Cueva del Tesoro (Rincón de la Victoria, Málaga)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
La cova del Tresor (antigament Cova de l'Higuerón), és una de les tres úniques coves d'origen submarí que es coneixen al món, sent, a més, l'única d'aquestes característiques en el Continent europeu; les altres dues estan a Àsia i Amèrica Central (Mèxic). Està situada al municipi de Rincón de la Victòria, a uns 15 km. de la ciutat de Màlaga. Es troba excavada en un promontori de naturalesa calcària formant un penya-segat a la vora del mar Mediterrani. Es creu que la seva formació es va produir al voltant de l'època juràssica.
Les seves històries i llegendes es remunten a diverses èpoques: al Paleolític, a la primera Edat del Bronze, als fenicis, amb els romans i amb els àrabs. De tot això han quedat nombroses mostres, tot i que el misteriós tresor àrab que diuen que amaga en les seves entranyes està encara per descobrir ... tot i que la Cova en si mateixa és un tresor per a la Humanitat.
En aquest lloc i en temps remots existien materials silicis dipositats en una zona de sedimentació. Al seu torn, sobre aquests es van anar sedimentant noves capes de cúmuls calcaris. Aquesta combinació geològica va començar a elevar-se a causa de pressions subterrànies i, fruit dels corrents marins i el colpejar de les ones, es van constituir diverses buits i galeries que van emergir en els Cantals de la zona per la pressió dels extrems de la plataforma de sedimentació .
D'aquesta forma el mar va constituir galeries típiques de coves submarines, amb columnes i goles que són la base de la Cova del Tresor. Més tard, un cop emergida la zona sobre el nivell del mar, filtracions d'aigua dolça van anar constituint formacions d'estalactites i estalagmites, pròpies de coves d'origen terrestre i de l'erosió per aigua dolça. D'aquesta manera va quedar conformada l'actual Cova del Tresor, amb uns 500 metres de galeries i una zona de llacs.
A l'entrada de la Cova hi ha una exposició i sales d'Interpretació de l'entorn geològic i natural del paratge, així com de les restes trobades que han pogut conservar-se. I és que la Cova conservava al seu interior grans tresors, uns reals ja descoberts, i potser altres per descobrir. Entre els primers, algunes pintures rupestres, que residien en zones no accessible al públic. També van ser trobades ceràmiques del Neolític "de les Coves", una punta de fletxa del Solutrense, puntes de sílex, destralons, burins, lascas, ganivets polits, polseres, punxons i arpons ossis, restes fenicis i àrabs ...
Aquesta cova va ser declarat Bé d'Interès Cultural en 1985.
El seu nom prové de la llegenda del tresor dels cinc reis...
Aquesta llegenda fa referència al tresor dels cinc reis de la dinastia almoràvit, l'últim rei, Tesufín ibn Ali, hauria mort a la plaça d'Orà en l'any 1145, a les mans dels almohades, després embarcar el tresor reial rumb a Al-Andalus . Els rastres d'aquest tresor es van perdre, i va ser Fra Agustí de Milla i Suazo, natural d'Orà, qui al segle XVII va recollir la llegenda en el seu manuscrit, encara inèdit, titulat Història Eclesiàstica i Secular de Màlaga i el seu Bisbat, en el qual assenyala com a lloc d'enterrament del tresor a la cova del Higuerón..
El professor Laza Palau va trobar durant les seves excavacions un llum d'oli de ceràmica en el qual s'havien introduït 6 monedes d'or almoràvits, de l'època d'Alí ibn Yusuf. La seva interpretació, després de conèixer que per a algunes tribus sahrauís, hereves de les tradicions almoràvits, el número 6 és de gran valor màgic i supersticiós, aquell tresor va ser amagat intencionadament al costat d'una de les boques d'accés a la cova, com a part d'un ritual màgic d'ocultació del tresor.
La llegenda es completa amb la intervenció d'aquell personatge, anomenat Antonio de la Nari, natural de Suïssa, que va passar gairebé 30 anys buscant el llegendari tresor dels cinc reis mahometans, obrint amb dinamita galeries i passadissos, i que va morir el 1847 en una de les seves explosions.
Les sales de la cova:
Sala de la Mare de Déu:
Rep aquest nom perquè D. Manuel Laza Palau últim investigador de la cova, la va descobrir el 12 d'octubre de 1951, dia de la Mare de Déu del Pilar, col·locant en un buit de la mateixa, una imatge commemorativa.
Sala Marco Craso:
Aquesta sala rep el nom de Marco Craso perquè dit tribú romà va estar ocult en aquesta cova. Així ho documenta l'escriptor i historiador de l'època Plutarc en les seves "Vides Paral·leles", refereix que Marco Craso es va veure obligat a fugir de Roma després de l'assassinat dels seus pares i germans pels venjatius Zinna i Mario, va arribar a Màlaga i es va amagar amb la seva gent a la cova durant vuit mesos.
Sala de pintures rupestres:
En aquesta sala es troben diferents restes de pintures Rupestres, abundant les pintures monocromàtiques-esquemàtiques. En l'actualitat, aquesta sala roman tancada al públic per estudi.
Sala de l'Àguila:
El nom de la sala ve per l'existència d'una formació pètria en forma d'aquesta au rapinyaire baixant en picat.
Sala de la Diosa Noctiluca:
Denominada així per trobar-hi el temple dedicat a la deessa lunar mediterrània Noctiluca. Als seus peus un altar bicorne on es van trobar diferents restes de cendres pertanyents a animals sacrificats en honor seu.
Sala del Volcà:
Rep el nom pel lleuger augment de temperatura en el seu interior pel fet que ens trobem a la sala més profunda que es visita a la cova.
Sala dels Llacs:
És la sala més àmplia i humida de tota la cova, on podem trobar formacions característiques com les estalactites excèntriques, gràcies a les filtracions d'aigua dolça a través de la pedra, a més dels tres llacs de formació natural que alberga la sala.
Aquí finalitza aquesta interesant visita a la cova del tresor.