El Camí de les Pardines des de la Borda de les Pardines fins el Llac d'Engolasters (circular)

El Camí de les Pardines recorre uns 7 quilòmetres totalment planers des dels Cortals d'Encamp fins el Llac d'Engolasters, i fer-lo suposa un passeig ben agradable per fer en família o pràcticar un mica de "running" amb bones vistes. Per arrribar al punt de sortida hem d'agafar la carretera CS220 a Encamp cap als Cortals d'Encamp i agafar un trencall a la dreta una mica abans del quilòmetre 3, allà a l'alçada de la Borda de les Pardines hi ha una àrea d'aparcament on podreu deixar el cotxe.

El camí està totalment adaptat, anirem trobant petits jardins botànics amb plantes del Pirineu en diferents trams del camí, tot i que a l'hivern no estan en masses bones condicions.

Aquests 7 quilòmetres són de barrera a barrera, si rodegem el Llac d'Engolasters, llavors es converteixen en gairebé 9 quilòmetres, que són els que hem fet nosaltres, i cal dir que val la pena fer aquest rodeig.

Les condicions del camí en plè final de Desembre potser no són les millors, ja que en tots els punts ombrívols hi ha una permanent capa de gel per la que hem de caminar amb una mica de compte; com que el camí és totalment planer menys en un parell de ponts que travessen dos rius, això no suposa massa problemes d'estabilitat, i en la majoria de punts hi ha una valla de fusta que ens pot ajudar si no ens veiem segurs. Nosaltres, al anar amb quitxalla, tot i començar amb una mica de compte, de seguida tot ha sigut un "divertimento", ja que per als nens el camí es converteix en una pista de gel improvisada. La veritat és que el gel no relliscava gaire, així que no patiu massa per aquesta circunstància.

Com deia, el camí comença en una barrera per evitar l'entrada de vehicles, i al cap de no massa estona creuarem per sota un túnel que fa 45 metres de longitud. Poc després el camí va a buscar dos racons en els que passarem sobre dos rius, el primer el de Montuell i el segon el de la Molina, ambdós amb espectaculars plaques de gel que ens impressionen. Quan portem gairebé dos quilòmetres de camí arribem a un mirador que ens permet contemplar els pics de Llevant, la Torralleda i la Pala Alta, tenim una llegenda que ens permetrà identificar-los. Allà mateix hi trobem la figura de la Mare de Déu de l'Ecologia, de la qual se'n celebra la Diada el primer Dissabte de Juny.

Un pèl més endavant trobem una desviació cap als camins del Bosc Negre, que podria ser una bona variant per a una altra excursió, i uns tres-cents metres més endavant trobem una desviació cap a la recreació d'una carbonera amb cartells explicatius de tot el procés que paga la pena visitar, ja que és ben a la vora de la pista.

Un cop tornem al camí després d'aquesta visita, ens queda aproximadament un quilòmetre per arribar al final del camí de les Pardines i poder contemplar el Llac d'Engolasters, on hi trobem un parell de restaurants i un bosc d'aventura equipat amb ponts i tirolines. El llac d'Engolasters és en realitat una estany artificial, és d'origen glacial, es troba a 1616 metres d'altitud i té una profunditat mitjana de 17 metres; la longitud de la seva ribera és de 2 quilòmetres. En la nostra visita força part de la superfície del llac estava gelada, cosa que li donava un encant ben especial en un dia molt assolellat com el que varem tenir.

El caminet que rodeja el llac és força assequible, en algun punt hem de superar alguna pujadeta si fem la volta ben a prop de la llera, i a l'alçada de la presa hem de baixar a buscar un pontet que creua per sobre la canal de sortida de l'aigua, per passar sota mateix de la presa i anar a buscar una pista que passa sobre l'altra riba del llac.

Un cop retornats al punt ón finalitza - s'inicia el camí de les Pardines només hem de desfer el mateix camí que hem fet a l'anada fins arribar altre cop a l'aparcament a l'alçada de la Borda de les Pardines.

En resum, es tracta d'una excursió adequada a totes les edats i èpoques de l'any, i que pot servir d'inici cap a altres rutes més amunt com la dels Camins del Bosc Negre.