Activity

Dolmens de Romanyà, alzina monumental més gran de Catalunya i tomba de Merçè Rodoreda- Les gavarres

Download

Trail photos

Photo ofDolmens de Romanyà, alzina monumental més gran de Catalunya i tomba de Merçè Rodoreda- Les gavarres Photo ofDolmens de Romanyà, alzina monumental més gran de Catalunya i tomba de Merçè Rodoreda- Les gavarres Photo ofDolmens de Romanyà, alzina monumental més gran de Catalunya i tomba de Merçè Rodoreda- Les gavarres

Author

Trail stats

Distance
4.07 mi
Elevation gain
558 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
558 ft
Max elevation
1,264 ft
TrailRank 
42
Min elevation
891 ft
Trail type
Loop
Time
2 hours 54 minutes
Coordinates
314
Uploaded
January 24, 2016
Recorded
January 2016
Be the first to clap
Share

near Romanyà de la Selva, Catalunya (España)

Viewed 1818 times, downloaded 34 times

Trail photos

Photo ofDolmens de Romanyà, alzina monumental més gran de Catalunya i tomba de Merçè Rodoreda- Les gavarres Photo ofDolmens de Romanyà, alzina monumental més gran de Catalunya i tomba de Merçè Rodoreda- Les gavarres Photo ofDolmens de Romanyà, alzina monumental més gran de Catalunya i tomba de Merçè Rodoreda- Les gavarres

Itinerary description

Us penjo una ruta molt interessant per al coneixement dels Monuments Megalitics (Dòlmens, menhirs, coves naturals, Paradòlmens) de la zona de les Gavarres, concretament de la zona de Romanyà.També podreu veure l'alzina més gran de Catalunya i la tomba de l'escriptora Merçè Rodoreda. És una ruta molt senzilla apte per a totes les edats ja que el desnivell és mínim i es pot anar fent sense problemes. La durada és d'unes tres horetes segons si anem parant en els diferents monuments. Molt recomanable per introduir-se en el món dels dòlmens. Us animo a fer-la i deixar els vostres comentaris. Fins ara!

Waypoints

PictographTree Altitude 0 ft
Photo ofalzina monumental suro de l'almeda

alzina monumental suro de l'almeda

El suro de l'Almeda és el més gran de Catalunya; té una alçada de 22 metres, el volt de canó té 4,50 metres i la seva capçada és de 27,5 metres.

PictographTree Altitude 934 ft
Photo ofalzina monumental

alzina monumental

PictographTree Altitude 935 ft
Photo ofalzina suro petit de l'almeda

alzina suro petit de l'almeda

Photo ofDolmen Cova d'en Daina Photo ofDolmen Cova d'en Daina

Dolmen Cova d'en Daina

Tipologia: Gran galeria coberta en U. Datació: Neolític final. 2.700-2.200 a.C. Gravats: S'han apreciat cassoletes aïllades a les lloses del cromlec. Descripció: La cambra és rectangular llarga formant un recinte tancat, i està format per 11 suports verticals, i conserva 2 lloses de coberta. La cambra té unes dimensions interiors de 7,60 m de fondària, 1,70 m d'amplada, i 1,50 m d'alçada. El túmul és de tendència ovalada, format per un cromlec de lloses clavades molt visibles. Identificació: Conegut per en Pere Cama i Casas, propietari de la finca a finals del segle XIX, fou identificat i publicat per Agustí Casas l'any 1894 al setmanari La Lealtad de Sant Feliu de Guíxols. Font informació: Josep Tarrús i Galter. Dolmens i menhirs. 48 monuments megalítics de les Gavarres i el massís d'Arednya. (Baix Empordà, la Selva i el Gironès). 1990, Material arqueològic: De les diferents intervencions arqueològiques, s'han recuperat ossos i dents humanes, puntes de sageta, ganivets de sílex, fragments de ceràmica llisa amb línies incises, campaniformes, denes de collaret de esteatita i cal·laïta, i plaquetes de fibrolita, sorrenca fina i pissarra. Font:Megalítica-La web del Megalitisme http://megalitica.cat/ca/megalitisme.asp

Photo ofAbric Sepulcral de les Pedres Grosses

Abric Sepulcral de les Pedres Grosses

Tipologia: Abric sepulcral format per l’apilonament natural de blocs granítics, coberts per un enorme bloc arrodonit de la mateixa roca, que deixen una cambra funerària al seu interior. Datació: Calcolític. 2.200-1.800 a.C. Descripció: El sepulcre està format per dos blocs laterals i un de capçalera que tanquen l'espai interior, i per sobre dels quals s'hi disposa d'un gran bloc que fa de coberta. Identificació: Fou excavat per Pere Caner i els seus col·laboradors. Font informació: Inventari del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya. Material arqueològic: Es localitzaren 15 fragments de ceràmica a mà, i 3 fragments de ceràmica iberica. Font:Megalítica-La web del Megalitisme http://megalitica.cat/ca/megalitisme.asp

Photo ofCementiri-Tomba de Merçè Rodoreda Photo ofCementiri-Tomba de Merçè Rodoreda

Cementiri-Tomba de Merçè Rodoreda

L'any 1972 l'escriptora Mercè Rodoreda s'instal·là en un dels nous xalets de la urbanització adjacent al nucli de Romanyà, després de retornar de l'exili. Aquest xalet, apellat aleshores El Senyal (avui El Senyal Vell), propietat de la seva amiga Carme Manrubia fou testimoni de l'acabament de la novel·la Mirall trencat (1974), del recull de Viatges i flors (1980) i de la redacció de Quanta, quanta guerra... (1980), la seva darrera novel·la publicada en vida. Estudioses de l'obra de Rodoreda com Mariàngela Vilallonga o Carme Arnau han assenyalat la importància dels espais de Romanyà a la literatura de la darrera etapa de l'escriptora. A més, hi ha una demostrada presència d'aquests espais dins les novel·les esmentades o els "Viatges a uns quants pobles" de Viatges i flors. Així, apareixen parts del jardí del xalet El Senyal Vell a Mirall trencat, atès que la redacció fou paral·lela a la concepció del jardí. Igualment, "Viatge al poble de la por" de Viatges i flors és un retrat quasi literal de la casa i el seu jardí. En aquesta línia, Quanta, quanta guerra... immortalitza la masia El Refugi i els boscos de Romanyà. L'estudiosa Vilallonga destaca així l'estreta relació que es palesa entre les obres de la darrera etapa de Rodoreda i el seu entorn més immediat de Romanyà, que converteixen la població en un espai literari en si. Rodoreda morí l'any 1983 a Girona i fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva, tal com ella havia desitjat. L'any 2014 el poble va retre homenatge a l'escriptora col·locant el bust que ella mateixa va encarregar a l'escultor Antoni Delgado abans de morir. Font: Vikipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Romany%C3%A0_de_la_Selva#Merc.C3.A8_Rodoreda_i_Romany.C3.A0

Photo ofAbric Sepulcral 'l'Abric d'en Cama'

Abric Sepulcral 'l'Abric d'en Cama'

Photo ofCista del bosc d'en roquet

Cista del bosc d'en roquet

Tipus: Cista amb túmul de tendència subrectangular. Període: Neolític Mig-Recent (3500 ac / 2500 ac). Descobridor: Manuel Cazurro i Ruiz, al 1912, en publica una breu ressenya i una fotografia amb el peu "Dolmen Pequeño de Romanyà de la Selva" i donant-li el número 2. Excavacions: M. Pallarès podria haver-la excavat. Ll. Esteva l'excavà i el restaurà a principis dels anys 50. Materials: De l'excavació d'Esteva destaquen 2 fragments de ceràmica basta de color vermellós i negrós amb grans de quars i mica, dipositats al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Planta: LL. Esteva, al 1957. Orientació: Alineament longitudinal, nord-oest / sud-est (320º - 140º). Dimensions: Cambra: 1,40 m de llarg, 1,10 m d'ample i 0,85 m d'altura màxima. Túmul: Artificial de tendència circular, restes visibles. Lloses: De granit. 6 a la cambra (5 "in situ", 1 reposada per Esteva, probablement al seu lloc d'origen seguint foto de Cazurro del 1912). Una caiguda a migdia pot ser de la cambra. Una altra caiguda, a tocar de la paret de ponent, pot ser resta de la coberta. Font: Megalitisme http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Cista+del+Bosc+d%27en+Roquet&x=0&y=0

Photo ofParadolmen del camp den guitó

Paradolmen del camp den guitó

Tipus: Paradolmen, dolmen o cista amb túmul segons autor. Període: Calcolític (2200 ac / 1800 ac). Descobridor: A. Lozano i A. Solà. Excavacions: J.M. Almeda. LL. Esteva. Materials: No s'en trobaren a l'excavació d'Almeda. De l'excavació d'Esteva, 1 fragment de ceràmica, basta i de color terrós. Planta: LLuís Esteva, al 1957. Orientació: Nord. Dimensions: Cambra: 2 m de llarg, 0,70 m d'ample i 1 m d'altura màxima. Lloses: A la pedra "D", caiguda i aixecada per Ll. Esteva, hi ha una cassoleta en la seva part superior de 12 cm de diàmetre per 6,3 cm de fondària. A la "B" hi ha una hendedura artificial per que hi encaixi la "D". Font: Megalitisme http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Paradolmen+del+Camp+d%27en+G%FCit%F3&x=0&y=0

Comments

    You can or this trail