Creu modernista-Menhir de la Murtra- Dolmen Cova d'en Daina- Sant Martí de Romanya.

Ruta fácil i molt ben marcada. Si voleu entrar a l'església de Sant Martí demaneu la clau en el restaurant Roquet.

INFORMACIÓ

DOLMEN COVA D'EN DAINA

El dolmen de Cova d'en Daina és un sepulcre a galeria coberta de grans dimensions fet amb lloses de granit. Interiorment fa 7,60 m de llargada per 1,70 md'amplada i 1,50 md'alçada màxima. La seva càmera funerària és rectangular i està separada de la galeria per una porta formada per tres peces: els dos brancals i la llinda. El túmul i el cròndol són encara força evidents; aquest darrer forma un cercle d'onze metres de diâmetro. L'entrada del dolmen està orientada al sud-est, cosa que permet que la llum del sol arribi a l'interior de la cambra funerària en determinades èpoques de l'any, generalment durant els solsticis d'estiu o hivern, probablement per qüestions religioses.
Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït cap al 1700-2200 aC. Les excavacions promogudes per Lluís Esteva Cruañas van permetre trobar nombrosos ossos humans i dents, set puntes de fletxa de sílex de diferent tipologia, fragments de ganivet, fragments de ceràmica i comptes de collaret.
La construcció requeria el treball d'un grup humà organitzat. Calia arrossegar els blocs, amb ajuda de troncs cordes, des d'una pedrera propera fins a una encaixada. Un cop sobre aquesta, la llosa es deixava caure fins a una ranura i es calçava bé amb la construcció del túmul (pedres i terra). Quan la càmera ja havia estat muntada, es col·locava ia coberta amb la mateixa tècnica del talús.


MENHIR DE LA MURTRA

El Menhir de la Murtra és un monument megalític de granit situat al poble de Romanyà de la Selva, entitat del municipi de Santa Cristina d'Aro, dins del massís de les Gavarres. Es troba a prop de la Cova d'en Daina i no s'ha de confondre amb el Menhir de la Murtra de Sant Climent Sescebes.
És de “2 '35 m. d'alt, més uns 0' 70 m. que són enfonsats. D' ample amida 0'70 m. i 0'56 m de grossor” i es pot datar del 4.500 AC
El menhir estava tirat a terra i el van aixecar el 1952 i “assentar a uns 5 metres a l'Oest del lloc on es trobava, per assegurar així la seva estabilitat”.


SANT MARTÍ DE ROMANYA

Les primeres notícies del setge de Romanyà són de l'any 881. Haurem d'esperar més d'un segle per trobar una referència a l'església, que el 1019 apareix com una possessió de la canònica de Girona.
El temple es va construir a finals del segle X o principis del segle XI encara que amb traços preromànics. L'edifici que podem contemplar avui dia encara conserva alguns elements d'aquest moment, si bé va ser reformat a finals del segle XII i posteriorment en època barroca.
Inicialment va ser concebut amb planta de creu grega, si bé el braç est era més allargat. Els braços de la creu i l'absis estan coberts amb volta de canó. A la intersecció dels quatre braços trobem una falsa cúpula, que es recolza en quatre arcs de mig punt depassats.
L'absis ha quedat parcialment amagat per construccions posteriors. Això fa que sigui difícil contemplar una finestra de doble esqueixada, feta amb carreus de granit, que hi ha a la part central.
Uns curiosos arcs uneixen la paret est amb l'edifici de la rectoria.
Una altra finestra, de mig punt i de doble esqueixada, s'obre al mur de migdia del braç sud del transsepte.
Al mur sud s'obre la porta actual d'accés al temple. Està formada per un arc de mig punt adovellat. La protegeix un pòrtic de factura moderna. Als costats de la porta veiem carreus en fileres regulars, que corresponen a una reforma feta entre els segles XII i XIII.
Just davant, però al mur nord, s'obria una altra petita porta, actualment encegada i coberta per vegetació, que n'impedeix la visualització des de l'exterior.
El campanar de torre s'aixeca en part sobre el braç nord del creuer. Té planta quadrada i destaquen les finestres geminades que s'obren a l'últim pis. La coberta és piramidal.
Al segle XVII es va reformar el temple. S'hi va afegir una sagristia al costat nord, eliminada a finals del segle XX. Encara es conserven les edificacions afegides al mur sud, on es van adossar