Castell de Centelles

Font.

Plafó amb informació.

Indicador.

El castell.

Gran fortalesa del segle IX dividida en dues parts, el Recinte Sobirà, al damunt d'una roca de difícil accés, al centre del conjunt, i el Recinte Jussà, molt més gran i amb la capella de Sant Martí. La fortalesa va ser preparada per armes de foc al segle XV. Va ser aixecat pels carolingis al segle IX i surt esmentat per primera vegada l'any 898, amb el nom de "castell de Sant Esteve" en el vilar de "Sentelias" i pertanyia als comtes de Barcelona, segurament es va aixecar, potser aprofitant alguna fortificació anterior, en temps de Guifré el pilós (879-97). La família Centelles seran els senyors, Guadall de Centelles apareix documentat l'any 1041, i l'any 1062 apareix Guadall Guilabert com a senyor de Sant Martí de Centelles. Els trobem de nou esmentats al segle XIII, l'any 2011, on en un document ordenen ser enterrats en la capella del castell i l'any 1242 Bernat de Centelles ja és citat com a senyor del castell, que canviarà el nom de Sant Esteve pel definitiu de Centelles. En aquests segles la força va tenir castlans majors i menors, els Santa Eugènia com a majors, fins que al segle XIII passà als Bell-lloc per matrimoni, al segle XIV als peguera i al segle XV als Tagamanent i després als Montbui. Com a castlans menors trobem els Vilanova. En aquests segles va haver-hi enfrontaments i conflictes feudals, especialment a finals del segle XIII, entre la casa de Montcada i el bisbe de Vic, al que protegia Jaume el Just. Els Centelles es posen del costat dels Montcada. Al segle XIV s'enfronten amb els Castellcir. L'any 1337 l'enfrontament era greu, consta com a causa els abusos comesos per Gilabert de Castellcir i els seus fills Roger i Bernat, contra la dona i la filla d'Eimeric de Centelles. Aquests posen setge al castell de Castellcir, que el tenien a uns deu quilòmetres de distància, a ponent. Els Centelles aconsegueixen l'any 1349 que el sobirà tregui la jurisdicció del castell i terme a Guilabert de Castellcir. L'any 1363 Gilabert de Centelles comprava aquesta jurisdicció i terme al sobirà, i la ven als Bell-lloc. Al segle XV els Centelles deixen de residir al castell i es traslladen a Santa maria de Vinyoles. A la Guerra Civil Catalana (1462-72), el castell va ser ocupat per les forces de Joan II, després de tres assalts. La Diputació del General el vol recuperar i l'any 1464 estableix el setge. En aquest setge una bombarda va enderrocar una part de la muralla del Recinte Sobirà, fet que va afavorir que els defensors es rendissin l'abril de l'any 1465. Aleshores Pere IV, el Conestable de Portugal, el sobirà de Catalunya escollit per la Generalitat, ordena reparar el castell, l'ampliació de les fortificacions i adequar-lo per armes de foc. Els mestres d'obres encarregats reduïren la roca on era el Recinte Sobirà, per fer més ampli el Recinte Jussà, ja que el Conestable havia decidit convertir-lo en la seva residència. Les obres es realitzen en plena guerra, els anys 1465-66 i la intenció era convertir-lo en un palau reial fortificat, per la qual cosa s'obriren noves finestres, es posaren vidrieres, es pintaren els sostres i es prepara una cambra pel rei. Però el Conestable de Portugal, ni cap sobirà residirien mai al castell. Finalitzada la contesa l'any 1472, els Centelles l'ocupen de nou. L'any 1599 l'Àustria Felip III crea el títol de comte de Centelles per a la família. Al segle XVII comença la seva decadència. A la Guerra dels segadors (1640-52/59) va ser lloc de concentració de tropes, que feren força destrosses en el conjunt. Al segle XVIII, en el decurs de la Guerra de Successió (1705-14) va ser ocupat pels miquelets vigatans, partidaris de l'Arxiduc Carles i des d'allà partiren per bloquejar les tropes enviades pel virrei Velasco. Ja al segle XIX, a la Guerra del Francès (1808-09), l'any 1809 les tropes napoleòniques del general Saint Cyr, van ocupar les poblacions de la zona, el castell i van volar una part. A les Guerres Carlines, va ser un lloc de refugi de diverses partides, que enderrocaren murs i volaren algun espai, la qual cosa va significar la fi del castell, sent definitivament abandonat i espoliat fins avui en dia.

Muralles i merlets de mantellet.

Interior del castell i tronera per arma de foc.

Pany de muralla sobre el penya-segat.

Merlets del castell Jussà fotografiats des del castell Sobirà.

Interior de la torre del castell Sobirà.

Porta gòtica de la fortalesa.

Vessant de la muntanya.

Pedrera del castell.

Masia.

Vaques lliures.