Castell Vell d'Olivella

Inici i final de la ruta SL-C 100

Vinyes

Roques calcàries

Feixes de pedra seca

Barraca de pedra seca

Font del Rector

La font del Rector està situada al costat esquerre de la masia del Rector (fondal antigament conegut com a coma de Sant Pere), que aflueix al fondo de la Servera en el Barret del Rector. Aquesta font -documentada l'any 1681 com a font del Castell Vell- proveïa d'aigua la propera masia del Rector i les hortes que hi havia en les feixes de sota mateix de la font.

Safareigs del Rector

A l'estiu i en èpoques de sequera, els vilatans no podien accedir als pous, ja que els propietaris en racionalitzaven lús i nomes oferien aigua per beure. Quan calia rentar la roba, feien torns per anar als safareigs de la font del rector i es repartien la tasca de transportar la roba bruta, el cubell, el sabó i la monyeca de cendra. Posaven la roba en uns cubells de zenc amb aigua i cendra i la deixaven en estuba. La cendra emblanquia la roba i la desinfectava. després la rentaven amb pastilles de sabó fetes a casa, amb sosa i greixos animals. Un cop neta, l'estenien sobre les mates.

Esgésia de Sant Pere del Castell Vell

Aquesta església data del segle X, és d'estil romànic i va ser l'antiga parròquia d'Olivella. Podem observar-hi les principals característiques arquitectòniques del romànic: parets robustes i amb poques obertures, orientació est-oest amb l'absis a llevant i entrada oberta al mur meridional. L'edifici es va resoldre presumiblement amb una volta de canó, sobre la qual hi debia haver una coberta a doble vessant. Al segle XII, la nau va ser ampliada cap a ponent, amb un cos quadrat de parets més primes. L'any 1625 la parròquia es va traslladar al temple bastit al poble, al costat del castell nou.

Castell Vell d'Olivella

Aquest castell dé l'origen en el segle X. Va formar part inicialment del terme del castell d'Olèrdola, visible des d'aquest punt. A finals d'aquell segle, l'any 992, ja apareix documentat amb terme propi. És un petit castell de frontera, creat amb l'objectiu d'enfortir els límits amb els territoris serraïns. Es desconeixen les construccions que en formaven part. S'intueix, però l'existència d'una torre circular, emplaçada segurament sota les restes del molí de vent, que són visibles actualment. Les dependències del castell se situaven dins d'un recinte murallat trapezoïdal. Al segle XIII es va construir el castell nou, documentat el 1264, en el lloc on es va desenvolupar el nucli d'Olivella. Tanmateix, aquest castell va continuar sent utilitzar fins a la segona meitat del segle XV.

Barret del Rector

Formació rocosa que alguns investigadors han considerat com a restes d'un dolmen prehistòric, i que pel seu perfil es coneix com el barret del Rector. Té una gran tradició com a lloc de reunió de la gent de la comarca. Font: https://www.poblesdecatalunya.cat

Cova d'en Muntaner

La cova està situada a la riba dreta de la riera de Begues. Els materials localitzats a l'entorn de la cova ens permeten suposar que fou ocupada pels humans com a mínim des de fa 7.000 anys. L'aigua de la riera ha inundat repetidament la cova i mai s'hi han trobat restes. Les coves han estat un refugi natural emprat pels humans des de la prehistòria. Sovint hi residien en etapes curtes, a recer de les inclemències meteorològiques o hi tancaven els ramats d'ovelles o cabres. A partir del segon mil.leni abans de la nostra era, els han utilitzat especialment com a lloc d'enterrament o com a santuaris.

Riera de Begues

La riera de Begues, neix prop d'aquest poble i entra al terme d'Olesa per la cadira de Sant Cristòfol. La riera de Begues rep a la riera d'Olesa a l'Hospital i, després de rebre l'aigua de diferents torrents, aflueix a la Mediterrània a ponent de Sitges. Rep diferents torrents en el seu recorregut. Per l'esquerra: el fondo del Corral de l'Hospital o del Pi del Lluc; el de la Boixosa; el de la Llaurada, que provenen del Puig de la Mola. Per la dreta rep el torrent dels Albans; el de cal Malet i el dels Lladres; el torrent de la Gavarra i el fondo de Vallmala. Font: https://patrimonicultural.diba.cat

Bosc dels Pibens

Petit bosc de pins pinyers.

Olivera centenària

Can Muntaner

Antigament coneguda com a mas Domènech, se sap que estava enrunada cap a la fi del segle XVII, quan va ser adquirida i reconstruïda per Isidre Muntaner. El 1733 va ser adquirida per la família Falç, de Sitges i a principis del segle XX per la família Camps de cal Caçador. L'edifici està format per diversos cossos. El principal té estructura basilical, amb coberta a dues aigües i portal adovellat. Font: https://www.poblesdecatalunya.cat

Pou dels Matxos

Documentat per primera vegada l'any 1847, el Pou dels Matxos se situa a pocs metres de Can Pau, al costat del camí que arriba a aquesta masia des del fondo del Camp Gran. Es tracta d'un conjunt format per un pou amb un abeurador adossat. El pou compta amb un diàmetre interior de 1,40 per 1 metre, aproximadament, mentre que l'abeurador mesura 1,60 per 0,40 metres. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. En aquest cas podria associar-se aquestes construccions a l'abeurament dels matxos (la seva denominació en fa evident la seva funció) i d'altres caps de bestiar que circulessin per aquest camí. Font: https://patrimonicultural.diba.cat