Casa nova de l'Obac, casa vella de l'Obac, pou de glaç de l'Obac, turó Roig i la font de la Portella

Resum
De la casa nova de l'Obac a la font de la Portella, passant per la casa vella de l'Obac, visitant el pou de glaç de l'Obac, el turó Roig i la font de la Portella, punt final del trajecte d'anada, i tornada pel mateix camí, configura una bella i il·lustrativa –mostra com era la vida antany en aquestes contrades—passejada, generalment per frondosa obaga, algun tram al solell, emplaçada als alts de la Pepa i a les faldes del turó de la Mamella, prop de la serra de l'Obac i de les Pedritxes, terme de Vacarisses, a mig camí entre Matadepera i Rellinars, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, perfectament senyalitzada, referència SL-C 63, i amb panells informatius ben il·lustrats. El primer tram, fins a la casa vella de l’Obac, és adaptada per persones amb mobilitat reduïda.(1)
Aparcament
Vam deixar el cotxe a l'aparcament de la Casa nova de l'Obac, cota 654 m, espaiós i està ben integrat a la natura. S’hi accedeix des la carretera BV-122, de Terrassa a Rellinars, km 9,8, al coll de l’Obac, cota 640 m.
Descripció
L’inici és a la casa nova de l’Obac, cota 672 m, antic mas vitivinícola de la família Ubach, amb capella de Sant Antoni inclosa, inici construcció 1786, estil italinitzat, cremada pels carlins el 1836,(2) actualment habilitat com a punt d’informació i altres equipaments, per la Diputació de Barcelona, també hi havia participat l’Ajuntament de Terrassa.(3)
Prenem el camí asfaltat, el camí dels ginebrers a l’Obac, aquí condicionat per a cadires de rodes, cap a la casa vella de l’Obac, està indicat, ruta SL-C 63.
En 800 m de caminar som a la casa vella de l’Obac o mas de l’Obac Vell, cota 664 m. Poc abans d’arribar-hi hi ha una bifurcació, en la que haurem deixat el camí dels ginebrers a l’Obac a l’esquerra i nosaltres haurem tirat per la dreta, cap l’Obac Vell. De l’antic mas, de grans dimensions, en resta la torre, la capella de Sant Antoni de Pàdua i uns arcs. També un plafó de rajola de valència dedicat a la Mare de Déu del Roser. La família Ubach s’hi podria haver establert al segle XII, en una cabana, com a família fugitiva. Al segle XVIII el mas va prosperar, atesa l’obertura del mercat americà de l’aiguardent. El 1811, després de cremar Montserrat, les tropes napoleòniques van cremar el mas, per l’ajut que havia proporcionat a les tropes catalanes en retirada. Es va reconstruir i els carlins el van tornar a cremar el 1835 i va ser abandonat definitivament.(2)
Seguim caminant, ara per camí, passem pel costat de l’ermita de Sang Antoni Vell i en uns 400 m som al trencall, que a mà esquerra, ens du, de seguida, al pou de glaç de la casa vella de l’Obac. Fou construït el 1760, en un indret obac i boscós, està cobert per una cúpula, l’interior està recobert de roca seca. A l’hivern i abocaven el glaç de les basses, tallat en blocs, que es guardava tota la primavera i a les nits d’estiu el duien en carro a ciutat per vendre’l.(2) Hi ha uns panells informatius que ho expliquen i estan molt ben il·lustrats.
Tornem al camí i seguim avançant cap a la font de la Portella, en direcció nord-est, com quasi tot el trajecte, i, en uns 400 m, arribem a un ressalt del camí, en front del turó Roig, 687 m, una destacada agulla de roca conglomerada argilosa, massissa, roja com diu el seu nom, que l’erosió ha posat al descobert, sobretot a la part del mig, en el que seria la cintura. Està emplaçat a un indret d’àmplies vistes a Castellsapera i a la carena del camí ral de Manresa.
Des d’aquí el camí vira més a l’est i baixa per la falda frondosa i obaga del turó de la Mamella, damunt nostre, al sud, i, en 200 m, arribem a la font de la Portella, cota 660 m. Des del peu del turó Roig ja havíem albirat el fullam d’un gran plàtan, a l’obaga del turó de la Mamella, que ens havia fet suposar que hi havia d’haver la font a prop i, efectivament, és on hi ha la font. La font està en una balma, té aixeta, dipòsit, pica i una bassa a sota. La bassa estava buida. Tot el conjunt està en un entorn ombrívol, pel plàtan immens i per l’obaga del bosc. La font raja si s’acciona l’aixeta. Darrera la brancada del plàtan s’entreveu la carena del Camí Ral de Manresa, el Paller de Tot l’Any i Castellsapera. És un bell indret! Ara concorregut pels caminaires, antany pels bosquerols, carbonaries, pagesos...
La tornada és pel mateix camí que a l’anada.
En total 5 km i 75 m de desnivell, d’interessant i instructiva passejada, entre alzines, turons, cases pairals amb ermites, torres i pou de glaç, i una font de categoria, en un entorn de natura preservada i impressionant, per al gaudi de petits i grans!

1. Diputació de Barcelona. SL-C 63 La font de la Portella (Sant Llorenç-Obac) [Disponible a: https://parcs.diba.cat/web/accessibilitat/itinerari-l-obac-vell.
2. La font de la Portella. Excursions senyalitzades. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. In: Diputació de Barcelona XdM, editor.: Institut d'Edicions.
3. Punt d'Informació de la Casa Nova de l'Obac. [Disponible a: https://parcs.diba.cat/web/accessibilitat/detall-equipament/-/contingut/215256/punt-d-informacio-de-la-casa-nova-de-l-obac.