Castellbell i el Vilar, 04-08-18
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 3.67 mi
- Elevation gain
- 240 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 240 ft
- Max elevation
- 618 ft
- TrailRank
- 49
- Min elevation
- 368 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- one hour 32 minutes
- Coordinates
- 502
- Uploaded
- August 4, 2018
- Recorded
- August 2018
near Castellbell i el Vilar, Catalunya (España)
Viewed 514 times, downloaded 4 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta feta amb les nenes completament per asfalt, tret d´un petit trosset fins a arribar al riu, la tornada per el mateix camí fins al lloc on em deixat el cotxe, devant de la piscina.
CAST.
Ruta realizada com mis hijas completamente por asfalto, salvo una pequeña parte hasta el rio, la vuelta por el mismo sitio donde dejemos el coche, delante de la piscina.
Waypoints
Religious site
444 ft
Esglesia Sagrada familia de Bauma
La Sagrada Família de la Bauma és una església de Castellbell i el Vilar, protegida com a Bé cultural d'interès local, que fou l'església de la colònia tèxtil i barri de la Bauma. Juntament amb la torre fou l'edifici que donà personalitat a la colònia. Església força monumental, d'estil medievalista, situada al peu de la carretera de Manresa a Terrassa, a mà dreta, en el barri de la Bauma. La planta de l'església presenta una gran nau central més ampla i dues de laterals, que acullen capelles separades per una alternança de columnes i pilars decorats amb motius vegetals. L'espai interior està distribuït en tres trams, determinats per tres columnes a ambdós costats i tres més d'intercalats. L'absis és semicircular i conté cinc finestres. Els vitralls laterals estan tapiats amb un envà per la part de dins, encara que visibles pel cantó de fora. Les columnes no són treballades, sinó senzillament buixardades. A l'altar major hi ha una escultura de la Sagrada Família. La façana principal presenta una porta adovellada, de mig punt i una gran rosassa. L'aparell és força irregular. A ambdós laterals hi ha quatre contraforts, obrats amb grans carreus. En conjunt l'església té un aspecte esvelt i amb verticalitat.[1] La torre-campanar, de planta circular i coronada amb un esvelt cos cònic, dóna al conjunt un aire centreeuropeu Va ser construïda durant els anys 1905-1908 per iniciativa del senyor Joan Vial, propietari de la fàbrica que en pagà una bona part, i del Bisbat. L'església, juntament amb el casino i la torre de l'amo eren edificacions típiques de les "colònies" fabrils de l'època, i manifesten la solidesa dels propietaris, enfront de les cases humils dels treballadors. El projecte de l'església és de l'arquitecte Alexandre Soler i March. Les obres es començaren el mes de gener de 1905 i s'acabaren a l'abril de 1908. Fou inaugurada pel Bisbe de Vic, Dr. Torras i Bages i hi assistiren també el governador Civil de Barcelona, Sr. Ángel Ossorio y Gallardo. La riuada dels dies 19-20 de setembre de 1971 va inundar les barriades de vora el riu, de manera que les dependències i el sòl de l'església quedaren molt deteriorades. Els veïns de la Bauma van reconstruir-la, tot aportant donacions en diner i treball.[1]
River
390 ft
Riu Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres. El nom deriva del llatí rubricatus, mot que significa vermell i fa referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color. Alhora, aquest terme s'hauria transformat en lubricatus per dissimilació. Lubricatus es deriva del mot lubricus que significa "relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues versions tenen una certa relació. El seu traçat travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s'engorgi a Cercs, al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell. De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, s'orienta després a ponent, al solc prepirinenc, a la Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija, per l'esquerra, i a Guardiola de Berguedà s'hi troba l'aiguabarreig amb les aigües del Bastareny, que baixa del Cadí i poc després les aigües del Riu de Saldes, procedent del Pedraforca, ambdós tributaris per banda dreta. A Guardiola de Berguedà hi trobem l'inici del canal industrial de Berga, obra inaugurada l'any 1899 i impulsada per l'enginyer Marcel·lí Buxadé, que porta l'aigua del riu a la capital de la comarca del Berguedà. És en aquest municipi on el riu abandona el solc prepirinenc en travessar el muntanyam calcari encavalcat de l'Alt Berguedà per l'estret congost de Fígols (municipis de Cercs i la Nou). En el seu camí cap al sud, l'aigua del riu que no ha estat canalitzada alimenta l'embassament de la Baells, inaugurat el 1974, amb una capacitat de 109,43 hm³ i que està situat a Cercs. El riu entra a la Depressió Central. Després de l'embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals (Olvan, Avià, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Manresa...). Fa uns anys s'aprofitaven les aigües del Llobregat per produir l'energia elèctrica que necessitaven les màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses colònies tèxtils amb rescloses i canals llarg del riu. Actualment continuen en funcionament nombroses minicentrals elèctriques que fan que el cabal del riu disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams, especialment en temps de sequera. Prop de Balsareny hi ha l'inici de la Séquia que fou construïda per ordre del rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l'aigua del Llobregat a Manresa. En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant progressivament el seu cabal: riera d'Olvan i de Clarà a Gironella; riera de Merlès a Puig-reig; riera Gavarresa a Cabrianes; el Calders a Navarcles... A Castellgalí, el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar notablement el seu cabal. Més endavant travessa la Serralada Litoral, A Monistrol inicia un enorme canyó per l'extrem oriental de Montserrat, que acaba a la Puda, i s'obre a la depressió del Vallès i del Penedès, la qual travessa per Olesa de Montserrat, fins a Martorell on rep les aigües d'un altre afluent molt important: el riu Anoia, i passa sota el pont del Diable. Pocs quilòmetres després rep la riera de Rubí i franqueja el darrer congost. Finalment, eixampla la vall i dóna lloc a la plana del delta, d'una gran densitat demogràfica, agrícola i fabril on el Llobregat és molt aprofitat tant pels horts i camps de fruiters com per a les fàbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges. Desemboca formant un vast delta d'uns 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona, així com diverses reserves naturals d'importància a nivell europeu. El curs del riu s'ha modificat a la seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logística del transport de mercaderies. En aquesta zona s'hi troben nombroses localitats tradicionalment agrícoles (que inclouen Llobregat en el seu nom, com Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat) que viuen una pèrdua d'aquesta activitat per la forta pressió per obtenir sòl per a ús industrial.
Monument
465 ft
Ajuntament
Castellbell i el Vilar és un municipi del sud de la comarca del Bages, al límit amb el Vallès Occidental, amb capital al Borràs. Situat a la vall del Llobregat, on el riu travessa de nord a sud la Serralada Prelitoral formant dos pronunciats meandres als congosts de Castellbell i de la Bauma, pel terme discorren també les rieres de Marganell i de Rellinars, que conflueixen al Llobregat prop del Burés, i la riera de Merà, que ho fa vora la Bauma. El sector occidental és accidentat pels contraforts septentrionals de Montserrat (turó de Comellats, 575 m; turó de Morralius, 438 m), mentre que l'oriental està format pels estreps que davallen de la serra de l'Obac (Puigsoler, 524 m; turó de l'Escletxa, 447 m). Limita al nord amb Sant Vicenç de Castellet, a l'est amb Rellinars, al sud amb Vacarisses i Monistrol de Montserrat i a l'oest amb Marganell. El terme està creuat per una complicada xarxa de vials de comunicació que ressegueixen el Llobregat: a la dreta del riu, la carretera C-55 Abrera-Solsona i el ferrocarril de la línia R5 (Llobregat-Anoia) dels Ferrocarrils de la Generalitat, que té una parada a l'alçada del Burés. A l'esquerra del Llobregat, l'autopista C-16 Sant Cugat del Vallès-Manresa (amb un accés vora Can Serra i Pedró), la carretera C-58 en direcció a Terrassa, la carretera BP-1121 que connecta els diversos nuclis de població vora el riu, i la via de la RENFE Barcelona-Lleida, que també hi té una estació al Borràs (Castellbell i el Vilar – Monistrol de Montserrat). També té connexió, a través de diverses carreteres locals, amb els pobles veïns: la BV-1123 que enllaça amb Marganell, la BV-1122 cap a Monistrol a través de Montserrat, la B-122 cap a Rellinars i la BV-1212 cap a Vacarisses. La base econòmica del municipi fou l'aprofitament del riu amb la indústria ja gairebé desapareguda de teixits i filats de cotó. Les antigues colònies industrials vora el riu agrupen la major part de la població: el Borràs (cap del municipi), la Bauma i el Burés; juntament amb l'antic poble del Vilar, conformen el nucli central del municipi. Al sud, la població es concentra a les urbanitzacions del Mas Astarròs, el Prat i el Gall Pigat (actualment conegudes com la Vall de Montserrat) i Molí Alzina o la Farinera. Altres nuclis de població són, a la banda occidental, el poble disseminat de Sant Cristòfol i les urbanitzacions del Mas Enric i Can Prat i, vora la riera de Rellinars, el veïnat de les Comes, a part d'altres petits ravals, veïnats i nuclis disseminats. El municipi, històricament constituït per una gran quantitat de masies molt escampades pel territori, es va formar per la unió de Castellbell, que tenia un extens terme dominat pel seu castell, i la seva parròquia sufragània del Vilar. El castell de Castellbell, ja documentat l'any 979, s'emplaça dalt d'un turó al primer meandre del Llobregat, i va pertànyer successivament als Montcada i als Amat, que foren proclamats marquesos de Castellbell l'any 1702. Des d’època medieval, el castell de Castellbell controlava l’accés del riu Llobregat que comunicava la Catalunya central amb Barcelona. Alhora, també dominava la ruta més bona que accedia al monestir de Montserrat. Durant la Guerra de Successió, el pont de Castellbell i aquest pas estratègic van estar controlats per companyies de miquelets i voluntaris catalans. A partir de juliol de 1713, quan la Junta General de Braços del Principat va declarar la guerra al Borbó, el castell va guanyar rellevància com a presó de filipistes i plaça des d’on els miquelets atacaren les nombroses incursions francoespanyoles que, des del Vallès o el Llobregat, acudien a Manresa. Després de tretze mesos de setge sobre Barcelona, l’11 de setembre de 1714 la ciutat va caure ens mans de Felip V. Al cap d’una setmana, el 8 de setembre i amb la capitulació de Cardona, també es reglamentà l’entrega de Castellbell, convertint-se així en un dels darrers baluards de les llibertats catalanes. Arran de l'arribada del tren el 1859, sota el turó del Vilar van anar apareixent les colònies tèxtils que aprofitaven la força de l'aigua del riu: el Burés, el Borràs i la Bauma; més amunt, dins la plana de Sant Vicenç, la de Can Serra. La creació d'aquestes fàbriques va atreure nous habitants i va provocar la millora de la xarxa de comunicacions. Al segle XX els nuclis del sector central es van anar agrupant i van experimentar un gran creixement de població amb l'allau d'immigrants provinents del sud d'Espanya als anys 50 i 60. Les diverses crisis del tèxtil han afectat la localitat, de les quals s'ha anat recuperant de mica en mica (vegeu més avall l'apartat sobre Demografia).
Fountain
Sports facility
593 ft
Inici i final, marxa, Piscina municipal
Diumenge al vespre Castellbell i el Vilar estrena les noves piscines municipals i dóna el tret de sortida a la temporada d’estiu. Les instal·lacions municipals han estat remodelades de dalt a baix aquest hivern. Els vasos de les dues piscines s’han adaptat a la normativa actual i s’ha adequat l’espai de zona verda i l’enllumenat. La piscina gran, de 25 x 12,5 metres, compta amb un sistema hidràulic totalment nou i passa a tenir una fondària màxima de tres metres. La piscina mitjana incorpora un espai nou per als infants. Els dos vasos permeten un estalvi important d’aigua i compleixen les normatives de seguretat i eficiència.
You can add a comment or review this trail
Comments