Canet de Mar Pedracastell (100 Cims)

Una curta i bonica excursió matinal. Hem fet la ruta amb criatures petites i han aguantat molt bé. Un nen tenia quatre anys.
Hem sortit del Rial de Can Goday, on hem deixat el cotxe. Normalment sempre hi ha aparcament. Una altra opció per deixar el cotxe és l'aparcament de la Misericòrdia.
De seguida girem a la dreta seguint les indicacions del Castell de Santa Florentina que no es pot veure per aquest camí. En quant passem la tàpia del Castell girem a l'esquerra seguint les marques del GR-5. Aquest sender finalitza en una pista que l’agafarem girant de pujada a la dreta i ja no la deixarem fins al cim.
Hi ha molts camins tan de pujada com de baixada. Nosaltres hem baixat pel camí de la Creu que va a parar a la Riera de l’Albó. Aquest camí s’agafa baixant de Pedracastell a la dreta, abans d’arribar a l’explanada.
Les vistes des de la Creu són molt maques, destaca en primer terme el poble de Canet, però també es veuen altres pobles del Maresme, Arenys, Calella, Sant Pol...

L'origen de la creu de Pedracastell és el 1901, quan el Papa Lleó XIII va demanar que els pobles aixequessin creus per commemorar el nou segle. El 1902 es va aixecar una creu dissenyada per Lluís Domènech i Montaner i promoguda per Marià Serra. Aquest monument va caure el 1926 a causa d'un fort vendaval. La segona creu va ser una còpia de la primera i es va erigir un any després. Amb l'arribada de la guerra, el moviment anarquista la va decidir enderrocar el juliol del 1936. L'actual creu és del 1954 i es va construir amb l'impuls d'un grup de joves catòlics.

Donat que l'excursió és curteta recomano visitar el Castell de Santa Florentina
Aquí podeu trobar informació i comprar les entrades. https://castelldesantaflorentina.com/es/

El Castell de Santa Florentina està construït sobre una antiga vila romana (Domus),que va ser un nucli urbà i zona vinícola.
Al segle XI l'edifici va esdevenir una masia fortificada per combatre les incursions pirates de l'època, actualment incorporada al conjunt arquitectònic del Castell de Santa Florentina.
Les fonts documentals ens aporten notícies dels senyors feudals Guadamir de Canet (1024) i Gilabert de Canet (1041), però no serà fins al segle XIV, sota el patrocini de Ferrer de Canet -besnét de Gilabert- quan la Domus aconseguirà el seu màxim esplendor.
Ferrer de Canet, cavaller noble i ambaixador d'Alfons el Benigne a la cort pontifícia d'Avinyó, obté el permís per fortificar la casa amb les dues torres de la portalada medieval amb barbacana, una de les quals va servir per allotjar unes relíquies de Santa Florentina que el Papa Benet XII, des d'Avignó, li va regalar.
A finals del segle XVI s'incorpora a la Casa Forta el llinatge dels Montaner a través de Felip Dimas de Montaner, conseller i ciutadà honrat de Barcelona, durant segles.
Lluís Domènech i Montaner va ser un dels màxims exponents del modernisme català, que, juntament amb el seu equip d'artistes -els millors artesans de l'època-, introdueix vitralls de dissenys variats, grans peces de marbre amb mosaics a terra, fustes en talla i encoixinats als sostres, ceràmiques, ferro forjat i escultures que
harmonitzen uns espais totalment equilibrats i plens de color, llum, formes i volums.El projecte final es defineix com a palau residencial d'estiueig amb tocs medievals romàntics, fusionats en plena harmonia, amb un estètic i creatiu llenguatge modernista.
Aquesta reforma inspirada en elements medievals, modernistes i neogòtics va donar al Castell un gran renom.
La denominació de Castell de Santa Florentina reuneix l'herència de les relíquies i el record de l'esposa de Ramon de Montaner, Florentina Malató i Surinyach, que va morir sobtadament abans que finalitzés la seva ampliació.
L'any 1908, el rei d'Espanya Alfons XIII accepta la invitació de Ramon de Montaner per visitar el Castell i passar uns dies amb la cort i altres personalitats de l'època.
Dos anys més tard, el 1910, el rei concedeix el títol de I Comte de la Vall de Canet a Ramon de Montaner, en reconeixement a la seva tasca industrial i cultural.
L'any 1921 mor Ramon de Montaner i deixa aquest esplèndid llegat a la seva descendència.