Els Arbres Monumentals de Bordils

La ruta s'inicia davant de l'Ajuntament, on presideix l'entrada el Bordilenc (Populus nigra), l'arbre més representatiu del municipi, i del que va rebre el nom. El bordilenc és un híbrid entre el pollancre italià i el pollancre autòcton de la zona que es va conrear extensament al municipi en èpoques passades. La relació del municipi amb els pollancres ve de lluny i de sempre han sigut extensament conreats.
La ruta començarà direcció sud cap a l'escola de Bordils i el rentador del carrer Almeda, safareig públic de principis del s.XX, actualment restaurat, que va representar una gran comoditat pels veïns i veïnes ja que els permetia rentar la roba en un corrent domesticat, on podien rentar sota sostre evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-la dempeus sense haver de buscar una pedra i agenollar-se i, finalment, podien penjar la roba quan acabaven de fer-la neta. Alhora, els rentadors eren lloc de trobada i socialització ja que tothom s’hi assabentava del que passava al poble. És per això que la paraula “bugader” també significa “persona embolicaire i xafardera”.
Passant pel costat del rentador, es segueix la séquia Vinyals i es creua pel primer pont que es troba encara no a 50 m. Resseguint tota l'estona la séquia s'arribarà a la resclosa del Mas Riera. En aquest mas s'hi troben un conjunt de sis pollancres (Populus xeuroamericana) de dimensions monumentals. Caldrà rodejar aquest mas seguint el camí de terra cap al sud i girant a mà esquerra fins arribar a la riera de Sant Martí Vell, que segueix cap al nord fins a can Prat, amb un lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, tronc curt i profusament ramificat.
Seguint pel mateix camí s'arriba al pont de Can Peix, on la séquia Vinyals desguassa a la riera de Sant Martí Vell. En aquest punt es poden veure les Soques de Plàtan del Saltant (Platanus hispanica). Sense deixar el camí que ressegueix la riera de seguida es troba el següent arbre monumental, el Freixe del Pla de Mollet (Fraxinus angustifolia).
Es continua direcció nord pel paisatge més agrícola del Pla de Mollet fins arribar a la Palanca de Bordils, un petit paratge on creuar la riera per una passera, o pel petit pont. A partir d'aquí comença un tram de 2,5 km. encarat cap a l'oest on es fa molt visible la separació entre la zona més agrícola de Bordils de la zona del Ban, que és com s'anomena l'extensió de pollancredes, que des d'aquí arriben fins a la vora del Ter. És en aquest punt on es veu la relació tradicional de Bordils amb les pollancredes que defineixen un paisatge singular on les fileres d'arbres són protagonistes. Tradicionalment usats per la seva fusta recta i tova, han sigut un gran recurs per aprofitar els terrenys inundables del Ter.
Aquest tram acaba en l'Alzina Reclamadora de la Canova (Quercux ilex), una alzina de tronc curt però amb una capçada de les més grans de Catalunya. Les alzines reclamadores s’usaven per caçar ocells sense necessitat de tirar cap tret. Es treballava l’alzina per donar-li una forma simètrica i s’anava podant per fer-la el més atapeïda possible. Posteriorment s’hi obrien unes finestres estratègiques, on els tords entraven encuriosits pel reclam d’una persona emboscada o bé pel cant d’un ocell engabiat. Un cop dintre, unes trampes enganxoses untades de vesc que s’havien col·locat en diferents punts de l’arbre i impedien volar als ocells.
Ara es seguirà el camí del Molí, que mena direcció sud. La primera masia que trobarem a mà dreta és can Cuní Gros, on s'hi troba un altre freixe monumental que es pot observar de prop desviant-se poc més de 100 m. del camí principal.
La ruta arribarà llavors al Molí de Bordils, on es molia la major part del gra de la zona. Avui en dia encara es poden veure els mecanismes de les rescloses. Un cop passat el molí cal trencar a mà esquerra pel camí de la Riera de Palagret per anar a trobar l'Alzina del Molí.
Poc després es troben els Arbres Blancs de Bordils (Populus alba) un petit i tranquil paratge amb taula i bancs per reposar una estona rodejats d'àlbers de grans dimensions.
Per finalitzar el recorregut, es segueix pel mateix camí cap al nord i s'agafa el segon trencall a mà esquerra que s'endinsa al pla de les Arenes. A només 200 m. s'hi trobarà el Roure del Pla de les Arenes (Quercus pubescens), un roure martinenc amb més de 15 m. d'alçada que ofereix una imatge fantàstica.
Tornant del pla de les Arenes, caldrà recular pel camí de la riera de Palagret i agafar el carrer de les Hortes, que conduirà al nucli antic de Bordils on visitar l'església de Sant Esteve abans de retornar a l'Ajuntament pel carrer Almeda.