El martiri de Santa Eulàlia

Us deixo un traçat de GPS horrible; el mòbil es va tornar boig dins la catedral. Tot i això de moment penjo aquesta ruta, esperant poder-la repetir algun dia per redreçar-la i afegir-hi alguns punts més de la famosa llegenda de Santa Eulàlia.
La història ens diu que aquesta jove pastora d'oques de 13 anys va ser torturada i crucificada pels romans (Dacià) per no voler renegar de la seva religió cristiana.
La ruta comença a la catedral, on reposen les seves restes, i on podrem veure les 13 oques que simbolitzen els 13 martiris als que fou sotmesa la santa (●wait point número 4). Un autèntic calvari que Wikipèdia relata d'aquesta manera:

Quan tenia tretze anys s'inicià la persecució de Dioclecià contra els cristians. Per això, amb valentia, d'amagat dels pares, anà al temple (●wait point número 10) per a increpar i humiliar al prefecte Decià. Després d'insultar-lo, Decià li demanà que adorés falsos déus i la perdonaria, però ella li va llançar un grapat de sorra damunt de l'altar en to de befa. Per això la prengueren, l'empresonaren a la presó del final del carrer de la Boqueria que donava a l'indret de la Volta de Santa Eulàlia i del Remei. (●wait point número 7).

Com que no volgué apostatar, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç.

Un altre dels turments que va patir va consistir a ficar-la nua en una bóta plena de claus i vidres i llançar-la rodolant tretze cops per un pendent, l'actual carrer anomenat Baixada de Santa Eulàlia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. (●wait point número 6). Per commemorar aquest fet, la diada de la santa, els fidels pujaven i baixaven aquest carrer tretze cops, simbolitzant el recorregut de la bóta. També per això, Santa Eulàlia era patrona del gremi de boters.

També la tancaren tota nua dins un corral ple de puces. Per això quan s'acosta el dia de la seva festa les puces són més grosses que mai, que volen recordar el martiri de la santa. Per això entre la Volta de Santa Eulàlia i la del Remei hi ha el Call de les Puces.

Un altre turment fou el del foc, lligada la jove a una estaca; miraculosament, però, les flames s'apartaven del cos d'Eulàlia per dirigir-se contra els seus botxins. L'episodi és un dels que està representat als relleus del rerecor de la Catedral de Barcelona (●wait point número 3).

Després d'ésser fuetejada, va ser tancada en una presó, en un calabós ple de puces per tal que li piquessin les ferides. Aquesta presó, deia la llegenda, era al carrer de la Volta de Santa Eulàlia (●wait point número 8). Per això, el 12 de febrer, les puces són més grosses i piquen amb més furia. El sol, avergonyit d'aquest martiri, no vol entrar en aquest carreró, habitualment fosc i només l'il·lumina la diada de Santa Eulàlia. La santa havia estat empresonada, també, a la Volta del Remei o al número 7 del carrer del Call (●wait point número 9).

Diu la llegenda que, després dels tretze turments, finalment la van clavar tota despullada en una creu en forma d'aspa (forma coneguda com a creu de Santa Eulàlia, o de Sant Andreu) a la Plaça de l'Àngel (●wait point número 12).

Quan les restes de la santa van ser traslladades de Santa Maria de les Arenes (o del mar) a la Catedral, el 878, en arribar la processó al portal de la ciutat, que era on ara hi ha la Plaça de l'Àngel, l'arca on anaven les restes va prendre un pes tan gran que no va poder ser moguda i van haver de deixar-la a terra. Malgrat els intents d'aixecar-la, no hi havia manera de poder continuar la translació i es va pregar perquè el Cel enviés un senyal que permetés conèixer-ne la causa. Un àngel s'aparegué llavors i assenyalà amb el dit un dels canonges que prenia lloc a la processó: el sacerdot, penedit, va confessar que, en fer el trasllat de les restes de la santa a l'arca, se n'havia quedat un dit, com a relíquia i, en tornar-lo al seu lloc, van poder tornar a aixecar l'arca i continuar la cerimònia: la santa no volia entrar "incompleta" a la seva ciutat. Per aquest motiu, l'antiga Plaça del Blat va canviar el nom i passà a dir-se Plaça de l'Àngel i l'actual carrer de la Llibreteria prengué el nom de Baixada de Santa Eulàlia, a més, s'hi instal·là al portal l'escultura d'un àngel acusador de planxa de coure (●foto wait point número 12) que assenyalava cap avall, i una altra de Santa Eulàlia.