Collbaix 100 cims

Més informació a https://els100cims.blogspot.com/2014/07/collbaix.html

Comencem a caminar deixant l'asfalt del carrer i prenent la pista de terra que surt, en sentit sud-oest, en lleugera pujada en direcció a una linia elèctrica. Al poc la pista gira en sentit nord-oest i de nou al sud-oest per passar sota la linia elèctrica molt a prop d'una torre, que deixarem a la nostra esquerra. Fins ara hem anat en lleugera pujada. De seguida deixarem la pista por la que transitem i prenem un desviament a la dreta, planerque ens porta a creuar el Torrent del Canigó. Més endavant trobem una altra pista, en millor estat, que ve de l'escola Ametllers. Ens incorporem, girem a l'esquerra, i seguim en sentit nord-oest per passar al costat d'un petit terreny tancat amb filferro. Just passar aquest terreny deixem per l'esquerra altra pista que ens faria tornar de nou a la torre elèctrica abans esmentada. Seguim doncs per la pista per la qual caminem i prenem ara orientació nord-oest. Així, en suau pujada, anem pel mig d'un camp, sembla que abandonat, d'ametllers, al final del qual trobem un encreuament de camins. A l'esquerra veiem senyals de GR i ens dirigim. Seguint aquest sender arribem a carretera asfaltada. Ens imcorporem a l'asfalt i el seguim per la dreta, com sempre en sentit nord-oest. Anem deixant per l'esquerra senders i corriols que si be pugeun al cim, ho fan de manera molt directa i vertical. En el nostre cas anem a buscar un petit grup de pins i un cartell indicatiu. Aquí hi ha lloc per deixar aparcat també els cotxes així que pot ser un bon lloc si es vol fer una mica més curta la passejada. Ja en aquest cartell indicatiu trobem informació que ens diu que seguint en la mateixa direcció fins ara portada anem al Collbaix, seguint el GR3. Més endavant tornem a trobar un altre pal indicador. Seguim, ara per sender local, en direcció al Collbaix. Un centenar de metres més endavant la pista fa un gir a l'esquerra i es bifurca en dos ramals. Tots dos són bos, peró el de més a l'esquerra es troba en molt millor estat, No triguem gaire a trobar un altre desviament. Hem de girar a l'equerra, en sentit sud. La pista que abandonem será la que farem servir per tornar. Fins aquí també es pt arribar be amb cotxe normal així que pot ser aquest també un punt per iniciar el paseig i fer molt més curt. Nosaltres seguim a peu i farem cas dels senyals de pintura blanques i verdes i començarem a pujar, ja més fort, per dins dels bosc en direcció al cim del Collbaix. No farem cas de cap desviament fins arribar al cim. Trobaren pals de fusta amb indicacions.En el cim podem gaudir d'extraordinaries vistes, o no. Cuan decidim tornar ens posarem en marxa seguint el caire de la muntanya per sobre de la Costa de Collbaix, anant seguint sempre els senyals que manen en direcció al Congost per sender senyalitzat com GR fins que el camí gira en sentit nord-oest. Ja ens trobem seguint la carena així que en un moment donat deixen el camí que porta al Congost i seguim pel Gr en direcció a Cal Magdalena. De nou el camí torna a pujar de forma insistent i arribem a una nova cota cimera, sense nom. Ara el camí, molt descompost, comença a perdre alçada de forma decidida fins que acaba de forma sobtada just quan som a puntd'accedir a la pista. Ens trobem dalt d'un marge que sembla impossible de salvar. Hem de buscar un parell de cordes atades a un petit arbre. Així baixarem, fàcil a la pista.
Seguim pel costat de la dreta, en sentit nord-est. Ja ens trobem a la pista que ens ha de tornar al cotxe així que sense deixar-la trobarem primer el desviament fet a la pujada la cim. Ja tan sol ens restarà desfer el camí fins el punt de sortida