Castell de Claramunt i Pujol de la Guàrdia

Comencem la ruta als peus del Castell de la Pobla de Claramunt al costat d'un petit pàrquing de terra i d'allà agafem el camí pavimentat que ens porta cap al Castell i gairebé en arribar a dalt, just a l'accés principal, trobem un sender de baixada a l'esquerra.
Visitem el castell de bon matí i enganxem just el començament de la visita guiada que ens ofereix el Dani, un noi molt simpàtic que s'ocupa de vendre les entrades, obrir /tancar la porta i informar als visitants. Despres
Vorejarem tota la muntanya deixant el Castell a la nostra esquena i ens anirem endinsant en aquest sender serpentí i una mica pedra i anirem per dins del bosc intercalant baixades/pujades i trams planers. Sender molt xulo i boscós amb molt bones vistes de les vinyes i prats que es troben a la vall, a més de tota la zona dels voltants. En arribar al cim Turó de la Guàrdia, que realment ens ofereix unes vistes increïbles de tota la Comarca i fins i tot es pot albirar la Serra de Montserrat. El camí de tornada transcorre per un sender de baixada de similars característiques que el de pujada però aquesta vegada amb petites ecaletes de fusta escarpades al camí i així fins arribar a baix del tot i agafar la pista principal. Deixant el cim del Turó de la Guàrdia enrere vorejarem els prats i el Castell ens queda a l'esquerra tota l'estona fins arribar al punt de sortida.

Castell de Claramunt

El castell de Claramunt s'aixeca sobre un turó, i domina el punt on el congost del riu Anoia s'obre a la Conca d'Òdena. Fundat a la segona meitat del segle X.
Formava part del Comtat de Barcelona, i estava integrat dins de la xarxa de castells que marcaven la frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus, amb la funció de protegir i organitzar el territori.

Malgrat que ha estat destruïda i reconstruïda diverses vegades, la fortalesa conserva l'estructura original: un recinte elevat o sobirà que acull la part residencial, amb una torre a cadascún dels quatre angles (entre elles la torre mestre) i la sala gòtica, i un recinte baix o jussà, on s'aplegaven els serveis necessaris per al funcionament del castell, que avui presenta l'aspecte d'un pati molt gran envoltat de muralles amb set bestorres. Dins del recinte jussà, just a l'entrada, hi destaca l'església romànica de Santa Maria (del segle X), a la qual posteriorment s'afegí la capella de Santa Margarida.

El castell va ser encomanat al llinatge dels Claramunt, que en van ostentar el domini fins al segle XII. Posteriorment, va ser absorbit per la casa dels Cardona, que el van convertir en el centre administratiu de les possessions que tenien a la conca d'Òdena. Claramunt, al costat d'altres castells propers, va romandre sota la jurisdicció dels Cardona fins a l'extinció dels senyorius.
Preus per la visita turística
General: 5€

Reduïda: 3€
- Persones de 65 anys o més.
• Pensionistes.
• Titulars del Carnet Jove. • Estudiants amb carnet internacional.
• Titulars del carnet de familia nombrosa o monoparental.
•Grups no turístics de 10 persones o més.

Gratuïta:
• Menors de 16 anys.
• Persones aturades.

*Síntesi històrica*
El castell està documentat des de l’any 978. Com a castell de frontera, formava part de la marca del comtat de Barcelona i servia per fer front als atacs dels sarraïns. Els primers senyors del castell van ser els cavallers de Claramunt, que en van tenir el domini eminent durant els segles X i XI. Des de començament del segle XII, apareixen els vescomtes de Cardona com a senyors alodials. El 1306, els Claramunt de la branca de la Torre de Claramunt van traspassar els drets que tenien als Cardona. Posteriorment, el castell va ser centre administratiu del domini senyorial dels Cardona-Medinaceli sobre les terres de la conca d’Òdena, a excepció d’Igualada. L’arqueologia ha permès constatar fases de l’obra del f inal del segle XIII, del final del segle XV i del segle XVII. La fortalesa ha estat enderrocada i reconstruïda en diverses ocasions des que, el 1463, durant la guerra entre Joan II i la Diputació del General, va quedar malmesa per primera vegada. Després de la guerra, Joan Ramon Folc III de Cardona va ordenar la reconstrucció del castell, que es va perllongar fins al segle XVI. Pels voltants del 1714, arran de la guerra de Successió, el castell va ser enderrocat parcialment i va quedar deshabitat per sempre més. Durant la darrera guerra carlina se’l va fortificar per última vegada, amb dos sentinelles. El 1898, el Tribunal Suprem va abolir definitivament el senyoriu jurisdiccional dels ducs de Medinaceli sobre la Pobla de Claramunt. L’any 1925, Alfons XIII va atorgar el marquesat de la Pobla de Claramunt a l’industrial paperer Antoni Miquel i Costas, qui havia costejat l’explanació del camí d’accés i una restauració parcial de la fortalesa. Actualment el conjunt monumental forma part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya. La gestió correspon al Departament de Cultura i a l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt.