Empedrat de Morou

Estem a la tardor i això es sinònim de boscos plens de color. Tocava doncs fer una volteta per una de les zones properes a Barcelona i a on la tardor es mostra amb tota la seva força: el Montseny. Ho vaig proposar a la família, que ni far senderisme ni l’hi agrada i, sota promesa se que fariem una passejada, vam marxar d’hora, ben d’hora, cap a Santa Fé del Montseny. Quand hi vam arribar ja hi havia gent però encara es podia aparcar sense problemes a l’aparcament del restaurant-hostal de Santa Fé. Eren les 10 del matí i vaig anar a reservar taula per dinar, no fos que al acabar la sortida estés tot ple. Em van donar hora per a la una del migdia. Si no hi ets, em van dir, no et guardarem la taula. Això va xondicionar moltissim la caminada. Jo volia fardar una miqueta de valentia i pujar a l’Esquei de Morou però al ritme que anava la gent, de passejada total, ens hauriem quedat sense dinar. Per tant la ruta va començar al restaurant de Santa Fé, va anar seguint la riera de Santa Fé fins arribar al Pantà que vam travessar per la seva presa; allä vam esmorzar una mic i vam continuar en direcció a l’Empedrat de Morou. Quand ja teniem molt a prop el Turó de Morou vaig veure que anavem molt malament de temps i vaig decidir no anar-hi aixi que vam començar a baixar cap al Pla dels Molladius per continuar cap a la curiosa casa Partida, la Torre d’en Lleonard i Santa Fé de nou.

Ruta suau que pot fer tothom, que va quasi sempre pel mig de boscos de faig i de castanyers. Només el primer mig km. va resultar complicat doncs la ruta que seguia em feia anar per un tram sense cap mena de senyalització ni rastre de sender. Teniem la riera de Santa Fé plena d’aigua a la nostra esquerra i en algún moment no quedava clar si hauriem de baixar i travessar-la ni si acabariem en una mena de cul se sac que ens obligaria a tornar enrera. Finalment vam desembocar en una pista i ja es van acabar tots els problemes. Aquest tram que acabo d’esmentar no representa cap mena de dificulat per gent que fagi senderisme de manera habitual però em va fer posar neguitós ja que la gent que duia ni estava acostumada a caminar per indrets tant poc definits ni portava el calçat adequat.

Em resum una sortida senzilleta que passa per indrets molt bonics. No cal dir que a partir de les 12 del migdia allò semblava la Rambla de Barcelona pel que recomano que si es vol caminar per aquí , un cap de setmana, en soletat es fassi a primera hora del matí.