Ciutat de Mallorca

Les tasques més importants del regnat de Jaume I van consistir en reorganitzar el territori administrativament i econòmicament, en edificar noves esglésies per substituir les antigues mesquites i en repoblar la ciutat i l’illa que havien quedat mig deshabitades amb la fugida dels musulmans. Van arribar repobladors de tota la Corona d’Aragó: 80% de catalans, 10% d’aragonesos i 9% occitans, a més d’altres procedències molt reduïdes com és el cas dels italians, navarresos...
L’any 1249, amb l’objectiu de dividir la ciutat proporcionalment per a una millor gestió i per eliminar les mesquites que encara estaven en peu, el bisbe Ferrer Pallarès va dividir la ciutat en quatre parròquies: la de Sant Jaume, la de Santa Creu, la de Sant Miquel i la de Santa Eulàlia, que va ser eliminada en el segle XIV i va aparèixer la de Sant Nicolau. D’aquestes, la més important va ser la de Santa Eulàlia, ja que en ella s’inscrivien els principals edificis dels poders polític, econòmic i administratiu.
Al 1276 morirà Jaume I i per voluntat del rei, les illes, el Rosselló i Montpeller es constituiren en una corona independent a la d’Aragó governada per Jaume II. Aquesta nou regne va comportar situacions de tensió ja que Pere el Gran volia exercir més control sobre les illes, arribant a conquerir-les (incloent també Menorca que encara estava sota domini musulmà) però en 1298 Jaume II les recupera i comença un govern molt fructífer: va promulgar les ordinacions que facilitaren la creació de nous nuclis urbans en l’interior de Mallorca i va iniciar importants empreses arquitectòniques com és el castell de Bellver i la remodelació de l’Almudaina.
Al morir Jaume II, el tro passarà a mans de Sancho I, qui va concedir bandera a la ciutat. No va tenir fills i a la seua mort el tro va passar a mans del seu nebot Jaume III, qui va tenir uns primers anys de govern tranquils però a partir de 1336 la Corona d’Aragó torna a controlar desmesuradament a Mallorca. A més, Jaume III va trencar l’aliança que tenia amb França i va guanyar entre la població una fama de mal governador que va aprofitar Pere el Cerimoniós per demandar-lo per incomplir certs deures que va finalitzar en una sentència que ordenava confiscar dels seus dominis. Així doncs, entre el 1343 i 1344, Pere el Cerimoniós va ocupar Mallorca i el Rosselló i encara que Jaume III va intentar per totes les vies recuperar els seus dominis, el 25 d’octubre de 1349 va perdre la batalla per recuperar la corona on a més també va morir.
Durant tots aquests anys la ciutat va canviar molt, ja que havien de desaparèixer els principals símbols dels musulmans, però el seu perímetre es va mantenir igual gràcies a la reserva de solars i horts sense edificar que els musulmans van deixar intramurs. Així mateix, la murada àrab seguí defensant la ciutat fins a la construcció de les murades renaixentistes com a conseqüència de les dificultats econòmiques d’aquell moment.
Altra característica que es va mantenir de la ciutat àrab, va ser el sistema de distribució d’aigua i el traçat irregular dels carrers. No obstant això, és molt possible que les zones urbanitzades de nova planta es planificaren abans de la seua construcció degut a la regularitat dels carrers que encara tenen alguns dels barris com per exemple el de Sa Calatrava.
Com ja he nomenat abans, Jaume I inicià en els anys consecutius a la conquesta, la construcció de convents i dels primers edificis religiosos que inicialment seguien l’esquema de les ordres mendicants (amb una nau, murs cecs i coberta a dos aigües sobre arcs diafragma) però a partir del segle XIII, les ordres canvien aquest esquema (ara adoptaran la nau única amb capelles laterals i coberta de volta de creueria) i la ciutat adoptarà aquest nou model fins ben entrat el segle XVI.