Castell de Milany (des de Vallfogona de Ripollès)

Itinerari (anada i tornada): Pista de Can Corts i GR-151-1 (1115 m) –Torrent de Cal Cuc (1250 m) – Runes de Can Gallard (1290 m)– Font de l’Aberada (1395 m) – Coll de Milany (1480 m) – Castell de Milany (1529 m).

Temps efectiu: 3h

La Serra de Milany es sitúa entre el Ripollès i el nord d’Osona i forma part de la sub-comarca del Bisaura. Conforma juntament amb el sector de Bellmunt-Puigsacalm un entramat orogràfic abrupte i sinuós amb boscos densos i frondosos. Les fagedes de Milany a la tardor i les runes del seu Castell cimer serán el motiu d’aquesta gran excursió que farem des del petit i encantador poble de Vallfogona de Ripollès.

Vallfogona queda fora de les rutes habituals i conserva un ambient ben rústic i apacible, paga la pena aturar-s’hi i recorrer el seu casc urbà, davallar al pont medieval de la Riera de Vallfogona o passejar per l’entorn peculiar de la Font de la Tosca.

La ruta que comemtem es pot començar des del mateix poble a través del pont medieval i seguint la traça senyalitzada del GR-3. Nosaltres l’escurçarem una mica per la quitxalla i pujarem amb els cotxes per la pista que travessant la riera de Vallfogona passa per la font de la Tosca i puja a Can Corts. Passada aquesta casa deixarem aparquem i iniciarem la ruta a peu en dirección sud i seguint en tot moment els senyals del GR-151-1. Pel mig de bosc d’esplendorosos faigs farem camí apaciblement fins anar a creuar el Torrent de Cal Cuc. En aquest punt deixem la pista a la dreta i remuntem el Torrent pel seu marge esquerra a través d’un corriol que va tallant trossos d’antigues pistes. Passarem per les runes de Cal Gallard i l’encisador indret de la Font de l’Abeuradora. El paisatge s’anirà obrint i ja albirarem la carena de la serra amb les runes del seu Castell al capdamunt. Una vegada al Coll de Milany ens atansem a la banda osonenca del Bisaura, amb la serres de Bufadors i de Bellmunt com a rerafons.

Ascendir a les runes del Castell pot ser una experiencia “medieval”. El dia, núvol i rufól, les boires i els arbres desvestits li donen una majestuositat a les runes descobertes que espero haver pogut reflectir a les fotografíes. Era la segona vegada que pujava a aquest bell indret i em va sobtar la gran excavació arqueológica que s’ha fet darrerament (i encara per completar). Fa molts anys de la primera ocasió i d’aleshores només recordava les restes d’un mur de pedra. Lloc inmemorial, gran dia de trobada amb els amics, una conquesta més al temps que passa i passa.

Tornàrem pel mateix camí, xerrant uns i altres, inventant històries i batalles pels més petits. Sempre inventant.

Aquesta va ser una boletada més (sense bolets) però amb gran companyia. Seny i bon cami!!