues aigües, de teula àrab, de diverses alçades. En la façana principal, orientada a migdia, podem veure la porta d'entrada, emmarcada en pedra i una llinda plana, sense data. La finestra de la dreta del primer pis és una finestra coronella, amb motius florals esculpits a les pedres de les llindes, d'estil gòtic. La resta de finestres estan emmarcades en pedra i de llindes planes, sense decoracions. L'edifici estava situat davant del camí que després portaria a l'antic nucli de Bigues, al costat d'un torrent i del pont que el creuava. Huguet de Bigues Un dels possibles origens del nom de Bigues es remet al llinatge nobiliari de Bigues, establert a la casa de Bigues que, a partir del segle XVIII, es passaria a dir Can Badell per l'arribada de la família Badell. De la nissaga de Bigues destaquen Pons i Pere de Bigues, que al segle XII fan donació a la parròquia de Sant Pere de Bigues de les terres que formaren la sagrera de 1050 passes, tal i com consta a l'acta de consagració de 1156. Un altre personatge de la família és Huguet de Bigues, que al segle XIII fou el terror de mitja comarca pels assalts, assassinats i altres tropells que va cometre. Huguet va ser fet presoner per les tropes del veguer de Barcelona i va ser executat a Barcelona el 21 de juliol de 1261.
You can add a comment or review this trail
Comments