EL VENDRELL 2: Passejada Patrimonial

Plaça Nova

La plaça Nova és un dels centres neuràlgics del Vendrell. Es va obrir l’any 1794 amb l’enderroc del sector de muralla que donava al camí dels Molins (l’actual carrer de Santa Anna). La seva urbanització es produeix al llarg del segle XIX i, de fet, la major part dels edificis que la conformen són de finals d’aquell segle. Cal destacar-ne ca l’Aleu (1914), cal Mumbrú (finals dels XIX), les Voltes (finals del XIX) i la casa Palau-Rabassó. Presideix la plaça un monument en homenatge a Pau Casals, obra de Viladomat, del 1985.

Església parroquial de Sant Salvador

La primitiva església de Sant Salvador, edificada al segle XV, va ser completament reconstruïda entre 1732 i 1739 dins l’estil barroc propi de l’època. És un temple de tres naus amb capelles laterals, transsepte i cimbori sobre el creuer. Hi destaca la magnífica portalada barroca, amb una fornícula on hi ha la imatge del Salvador, obra del picapedrer Pere Cañelles, del 1786, i el campanar de base quadrada i cos octogonal, obra de Joan Antoni Rovira, del 1769. És coronat per un penell conegut com “l’Àngel de Tobies”, obra de l’argenter vilanoví Josep Romeu, del 1784. De l’interior de l’església en destaca l’altar major, obra de Josep M. Pujol, i l’orgue del segle XVIII.

Casa de la Vila

La Casa de la Vila ocupa dues cases colindants conformant un espai en forma de L que s’obre a la plaça Vella, al costat de l’església. Les cases dón del segle XVIII. En un dels portals, dins l’escut de la vila, pot llegir-se la data de 1775. es van fer obres de reforma els anys 1844 i 1879, afegint-se uns fontons neoclàssics damunt les finestres del balcó principal.

Portal i Casa del Pardo

En època medieval el Vendrell era una vila emmurallada. La muralla tenia cinc portals, dels quals només se’n ha conservat el que s’obria al camí de Sant Vicenç de Calders, conegut com portal del Pardo. Està ubicat en un casal senyorial que duu la data de 1623. A la clau de volta hi ha l’escut de la poderosa família dels Nin. La sala que hi ha damunt el portal es denominava “la cambra dels patrons” ja que s’hi hostatjaven els capitans dels vaixells que feien escala al municipi. L’edifici és un magnífic casal renaixentista, amb una galeria a base d’arcs carpanells lobulats i diversos finestrals amb entaulament, bellament esculpits. Una part de la façana està embellida amb esgrafiats del segle XVIII, força deteriorats. Actualment és la Fundació Apel·les Fenosa.

Pont de França

La riera de la Bisbal, a ponent del nucli antic del Vendrell, baixa seca la major part de l’any, però algun cop, com va passar l’any 1913, el seu desbordament ha causat importants destrosses. Per creuar la riera la Diputació va construir l’any 1888 l’anomenat Pont de França, de tres arcades, on desemboca el carrer de les Quatre Fonts, que es la continuació extramurs del carrer Major.

Torre del Puig

La Tercera Guerra Carlina, els anys 1873-74 va ser molt intensa a la comarca. La necessitat de fortificar-se va induir a la construcció de torres de defensa, de les quals n’han restat dues en molt bon estat, la del Puig i la del Botafoc. La torre del Puig, situada estratègicament dalt d’un turó, és de planta rodona, amb espitlleres a dos nivells.

Monument als castellers

Escultura originalment ubicada al barri del Francàs, va ser executada en dues fases. El 1969 es va inaugurar la meitat inferior i la resta no va ser enllestida fins el 1976. El 1995 va ser traslladada al seu actual emplaçament, a l’entrada de la vila. L’escultura és feta en pedra calcària i representa un “quatre de vuit”. És obra de l’escultor nat a Banyeres, Josep Cañas (1905-2001).

Torre del Cintoi

Torre amb funcions defensives o de vigilància possiblement d’origen romànic. Segons alguns autors podria ser l’origen del nucli del Vendrell, decumentat des del 1032. La torre, que només es conserva en part, té planta circular i un diàmetre interior de 3 metres. A uns 4 metres d’alçada hi ha un relleig que fa pensar que la porta deuria estar a aquesta altura. El parament del mur és fet a base de pedres mitjanes, poc treballades però ben aliniades i unides amb morter de calç.

Hospital de Sant Salvador

Antic establiment hospitalari privat fundat el 1880. El projecte original, concebia un edifici amb un ampli cos central i dues ales laterals dibuixant un quadrat obert per un dels costats. D’aquest projecte només s’arribà a construir l’ala dreta. És una construcció de pedra i maó vist, amb una planta rectangular força estreta. La façana principal, amb capcer triangular, té una austera ornamentació basada en quatre pilastres rectes que sostenen un entaulament llis sota la cornisa, i un senzill motlluratge emmarcant les obertures. Actualment és la seu de Ràdio el Vendrell i estatja un taller d’art i de puntes de coixí.

Torre del Botafoc

És, juntament amb la torre del Puig, una de les fortificacions construïdes arran de la Tercera Guerra Carlina, entre els anys 1873-74. Està situada entre el torrent Cullerer i la riera de la Bisbal. Té planta rodona i espitlleres a l’altura dels dos pisos. La porta d’accés és situada al segons pis.

Cal Fontana

Edifici entre mitgeres construït a l’entorn de 1875 i caracteritzat per la seva vistosa façana neogòtica. La seva ornamentació utilitza tots els elements del repertori gòtic: arcs ogivals, lobulats, conopials, columnetes amb nervadures, quadrifolis, capitells i guardapols esculpits, etc. La balconada dels pis principal s’eixampla a la part central d’on neixen unes columnes que donen suport a una fina traceria d’arcs trilobulats i quadrifolis, que té la seva continuïtat en la tribuna del pis superior.

La cascada de la Rambla

La cascada modernista de la Rambla ha tingut una història força convulsa d’ençà de la seva inauguració, l’any 1907. L’any 1913 s’hi fa afegir una reixa de ferro per evitar que els infants caiguessin a l’estany. Després de la guerra civil, l’any 1939, tots els ajuntaments van ser obligats a erigir un monument als caiguts, i al Vendrell es va aprofitar, a tal efecte, el tronc central de l’antiga cascada. Aquest “monument” va ser enderrocat els anys vuitanta. Finalment, per iniciativa dels Amics de la Història del Vendrell, la cascada va ser reconstruïda, l’any 1996.

Biblioteca Municipal

L'estació

Banc Central de Barcelona

Edifici construït el 1920 per iniciativa d’uns quants vendrellencs promotors d’una Caixa de Crèdit i Estalvi, que no va reeixir, i va ser absorbida pel Banc Comercial de Barcelona. Posteriorment va pertànyer al Banc Central de Barcelona. És un edifici situat a l’illa que es dibuixa entre els carrers Doctor Robert i Nord. L’estreta façana que dóna a la plaça té un característic perfil, amb un rellotge que té un coronament barroquitzant.

Sindicat cooperatiu

L’edifici del Sindicat Cooperatiu Agrícola del Vendrell va ser construït entre 1906-1910 segons projecte de l’arquitecte modernista César Martinell, especialitzat en aquest tipus de construccions. Bastit en època plenament modernista, l’edifici respon a l’estètica d’aquest moviment, que es fa palès en l’ús ornamental de la rajola ceràmica o en la forma original de les finestres. En una de les cantonades hi ha una curiosa gàrgola en forma d’animal.

Casa Palau Rabassó

Casa senyorial de segle XIX amb jardí a la part posterior que conserva la seva façana original, mentre que l’interior ha estat reformat per ubicar-hi les col·leccions del Museu Deu. És un edifici de planta baixa i dos pisos, amb balconada seguida al pis principal i balcons individuals al segon pis. L’acabat del mur és estucat imitant carreus. Damunt la llinda de les obertures hi ha decoració de garlandes esculpides. És molt característic el templet que corona l’edifici, amb coronament ceràmic policrom.

Villa Ramona

Casa d’estiueig amb jardí, de composició complexa i assimètrica, amb diferents cossos i molt caracteritzada per la torre rodona coronada amb un apuntat pinacle. Aquesta cúpula està recoberta amb trencadís ceràmic, aportant una nota cromàtica als acabats sobris de les façanes. La casa va ser edificada el 1920.