Castell d'Altafulla, el rentador de la baixada de l'abeurador, Plàtan de la plaça i parròquia de Santa Margarida a la Riera.

Castell d'Altafulla

Panoràmica

Plàtan a l'entrada de la Riera de Gaià.

Mural El rentador de la baixada de l'abeurador.

Era un centre neuràlgic del poble, al tard tothom hi duia les bèsties, a l’abeurador que hi havia. Molts xiquets també ho convertien en piscina improvisada. Cap al 1978 van desaparèixer quan es va canalitzar la séquia, fins a l’últim dia va haver-hi dones que hi anaven a fer la bugada. El mural és un homenatge a la dona treballadora, a les feines invisibilitzades de les cures i la llar, com rentar roba (abans que això fos escollir el programa de la rentadora), traginar roba amunt i avall, aigua gelada… Després d’un intens debat al peu del mural el veïnat del poble va concloure que a la imatge hi tenim: la Maria Marqués de Ca l’Albí, la Remedios Miranda i la Maria Ramon de Cal Rufí.

Església de Santa Margarida

Plàtan de la Plaça

Les primeres notícies que tenim sobre la seua edat són les provinents de la tradició oral. Molts besavis i avis del poble explicaven que l'arbre va ésser plantat el dia que va néixer Alfons XIII (17 de maig del 1886).[3] L'any 1984 es va editar una auca en commemoració del 175è aniversari del vot de poble de la Santa Creu, on hi havia un verset de la Rosa Maria Terrafeta que recollia aquesta tradició oral i deia: «"Celebrant que el rei nasquéEn Joan Fortuny i MallafréAmb afany i molta traçaPlantà l'arbre de la plaçaque amb ventades, trons i llampsAviat complirà cent anys…"[2]» Una altra informació escrita que parla sobre l'edat de l'arbre de la plaça ens la proporciona la "Llibreta de Cal Espitxagó" transcrita en part en els "Apunts històrics" de Jaume Rafí, on s'explica que després de diversos intents als anys 1878, 1882 i 1885 es plantà un plàtan a la plaça el 16 de febrer de 1887.[2] La raó de per què es va plantar un arbre a La Riera de Gaià quan va néixer el rei el 1886 es deu al fet que 14 anys abans, el 1873, s'havia proclamat la Primera República Espanyola i s'havia destituït el rei. En aquell any i a Catalunya, es van plantar molts plàtans anomenats "Arbres de la Llibertat" en places de ciutats i pobles perquè simbolitzaven els valors de la Primera República (Llibertat, Igualtat i Fraternitat). Quan la República va caure el 1874 i es va restaurar la monarquia amb Alfons XII, molts símbols republicans van desaparèixer menys uns pocs com, per exemple, el de plantar un arbre per celebrar els grans esdeveniments polítics (en aquesta cas, el naixement del futur rei Alfons XIII).[2] La seua bellesa fa que tingui un enorme pes com a element identificador del poble, ja que és un arbre popular i reconegut arreu de la comarca.[1]

Restes d'un antic molí.

Mural de la plaça 1 d'octubre.

Panoràmica

Pont sobre el Gaia

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Pont del riu gaia