Collserola: Sant Vicenç del Bosc i Torrent de Can Gordi

Itinerari (circular): Rambla de Can Bell (171 m) – Font de Sant Vicenç (140 m) – Ermita de Sant Vicenç del Bosc (145 m) – Can Guardi/Gordi (205 m) – Font de Can Gordi (205 m) – Font sa Guarda (1090 m) – Serrat d’en Bell (276 m) – Can Bell (172 m) – Rambla de Can Bell (171 m).

Temps efectiu: 1h37’

Encantadora passejada per una bella raconada de la Serra de Collserola. Ambient feréstec i solitari en una de les valls millor conservades al vessant obac de la serra, contrasta la seva solitud amb la gran concurrència de la veïna Vall de Gausac al sector de Can Borrell i Sant Medir. Recorregut d’antigues fonts i edificacions d’antics pobladors a la vall del Torrent de Can Gordi. Ideal per fer a l’estiu quan fa calor, només a la part alta del Serrat d’en Bell el terreny és una mica més obert (matoll) i pot fer una mica de calor segons sigui el temps. Igualment en aquest tram gaudirem d’excel·lents vistes sobre Sant Cugat i la plana vallesana amb Montserrat i St. Llorenç al rerefons.

L’inici del camí pren les marques blanques i grogues del PR-C-38 des de la Rambla d’en Bell, carrer sense asfaltar on destaquen algunes grans mansions d’altres temps, una zona molt tranquil.la als afores de Sant Cugat a on s’arriba per la carretera de l’Arrabassada. En poc més de quinze minuts arribarem al llogarret on s’amaga la font de Sant Vicenç, eixuta. Haurem de pujar uns metres pel talús del barranc per situar-nos en un replà on podrem contemplar les restes de l’Ermita de Sant Vicenç del Bosc, lloc sorprenent enmig del bosc, ideal per aturar-se una estona i reflexionar sobre el pas del temps o sobre res.

Retornant enrere prendrem un brancal de camí a l’esquerra que remunta tot el Torrent de Can Gordi pel seu vessant esquerra i en direcció sud. El sender és en tot moment de molt bon fer, molt rectilini, ample i va ascendint molt suaument. Trobarem pals senyalitzadors de la marató de Collserola. Més amunt creuarem el barranc per continuar pujant per l’altra vessant fins arribar a les runes del mas de Can Gordi (també dit de Guardi), sorprèn què gran devia ser la casa i la quantitat de terreny que ocupaven les terres treballades al voltant. Si baixem uns metres per un regueró podrem atansar-nos a la Font de Can Gordi, aquell dia també eixuta.

Prosseguirem el sender principal amunt fins que farà un revolt pronunciat i creua el barranc per un elevant pont de pedra d’un sol arc que es troba gairebé amagat entre la fronda del bosc. Retornant per l’altre vessant ara aigües avall del torrent anirem ascendint per anar a buscar el Serrat d’en Bell. Arribarem al punt més alt de la ruta a l’alçada d’una torre d’alta tensió. Tot seguint la carena anirem davallant ara suaument ara més abruptament però sempre per bon corriol i en direcció nord. Acabarem sortint a uns camps de conreu i al mas de Can Bell, d’on passarem al punt d’inici de la ruta a la Rambla de Can Bell.

Aquesta ha estat una molt bona passejada familiar amb la Joana i el patufet. Anim caminants!