el Ter (Pedret-Campdorà) Església i castell de Campdorà, font Ferro, vall St Daniel, Passeig Arqueològic, St Pere Galligants

Ruta circular des del Pont de l'Aurora, passant per:
- Resclosa de can Mitjans (1.6 km)
- Pont de l'Aigua (2.0 km)
- Resclosa de can Torres (2.8 km)
- Pla de Campdorà (4.6 km)
- Església i castell de Campdorà (6.2 km)
- Bassa Gran de l'Argilera de Sant Daniel (8.1 km)
- Font del Ferro (9.3 km)
- Monestir de Sant Daniel (10.7 km)
- Font d'en Pericot (10.8 km)
- Passeig de la reina Joana (Passeig Arqueològic) (11.3 km)
- Plaça dels Jurats (11.5 km)
- Església de Sant Pere de Galligants (11.6 km)
- Jardí de l'Àngel (11.8 km)
- Illa de Pedret (12.4)

Aquesta ruta circular transcorre per la zona nord del terme municipal de Girona tot resseguint la riba del Ter sempre que ens és possible des del barri de Pedret fins al pla de Campdorà, continua fins a Campdorà de Dalt i torna per la vall de Sant Daniel. Al darrer tram puja fins a la Torre Gironella i continua pel passeig arqueològic, St. Pere de Galligants i Pedret.
Sortim del pàrquing del Caprabo, situat al costat del pont de l’Aurora, al barri de Pedret, i anem per la riba dreta del Ter tant com les edificacions ens ho permeten.
En aquest tram són de destacar el pont de l’Aurora i el pont de l’Aigua:
“El pont de l'Aurora és el més nou i llarg de Girona. Sobrevola el Ter amb una llargada de 486,5 metres, 282 metres més que el pont de Fontajau. Construït en el límit dels barris de Pedret i Pont Major, en els terrenys que eren antigament de la congregació salesiana, va entrar en funcionament el 31 de març de 2015. El nom és en record i homenatge a la fàbrica de paper l'Aurora, que es va posar en marxa l'any 1845, que aprofitava directament les aigües del Ter” (https://www.pedresdegirona.com/separata_pont_aurora.htm).
“L'antic pont de l'Aigua, volat el 4 de febrer de 1939 pels soldats de l'exèrcit republicà en la seva retirada cap a França durant la Guerra Civil espanyola, estava situat en l'indret on la Via Augusta creuava el Ter. Documentat des del segle XIII, el pont de pedra medieval, testimoni de guerres i aiguats, va ser substituït per un de nova construcció, inaugurat el 4 de febrer de 1940, coincidint amb l'aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Els primers vestigis el pont són romans, i al llarg del segles, fins la seva voladura, va ser refet i reparat diverses vegades, a causa dels aiguats i dels fets bèl·lics” https://www.pedresdegirona.com/separata_pont_aigua.htm
També ens anem trobant les rescloses de can Mitjans i la resclosa Vinyals (o de can Torres):
“L’estructura de la resclosa de can Mitjans va ser construïda per Felip Flores i Brugada l’any 1869 donà energia hidràulica a la que seria la primera fàbrica espanyola de pasta de fusta per a paper, l’any 1870. Per això també es coneix com a molí d’en Flores. Des de 1894 fins a l’actualitat la desviació d’aigua alimenta la central elèctrica Mitjans” (https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-girona/ronda-del-ter/resclosa-de-can-mitjans)
“La resclosa Vinyals, també anomenada de can Torres, està situada uns 400 metres aigües avall del Pont Major. Des de la presa comença la sèquia fins al molí de Campdorà. A pocs metres d'altura de l'aigua trobem una caseta on la comunitat de regants té els reguladors de l'aigua que ha d'entrar cap a la sèquia. D'aquesta resclosa, una part és del terme de Girona i l'altra de Sarrià de Ter” (https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/resclosa-vinyals)
Poc abans de la incineradora de Campdorà ens separem del riu en un gir de 90º, directe cap a trobar la via del tren. La seguim per un camí asfaltat que hi transcorre paral·lel. Hi ha una tanca de protecció que impedeix l’accés a les vies, però quan arribem a la primera bifurcació, un cop passada la incineradora, hi ha una porta practicada a la tanca de seguretat. Travessem les vies en aquest punt però cal anar molt amb compte perquè un cop traspassada la porta no hi ha cap pas habilitat per creuar-les ni cap protecció, i després cal recórrer uns 200 metres al costat de la via fèrria sense cap tipus d’empara.
Travessem ara el pla de Campdorà i comencem la pujada cap a Campdorà de Dalt.
“Campdorà és un poble del municipi de Girona situat al nord, entre el riu Ter i al peu del Massís de les Gavarres. Està compost pels nuclis de població de la Muntanya de Campdorà, el Pla de Campdorà i el raval contigu amb el Pont Major de Girona (els dos primers són nuclis rurals, mentre que el tercer és pròpiament urbà). Fins a l'any 1975, any en què va passar a formar part de Girona, Campdorà va ser part del municipi de Celrà. El nucli antic és centrat en l'església de Sant Jaume i el Castell. Al terme del poble hi destaquen també la Rectoria, la Farinera Vinyals i el Balneari. Hi ha també un jaciment arqueològic” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Campdor%C3%A0)
A partir de l’església i el castell, la ruta planeja bastant durant un quilòmetre i mig i ens ofereix un paisatge que sorprèn la primera vegada, entre boscos, prats i masies. Tot un oasi de tranquil·litat a quatre passes de Girona.
Llevat d’una petita drecera que agafem, tota la pujada fins a l’església és per carretera estreta asfaltada, encara que amb molt poc trànsit, i continua així fins que comencem la baixada cap a la vall de Sant Daniel. En aquesta baixada destaquen les argileres de Sant Daniel i les seves basses.
Un cop a la vall, fem una anada-tornada fins a la font del Ferro i continuem cap al monestir de Sant Daniel. Després del monestir travessem el riu Galligants, anem a la font d’en Pericot i pugem pel carrer de la Baixada de la Font del Bisbe cap a la Torre Gironella. A partir d’aquí, fem un petit recorregut pel barri vell: passeig arqueològic, plaça dels Jurats, Sant Pere de Galligants i Jardí de l’Àngel. Continuem ja pel barri de Pedret fins al pàrquing on tenim el cotxe i donem per acabada aquesta entretinguda matinal.
Ha estat una ruta molt interessant per una zona poc coneguda de Girona que val la pena de visitar tot i el quitrà que hem hagut de trepitjar